Felices fiestas desde el blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Desde el blog AQUAS deseamos que estéis pasando unas felices fiestas y os queremos dar las gracias por leernos y seguirnos.

Semanalmente publicamos en catalán, castellano e inglés sobre temas relacionados con los proyectos que llevamos a cabo en AQuAS y también contamos con colaboraciones de autores invitados. La línea editorial del blog incluye la evaluación desde diferentes puntos de vista y áreas del sistema de salud.

De este modo, hemos tratado resultados en salud y calidad alcanzados por los diferentes agentes que integran el sistema sanitario, el conjunto de observatorios del sistema de salud de Cataluña (incluyendo el que analiza los efectos de la crisis en la salud de la población y el de innovación), investigación cualitativa, atención integrada, evaluación de mHealth, desigualdades en salud, participación de pacientes, comunicación médico-paciente, decisiones compartidas, preferencias de pacientes y ciudadanía, variaciones de la práctica médica, prevención de prácticas clínicas de poco valor, impacto de la investigación, tecnologías de la información y la comunicación, analítica de datos en investigación, herramientas de visualización de datos, innovación y gestión sanitaria, la perspectiva de género en la ciencia, cuestiones de estadística, seguridad clínica en la receta electrónica, cronicidad (sin olvidar la cronicidad infantil), los efectos de la contaminación atmosférica en la salud y temas de actualidad.

blog-aquas

Los artículos más leídos del 2016 han sido:

Pero hemos publicado muchos más textos -exactamente 51 posts sin contar éste- con el objectivo de compartir conocimiento y generar un espacio de reflexión plural y útil para todos.

Muchísimas gracias, felices fiestas y ¡hasta el año que viene!

Post elaborado por Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

 

Bones festes des del blog AQuAS

29 des.
nadal-2016-marta-millaret
Marta Millaret

Des del blog AQuAS desitgem que estigueu passant unes bones festes i us volem donar les gràcies per llegir-nos i seguir-nos.

Setmanalment publiquem en català, castellà i anglès sobre temes relacionats amb els projectes que duem a terme a AQuAS i també comptem amb col·laboracions d’autors convidats. La línia editorial del blog inclou l’avaluació des de diferents punts de vista i àrees del sistema de salut.

Així, hem tractat resultats en salut i qualitat assolits pels diferents agents que integren el sistema sanitari, el conjunt d’observatoris del sistema de salut de Catalunya (incloent el que analitza els efectes de la crisi en la salut de la població i el d’innovació), recerca qualitativa, atenció integrada, avaluació d’mHealth, desigualtats en salut, participació de pacients, comunicació metge-pacient, decisions compartides, preferències dels pacients i de la ciutadania, variacions de la pràctica mèdica, prevenció de pràctiques clíniques de poc valor, impacte de la recerca, tecnologies de la informació i de la comunicació, analítica de dades en recerca, eines de visualització de dades, innovació i gestió sanitària, la perspectiva de gènere en la ciència, qüestions d’estadística, seguretat clínica a la recepta electrònica, cronicitat (sense oblidar la cronocitat infantil), els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut i temes d’actualitat.

blog-aquas

Els articles més llegits del 2016 han estat:

Però hem publicat molts més textos -exactament 51 posts sense comptar aquest- amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió plural i útil per a tots.

Moltíssimes gràcies, bones festes i fins l’any que ve!

Post elaborat per Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.

nadal-2016-aquas-bicicleta

Extra motivational bonus and… Let them have fun! Key elements for qualitative research with adolescents

1 des.
Santi Gómez

There is no doubt that a qualitative methodology considerably enriches the development and assessment of public health interventions. It is often the ingredient which gives a dish that very special flavour or sometimes is even its main ingredient which, if of quality, makes the dish a real winner.

When both quantitative and qualitative methodologies are applied respectively to the same project, the necessary nutrients are provided to make the project work and can even produce compound molecules of a high nutritional value if applied in combination. The flavours of qualitative methodology acquire specially relevance in the dish when an innovative intervention  is being cooked up using new channels of communication to reach the target population. We are talking of the PEGASO Fit for future.

