Results Centre. Primary Care Setting. 2014 Data.

13 ag.

AGA2Anna García-Altés, Head of the Catalan Health System Observatory

This report presents the results of all SISCAT primary care teams (PCT) for 2014. This year, the structure of the report is slightly different from previous years. It deals with fewer topics but in a more concrete, in-depth manner. A special effort has been made to include indicators of nursing care evaluations, an area little discussed up until now in the Results Centre reports, and other new indicators from records that so far have not been analyzed in the reports. Some examples of these indicators are: the percentage of diabetic patients with related treatment diagnoses or the A&E MBDS indicators. However, the tables with the values ​​of all indicators centre by centre -the distinguishing feature of the Results Centre- remain. As in previous years, all reports include innovative experiences that provide good care results, included in the Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat in Catalonia as well as the experts’ opinion. Continue reading

Central de Resultados. Ámbito de atención primaria. Datos 2014.

13 ag.

AGA2Anna García-Altés, Responsable del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña

Este informe presenta los resultados de todos los equipos de atención primaria (EAP) del SISCAT para el año 2014. La estructura de los informes de este año es ligeramente diferente de la de los años anteriores. Se ha optado por tratar menos temas, pero más concretos y con más profundidad. También se ha hecho un esfuerzo especial para incluir indicadores de evaluación de los cuidados enfermeros, una área hasta ahora poco tratada en los informes de la Central de Resultados, e indicadores nuevos provenientes de registros hasta ahora no analizados en los informes. Algunos ejemplos de estos indicadores son el porcentaje de pacientes diabéticos con diagnósticos de enfermería relacionados o los indicadores relativos al CMBD-UR. Sin embargo, las tablas con los valores de todos los indicadores centro por centro -el rasgo diferencial de la Central de Resultados- siguen presentes. Como otros años, todos los informes incluyen experiencias innovadoras que permiten obtener buenos resultados asistenciales, incluidas en el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña, así como la opinión de personas expertas. Continue reading

Central de Resultados. Ámbito hospitalario. Datos 2014.

6 ag.

AGA2Anna García-Altés, Responsable del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña

Este informe presenta los resultados de todos los hospitales del SISCAT para el año 2014. La estructura de los informes de este año es ligeramente diferente de la de los años anteriores. Se ha optado por tratar menos temas, pero más concretos y con más profundidad. También se ha hecho un esfuerzo especial para incluir indicadores de evaluación de los cuidados enfermeros, un área hasta ahora poco tratada en los informes de la Central de Resultados, e indicadores nuevos provenientes de registros hasta ahora no analizados en los informes. Algunos ejemplos de estos indicadores son: la mortalidad en GRD de baja mortalidad, la mortalidad en pacientes que han desarrollado complicaciones, las úlceras por presión, o los indicadores relativos al registro de donación y trasplante y el CMBD de urgencias. Sin embargo, las tablas con los valores de todos los indicadores centro por centro -el rasgo diferencial de la Central de Resultados- siguen presentes. Como otros años, todos los informes incluyen experiencias innovadoras que permiten obtener buenos resultados asistenciales, incluidas en el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña, así como la opinión de personas expertas, e indicadores específicos de resultados de un hospital monográfico, este año el Hospital Maternoinfantil de Vall d’Hebron. Continue reading

Central de Resultats. Àmbit hospitalari. Dades 2014.

6 ag.

Anna Garcia-AltésAnna García-Altés, Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Aquest informe presenta els resultats de tots els hospitals del SISCAT per a l’any 2014. L’estructura dels informes d’aquest any és lleugerament diferent de la dels anys anteriors. S’ha optat per tractar menys temes, però més concrets i amb més profunditat. També s’ha fet un esforç especial per incloure indicadors d’avaluació de les cures infermeres, una àrea fins ara poc tractada en els informes de la Central de Resultats, i indicadors nous provinents de registres fins ara no analitzats en els informes. Alguns exemples d’aquests indicadors són: la mortalitat en GRD de baixa mortalitat, la mortalitat en pacients que han desenvolupat complicacions, les úlceres per pressió, o els indicadors relatius al registre de donació i trasplantament i el CMBD d’urgències. Tot i això, les taules amb els valors de tots els indicadors centre per centre – el tret diferencial de la Central de Resultats – segueixen presents. Com a altres anys, tots els informes inclouen experiències innovadores que permeten obtenir bons resultats assistencials, incloses a l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya, així com l’opinió de persones expertes, i indicadors específics de resultats d’un hospital monogràfic, enguany l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. Continue reading

Results Centre. Hospital Setting. 2014 Data.

6 ag.

AGA2Anna García-Altés, Head of the Catalan Health System Observatory

This report presents the results of all public hospitals network (SISCAT) for 2014. The structure of this year’s report is slightly different from previous years. It deals with fewer topics but in a more concrete, in depth manner. A special effort has been made to include indicators of nursing care evaluations, an area little discussed up until now in the reports of the Results Centre, and other new indicators from records that so far have not been analyzed in the reports. Some examples of such indicators are: mortality in low mortality DRG’s, mortality in patients who have developed complications, bedsores, or indicators relating to donation and transplants registration and the A&E MBDSHowever, the tables with the values ​​of all indicators centre by centre -the distinguishing feature of the Results Centre- remain. As in previous years, all reports include innovative experiences that provide good care results, included in the Health Care Innovation Observatory in Catalonia (OIGS) as well as the experts’ opinion and specific results indicators of a monographic hospital, this year the Hospital Maternoinfantil de Vall d’Hebron.
Continue reading