The chefs at the the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and those at the Catalan Agency of Public Health (ASPCAT), together with other European chefs, have the PEGASO platform brewing on the stove. Centred around the smartphone, it aims to be a new creative recipe for the promotion of healthy lifestyles among adolescents. Eating habits, physical activity and hours of sleep are the real protagonists of the signature dish which has begun to be served in different secondary education schools in Catalonia, Scotland, England and Italy in the way of different health apps, games and movement sensors.

The PEGASO project is using qualitative methodology in all phases to ensure that the “food” gets to the table successfully and that it be a well-received recipe which spreads out cheerfully and quickly to all kitchens. Thus, the focus groups held with adults and adolescents before the start of pre-pilot phase allowed us to draw up a clear shopping list to get the necessary ingredients before we donned our aprons. Subsequently, and during the 3 stages of the pre-pilot phase, adolescents in several focus groups carved up the different prototypes of the platform’s components after having appraised their quality to decide whether they should be included in the recipe or not.

But what are the key elements for qualitative research with adolescents? A focus group with adolescents is an intense activity which is worth doing. In fact, in the pre-pilot phase of the PEGASO project, we had the opportunity to lead teams in different schools; Nou Patufet school in Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat and IES Ramón de la Torre in Torredembarra. These teams were made up of wonderful players that converted each match into a real show. To be able to see thrilling sporting events, we used the extra motivational bonus before each match. This is the first key element for qualitative research with adolescents.

The setting up of a group is essential for its later development and just like a pep talk in the locker room, the tactics of the game were explained in a simple way and the importance of each individual’s contribution to working as a team was highlighted. Additionally, and also prior to setting up groups, the importance given by the PEGASO project that participants choose their best skills while also enjoying the match was highlighted. In this way, the players gave their best at all times leaving the supporters dumbstruck from minute 1.

When dealing with highly motivated groups, the coach has no need to scream and shout from the sideline but rather just guide the team with a simple gesture so that it can progressively achieve the pre-established objectives. In this way, spectacular goals are scored which surprise everyone, including the coach and technical staff. This is pretty much what happened to the PEGASO team where good communication and the initial extra motivational bonus helped great sporting events of two or more hours to take place.

In the focus groups of the PEGASO project, the dribbling and passing between participants has been constant and at an individual level, enjoyment was apparent. This is the second key element in qualitative research with adolescents: that they enjoy themselves. If this is achieved, a group of adolescents can get to wherever they want with endless energy. In this way, attributes which collective imagination often assigns to the adolescent population such as passiveness or a lack of interest have been totally ousted and annulled by freshness, creativity and the urge to participate. Undoubtedly, as Jaume Funes would say, the adolescents who have participated in the PEGASO project have been unbearably charming; and I would add, extremely funny and insatiable players.

And after a hard workout, to bed ….! All the information provided by adolescent genius must be given the chance to rest. Rest after an activity is also a nutritious element. A calm demeanour after the adequate hours of sleep enables one to carry out a qualitative in-depth analysis. It is under these conditions that an outcomes report can be written which gives value to the development of the intervention that, as we have already commented, aims to  promote a healthy diet, physical activity and rest. The PEGASO project aspires to be a useful tool in promoting these healthy habits among adolescents. Have a good day, a good match and good night!

Post written by Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

This text are part of a series of posts about qualitative research started at the Ibero-American Congress of Qualitative Health Research which was held in Barcelona several months ago. The other posts in the series are: Utilities and challenges of applying qualitative methodology in community health projects written by Dolors Rodríguez-Arjona and Broadening perspectives in health service assessment written by Vicky Serra-Sutton.

Extra-bonus de motivación y… ¡que se diviertan! Elementos clave para la investigación cualitativa con adolescentes

1 des.
Santi Gómez

No cabe duda de que la metodología cualitativa enriquece sustancialmente el desarrollo y la evaluación de las intervenciones en salud pública. Muy a menudo es el ingrediente que le da ese sabor tan especial al plato o en ocasiones el ingrediente principal que, si es de calidad, hace que el plato sea todo un éxito.

Aplicadas en un mismo proyecto, las metodologías cuantitativa y cualitativa, respectivamente, aportan los nutrientes necesarios para el funcionamiento del proyecto e, incluso, combinadas entre sí pueden dar lugar a complejos moleculares de alto valor nutricional. Los sabores de la metodología cualitativa adquieren especial relevancia en el plato cuando se está cocinando una intervención innovadora que usa nuevos canales de comunicación para acercarnos a la población diana. Estamos hablando del proyecto PEGASO Fit for future.

Los chefs de la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) y los de la Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), junto con otros chefs europeos, tienen en los fogones la plataforma PEGASO que, basada en el smartphone, pretende ser una nueva receta creativa para la promoción de estilos de vida saludables entre los adolescentes. Los hábitos de alimentación, la actividad física y las horas de sueño son los grandes protagonistas del plato estrella que, a través de varias apps de salud, juegos y sensores de movimiento, está empezando a servirse en diferentes escuelas de educación secundaria en Cataluña, Escocia, Inglaterra e Italia.

Este proyecto está usando la metodología cualitativa en todas las fases para que la “comida” llegue a la mesa con éxito y pueda suponer una receta bien aceptada que se extienda con alegría y celeridad en todas las cocinas. Así pues, los grupos focales con adultos y adolescentes realizados antes del inicio de la fase pre-piloto permitieron elaborar una lista clara para ir a comprar los ingredientes necesarios antes de ponernos el delantal. Posteriormente, y durante los tres períodos de la fase pre-piloto, los adolescentes trincharon –a través de varios grupos focales– los diferentes prototipos de los componentes de la plataforma después de haber valorado su calidad para ser incluidos, o no, en la receta.

Pero ¿cuáles son las claves para la investigación cualitativa con adolescentes? Un grupo focal con adolescentes supone una actividad intensa que vale la pena realizar. De hecho, en la fase pre-piloto del proyecto PEGASO hemos tenido la oportunidad de liderar equipos en las escuelas Nou Patufet de Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat y IES Ramón de la Torre de Torredembarra. Han integrado estos equipos jugadores geniales que han hecho de cada partido un auténtico espectáculo. Para disfrutar de veladas deportivas apasionantes hemos usado antes del inicio del match el extra-bonus de motivación, éste es el primer elemento clave para la investigación cualitativa con adolescentes.

El inicio del grupo es esencial para su desarrollo posterior, y como si de una charla motivadora en el vestuario se tratara, se ha clarificado de forma sencilla la táctica de juego y se ha destacado la relevancia de cada contribución individual en el juego colectivo. Además, y también antes de iniciar los grupos, se ha destacado el valor que suponía para el proyecto PEGASO el hecho de que los participantes eligieran sus mejores habilidades al tiempo que disfrutaban del partido. De esta forma, los jugadores se han entregado en cada jugada dejando boquiabierta a la afición desde el minuto 1.

Ante equipos altamente motivados, no es necesario que el entrenador grite desde la banda, sinó que con un simple gesto guía al equipo para que éste vaya alcanzando los objetivos preestablecidos. De esta forma, se acaban haciendo goles espectaculares que sorprenden a todo el mundo, incluso al entrenador y al staff técnico. Ésto es exactamente lo que ha pasado en el equipo PEGASO, donde la buena comunicación y el extra-bonus de motivación inicial ha facilitado que tuvieran lugar grandes veladas deportivas de 2 horas o más de duración.

En los grupos focales del proyecto PEGASO el tiquitaca entre los participantes ha sido constante y a nivel individual se percibía diversión. Éste es el segundo elemento clave para la investigación cualitativa con adolescentes: que se diviertan. Si ésto se consigue, un grupo de adolescentes puede llegar adonde quiera con una energía inagotable. De este modo, atributos que a menudo el imaginario colectivo asigna a la población adolescente, como la pasividad o el desinterés, han sido desbancados y anulados totalmente por la frescura, la creatividad y las ganas de participar. Definitivamente, y como diría Jaume Funes, los adolescentes participantes en PEGASO han sido insoportablemente entrañables; y yo añadiría rabiosamente divertidos y jugadores insaciables.