A veces el no hacer nada es la acción más correcta

30 jul.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Evaluación AQuAS

Hacer, actuar, es irresistible y debe formar parte de la especie humana, como un resorte siempre a punto de ser utilizado, a no ser que se trate de contempladores, eremitas y estilitas (San Simeón). En la medicina y salud pública se temen más las fallidas por omisión, por dejar de hacer, que por comisión. A menudo se actúa pidiendo pruebas analíticas o de imagen, pensando que éstas, fuera de la leve pinchada o de un poco de radiación (bastante más si es una tomografía computarizada), no pueden causar ningún perjuicio, no tienen efectos adversos. Pero no es así. Dejemos al margen de que cualquier prueba innecesaria (que no aportará nueva información y que si lo hace no modificará el manejo del enfermo) es tirar el dinero (de todos). Cualquier intervención médica, preventiva, diagnóstica o terapéutica, del tipo que sea, aporta sus beneficios, conlleva sus riesgos. No puede ser de otro modo. La cuestión no es necesario decirlo, es saber sopesar correctamente los pros y contras y elegir con sabiduría. Continue reading

Sometimes doing nothing is the right action

30 jul.

Joan-PonsJoan MV Pons. Head of Evaluation AQuAS

Doing or acting is irresistible; it must be a feature of being human, just like a spring is always ready to bounce, unless we’re talking about contemplators, hermits and stylites (St. Simeon). In medicine and public health we’re more afraid of failures by omission than of failures by commission, so we find ourselves unable to abstain from action. Often we act by asking for analytical or image tests, thinking that these, consisting in a mild pierce or radiation (a lot more if it’s a CT scan) can do no harm, can have no adverse effects. But it’s not quite so. Besides the fact that any unnecessary test (which will not bring new information and if it does will not alter patient management) means throwing money (tax payer’s money), any medical, preventive, diagnostic or therapeutic intervention, in whatever form, brings risks along with any benefits. It can not be otherwise. Needless to say, the main issue is properly knowing how to weigh the pros and cons and how to choose wisely. Continue reading

De vegades no fer res és l’acció més correcta

30 jul.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Avaluació AQuAS

Fer, actuar, és irresistible i deu formar part de l’espècie humana, com un ressort sempre a punt de ser utilitzat, fora que es tracti de contempladors, eremites i estilites (Sant Simeó). En la medicina i salut pública es temen més les fallides per omissió, per deixar de fer, que per comissió. Sovint s’actua demanant proves analítiques o d’imatge, pensant que aquestes, fora de la lleu punxada o d’una mica de radiació (bastant més si és una tomografia computada), no poden causar cap perjudici, no tenen efectes adversos. Però no és així. Deixem al marge que qualsevol prova innecessària (que no aportarà nova informació i que si ho fa no modificarà el maneig del malalt) és tirar els diners (de tots). Qualsevol intervenció mèdica, preventiva, diagnòstica o terapèutica, de la mena que sigui, aportant els seus beneficis, comporta els seus riscos. No pot ser de cap altre manera. La qüestió no cal dir-ho, és saber sospesar correctament els pros i contres i escollir amb saviesa. Continue reading

Promoting patients’ proactive attitude in the care of their illness, can this generate more inequalities?

23 jul.

Joan EscarrabillJoan Escarrabill, Director Chronic Care Program at Hospital Clínic Barcelona

As participants in a mature society, we’re responsible for our actions and it’s clear that these actions have consequences. Take healthy habits as part of this responsible attitude. From the health point of view, this attitude of individual responsibility leads us to value this role of «active patient» to the maximum. In addition, we know that active patients have better health outcomes.

Now this storyline has a weakness that wouldn’t exist if we all had the same cards to play with. Unfortunately there are social inequalities. In 2014, in an article in the NEJM, Sayer and Lee explain very well this relationship between social conditions and health. Not all citizens (patients) start the race from the same point and in the same conditions. Social inequalities cause that not even «starting up early, very early…» can offset these imbalances. Naturally, from the point of view of the health care organization we can not attempt to resolve social inequalities. However, we can hope to mitigate them. From my point of view, to mitigate social inequalities we’d have to act in three directions simultaneously: Continue reading

Promover la activación del paciente en el cuidado de su enfermedad ¿puede generar más desigualdades?

23 jul.

Joan EscarrabillJoan Escarrabill, Director del Programa de Enfermedades Crónicas del Hospital Clínic de Barcelona

Las personas que formamos parte de una sociedad madura somos responsables de nuestros actos y está claro que los actos tienen consecuencias. Asumir hábitos saludables forma parte de esta posición responsable. Desde el punto de vista de la salud, esta actitud de responsabilidad individual nos lleva a valorar extraordinariamente el papel del «paciente activo«. Y además, sabemos que los pacientes activos tienen mejores resultados de salud.

Ahora bien, ese hilo argumental tiene algún punto débil. No habría ninguna fisura si todos jugáramos en las mismas condiciones. Pero lo que matiza, en parte, este argumento son las desigualdades sociales. Sayer y Lee, en un artículo de 2014 en el NEJM, lo explican muy bien eso de los condicionantes sociales y la salud. No todos los ciudadanos (pacientes) comienzan la carrera desde el mismo punto de partida y en las mismas condiciones. Las desigualdades sociales hacen que ni siquiera «levantándose temprano, muy temprano…» se puedan compensar estos desequilibrios. Naturalmente desde el punto de vista de la organización de la atención sanitaria no podemos tener la pretensión de resolver las desigualdades sociales. En todo caso, podemos aspirar a mitigarlas. Desde mi punto de vista, para mitigar las desigualdades sociales habría que actuar en tres direcciones simultáneamente: Continue reading