Y después de la actividad intensa, ¡a dormir…! Hay que reponer toda la información proporcionada por la genialidad adolescente. El descanso después de la actividad también es un elemento nutritivo. La mirada calmada después de dormir las horas adecuadas permite hacer un análisis cualitativo en profundidad. En estas condiciones es como se puede elaborar un informe de resultados que aporte valor al desarrollo de la intervención que, como ya hemos comentado, tiene por objeto promover la alimentación saludable, la actividad física y el descanso. El proyecto PEGASO desea ser una herramienta útil para la promoción de estos hábitos saludables entre los adolescentes. ¡Buenos días, buen provecho, buen partido y buenas noches!

Entrada elaborada por Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

Este texto forma parte de una serie de posts sobre investigación cualitativa inspirada en el Congreso Iberoamericano sobre Investigación Cualitativa en Salud que se celebró en Barcelona unos meses atrás. Los otros posts de la serie son: Utilidades y retos de la aplicación de metodología cualitativa en proyectos de salud comunitaria, escrito por Dolors Rodríguez-Arjona y Ampliando miradas en la evaluación de servicios sanitarios, escrito per Vicky Serra-Sutton.

Extra-bonus de motivació i… que es diverteixin! Elements clau per a la investigació qualitativa amb adolescents

1 des.
Santi Gómez

No hi ha dubte que la metodologia qualitativa enriqueix substancialment el desenvolupament i l’avaluació de les intervencions en salut pública. Molt sovint és l’ingredient que li dóna aquell sabor tan especial al plat o, a vegades, l’ingredient principal que, si és de qualitat, fa que el plat sigui tot un èxit.

Aplicades en un mateix projecte, les metodologies quantitativa i qualitativa, respectivament, aporten els nutrients necessaris per al funcionament del projecte i, fins i tot, combinades entre sí poden donar lloc a complexes moleculars d’alt valor nutricional. Els sabors de la metodologia qualitativa agafen especial rellevància al plat quan s’està cuinant una intervenció  innovadora que utilitza nous canals de comunicació per apropar-nos a la població diana. Estem parlant del projecte PEGASO Fit for future.

Els xefs de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i els de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), juntament amb altres xefs europeus, tenen als fogons la plataforma PEGASO que, basada en l’smartphone, pretén ser una nova recepta creativa per a la promoció d’estils de vida saludables entre els adolescents. Els hàbits d’alimentació, l’activitat física i les hores de son són els grans protagonistes del plat estrella que, a través de diverses apps de salut, jocs i sensors de moviment, està començant a servir-se a diverses escoles d’educació secundària a Catalunya, Escòcia, Anglaterra i Itàlia.

Aquest projecte està utilitzant la metodologia qualitativa en totes les fases per tal que el “menjar” arribi a taula amb èxit i pugui suposar una recepta ben acceptada que s’estengui amb alegria i celeritat a totes les cuines. Així doncs, els grups focals amb adults i adolescents realitzats abans de l’inici de la fase pre-pilot van permetre elaborar una llista clara per anar a comprar els ingredients necessaris abans de posar-nos el davantal. Posteriorment, i durant els 3 períodes de la fase pre-pilot, els adolescents van trinxar -a través de diversos grups focals- els diferents prototips dels components de la plataforma després d’haver valorat la seva qualitat per ser inclosos, o no, a la recepta.

Però quins són els elements clau per a la investigació qualitativa amb adolescents? Un grup focal amb adolescents implica una activitat intensa que val la pena realitzar. De fet, en la fase pre-pilot del projecte PEGASO hem tingut l’oportunitat de liderar equips a les escoles Nou Patufet de Barcelona, Verge de la Salut de Sant Feliu de Llobregat i IES Ramón de la Torre de Torredembarra. Aquests equips han estat integrats per jugadors genials que han fet de cada partit un autèntic espectacle. Per tal de gaudir de vetllades esportives apassionants hem utilitzat abans de l’inici del matx l’extra-bonus de motivació, aquest és el primer element clau per a la investigació qualitativa amb adolescents.

L’inici del grup és essencial per al seu desenvolupament posterior, i com si d’una xerrada motivadora al vestidor es tractés, s’ha clarificat de forma senzilla la tàctica de joc i s’ha destacat la rellevància de cada contribució individual al joc col·lectiu. A més, i també abans d’iniciar els grups, s’ha destacat el valor que suposava per al projecte PEGASO el fet que els participants triessin les seves millors habilitats al mateix temps que gaudien del partit. D’aquesta manera, els jugadors s’han entregat a cada jugada deixant bocabadada l’afició des del minut 1.

Davant d’equips altament motivats l’entrenador no cal que cridi des de la banda sinó que amb un simple gest guia l’equip per tal que aquest vagi assolint els objectius preestablerts. D’aquesta manera, s’acaben fent gols espectaculars que sorprenen tothom, fins i tot l’entrenador i l’staff tècnic. Això es ben bé el que ha passat a l’equip PEGASO, on la bona comunicació i l’extra-bonus de motivació inicial ha facilitat que tinguessin lloc grans vetllades esportives de 2 hores o més de durada.

En els grups focals del projecte PEGASO el tiqui-taca entre els participants ha estat constant i a nivell individual es percebia diversió. Aquest és el segon element clau per a la investigació qualitativa amb adolescents: que es diverteixin. Si això s’aconsegueix, un grup d’adolescents pot arribar allà on vulgui amb una energia inesgotable. D’aquesta manera, atributs que sovint l’imaginari col·lectiu assigna a la població adolescent, com la passivitat o el desinterès, han estat desbancats i anul·lats totalment per la frescor, la creativitat i les ganes de participar. Definitivament, i com diria Jaume Funes, els adolescents participants en aquest projecte han estat insuportablement entranyables; i jo afegiria rabiosament divertits i juganers insaciables.

I després de l’activitat intensa, a dormir…! Cal reposar tota la informació proporcionada per la genialitat adolescent. El descans després de l’activitat també és un element nutritiu. La mirada calmada després de dormir les hores adequades permet fer una anàlisi qualitativa en profunditat. En aquestes condicions és com es pot elaborar  un informe de resultats que aporti valor al desenvolupament de la intervenció que, com ja hem comentat, té per objecte promoure l’alimentació saludable, l’activitat física i el descans. El projecte PEGASO desitja ser una eina útil per a la promoció d’aquests hàbits saludables entre els adolescents. Bon dia, bon profit, bon partit i bona nit!

Entrada elaborada per Santi Gómez, AQuAS-APSCAT.

Aquest text forma part d’una sèrie de posts sobre recerca qualitativa inspirada en el Congrés Iberoamericà sobre Recerca Qualitativa en Salut que es va celebrar a Barcelona fa uns mesos. Els altres posts de la sèrie són: Utilitats i reptes de l’aplicació de metodologia qualitativa en projectes de salut comunitària, escrit per Dolors Rodríguez-Arjona i Ampliant mirades en l’avaluació de serveis sanitaris, escrit per Vicky Serra-Sutton.

Post de verano sobre innovación

5 ag.

“Lo que no se define no se puede medir; lo que no se mide, no se puede mejorar; lo que no se mejora, se degrada siempre”, esta frase de Lord Kelvin nos parece útil para contextualizar la función del Observatorio de Innovación por lo que refiere a ayudar a definir y medir mejoras potenciales y proporcionar ideas para que se se puedan implementar.

Hoy queremos recordar algunos de los principales temas de innovación tratados en el blog AQUAS últimamente.

Un proyecto innovador es clave que surja de una necesidad, se enmarque en un proceso de mejora continua e incorpore un análisis de sus resultados y posibles beneficios; esta es una de las ideas de este post de Gemma Bruna en el que proyectos innovadores como el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña coordinado por Montse Moharra, el programa preoperatori online del Hospital de Viladecans liderado por Domingo Blanco y el portal digital Doctoralia fundado por Frederic Llordachs fueron el punto de partida para la reflexión sobre los puntos fuertes y los obstáculos de la innovación en el ámbito de la salud.

Tambien puede resultar innovador todo lo que tenga que ver con herramientas digitales aplicadas a salud, salud digital, nuevas tecnologías, telefonía mòbil, mHealth y apps de salud.

Aline Noizet nos explicó en esta entrevista la redefinición que viven actualmente los sistemas de salud europeos a través de las herramientas digitales tanto desde el punto de vista del paciente, que puede involucrarse más en la toma de decisiones, como desde el punto de vista del profesional de la salud. Según Noizet, la salud digital incluye el conjunto de nuevas tecnologías centradas en el paciente, que se pueden interconnectar y que aporten datos que facilitan la toma de decisiones. Son herramientas desarrolladas por start-ups que engloban desde aplicaciones para móviles (apps) y dispositivos wearables hasta plataformas virtuales.

Frederic Llordachs defendió en esta otra entrevista que los profesionales de la salud aprovechen el boom actual de las nuevas tecnologías e hizo una clara apuesta de futuro por la atención a distància donde los médicos, evidentmente, seguirán haciendo de médicos.

A partir del Mobile World Congress, Elena Torrente destacó en este post que los principales temas de salud relacionados con el desarrollo de la telefonía móvil van ligados básicamente con el grafeno, la realidad virtual y Internet de las cosas. Para Torrente, el gran reto de la mHealth será ofrecer servicios disruptivos, de calidad y que cumplan con las necesidades de los pacientes.

Para acabar, Carme Carrion reflexionó en este post sobre la evaluación de las apps de salud, tanto de las que se ocupan del manejo de enfermedades específicas como la diabetes y la depresión, como de las que se ocupan de temas de bienestar y promoción de hábitos de vida saludable. Actualmente hay muchas preguntas en el aire. Con todo, resulta bien sorprenente como ha evolucionado la relación de los pacientes con la información sobre su salud. Está claro que los tiempos siempre están cambiando.

Post d’estiu sobre innovació

5 ag.

“El que no es defineix no es pot mesurar; el que no es mesura, no es pot millorar; el que no es millora, es degrada sempre”, aquesta frase de Lord Kelvin ens sembla útil per a contextualitzar la funció de l’Observatori d’Innovació pel que fa a ajudar a definir i mesurar millores potencials i proporcionar idees per tal que es puguin implementar.

Avui volem recordar alguns dels principals temes d’innovació tractats en el blog AQUAS darrerament.

Un projecte innovador resulta clau que sorgeixi d’una necessitat, s’emmarqui en un procés de millora contínua i incorpori una anàlisi dels seus resultats i dels seus possibles beneficis; aquesta és una de les idees clau d’aquest post de Gemma Bruna en què projectes innovadors com el mateix Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya coordinat per Montse Moharra, el programa preoperatori online de l’Hospital de Viladecans liderat per Domingo Blanco i el portal digital Doctoralia fundat per Frederic Llordachs van servir de punt de partida per a la reflexió sobre els punts forts i els obstacles de la innovació en l’àmbit de la salut.

També pot resultar innovador tot allò que té a veure amb eines digitals aplicades a salut, salut digital, noves tecnologies, telefonia mòbil, mHealth i apps de salut.

Aline Noizet va explicar-nos en aquesta entrevista la redefinició que viuen actualment els sistemes de salut europeus de la mà de les eines digitals tant des del punt de vista del pacient, que pot involucrar-se més en la presa de decisions, com des del punt de vista del professional de la salut. Segons Noizet, la salut digital inclou el conjunt de noves tecnologies centrades en el pacient, que es poden interconnectar i que aporten dades que faciliten la presa de decisions. Són eines desenvolupades per start-ups que engloben des d’aplicacions per a mòbils i dispositius wearables fins a plataformes virtuals.

Frederic Llordachs va defensar en aquesta altra entrevista que els professionals de la salut aprofitin el boom actual de les noves tecnologies i va fer una clara aposta de futur per l’atenció a distància on els metges, evidentment, seguiran fent de metges.

A partir del Mobile World Congress, Elena Torrente va destacar en aquest post que els principals temes de salut relacionats amb el desenvolupament de la telefonia mòbil van lligats bàsicament amb el grafè, la realitat virtual i l’Internet de les coses. Per Torrente, el gran repte de la mHealth serà oferir serveis disruptius, de qualitat, i que compleixin amb les necessitats dels pacients.

Per acabar, Carme Carrion va reflexionar sobre l’avaluació de les apps de salut, tant de les que s’ocupen del maneig de malalties específiques com la diabetis i la depressió, com de les que s’ocupen de temes més lligats al benestar i a la promoció d’hàbits de vida saludable. Actualment hi ha moltes preguntes a l’aire. Amb tot, resulta ben sorprenent com ha evolucionat la relació dels pacients amb la informació sobre la seva salut. Està clar que els temps sempre estan canviant.

Health care apps: a whole new world. Separating the wheat from the chaff?

10 març
Carme Carrion
Carme Carrion

Not too long ago, our grandparents, and even our parents, would be given closed envelopes at the practitioner’s, with the results of medical tests or reports that one healthcare professional would send to another one. Patients were mere couriers of the information regarding their very own health. Surely, more than one would not “respect the rules” and open the envelope, to read what actually belonged to them.

Things are very different now. The democratisation of society; the better education of citizens, at all levels; the growing concern about all issues regarding our health, be it physical, mental, emotional or social, or the fact that information flows fast, have occurred in parallel to the great technological revolution, which has dramatically changed many aspects of our everyday life. And amidst this change of paradigm, apps have appeared.

There is an app for each aspect of our daily life, and instead of helping make it easier, it ends up gets more complicated. Health is no exception, obviously. There are said to be more than 100,000 health apps now, of which less than 20% are addressed to the management of specific diseases, such as diabetes or depression. The rest of apps are included in what is called wellbeing apps, which promote healthy lifestyle habits.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Within this new situation some questions are bound to arise: Will apps change the way we interact with our health and the healthcare system? Which is the best app to treat a particular disease? Are all apps appropriate for any kind of person? Do they add value to everyday practice? Are they effective? Will there be a day when healthcare professionals would prescribe the use of an app, along with a drug or a diet?

So far, there is no clear answer to these questions. It is widely accepted that the technological aspects -data safety or interoperability- should be validated. But what about validation of their contents? Is there some kind of scientific evidence behind the recommendations made by the apps? How should we validate their efficacy and cost-effectiveness?

In the recent Mobile World Congress in Barcelona, the attendants of a conference on the role of apps in lifestyle changes, most of them with a technological background, concluded that a renowned institution was needed to assess or validate the current bubble of health apps; this should be done, however, without thwarting innovation. It seems now that the concern on separating the wheat from the chaff is becoming obvious even to developers.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Post written by Carme Carrion (@Carme Carrion).

A brief about digital health topics during the Mobile World Congress, here.

Las apps de salud: un mundo nuevo. ¿Separamos el grano de la paja

10 març
Carme Carrion
Carme Carrion

No hace muchos años, nuestros abuelos, e incluso nuestros padres, cuando iban al médico recibían sobres cerrados, que contenían los resultados de pruebas médicas o informes que un profesional de la salud derivaba a otro. Los pacientes eran simples mensajeros de las informaciones relativas a su propia salud. Seguramente, más de una y de dos personas “no respetaban las normas” y abrían los sobres para leer eso, que en definitiva, no les tocaba.

Hoy en día, las cosas son muy diferentes. La democratización de la sociedad, la más y mejor formación en todos los ámbitos de los ciudadanos, la creciente preocupación por todos los aspectos de nuestra salud, ya sea desde la vertiente física, como la mental, emocional o social, o el hecho que la información fluya rápidamente son aspectos que paralelamente a la gran revolución tecnológica actual han hecho cambiar radicalmente muchos aspectos de nuestro día a día. Y en todo este cambio de paradigma, surgen las apps.

Hay apps dirigidas a cualquier ámbito de nuestro día a día y el objetivo es facilitarnos la vida, o complicárnosla. La salud, no es una excepción. Hay quien dice que a fecha de hoy hay más de 100.000 apps de salud, de las cuales menos del 20% se dirigen al manejo de enfermedades específicas como la diabetes o la depresión. El resto de las apps se enmarcan dentro de lo que se denominan apps de bienestar y promocionan hábitos de vida saludable.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Dentro de este mundo nuevo quizás hay que empezar a hacernos algunas preguntas: ¿las apps cambiarán la manera cómo interaccionaremos con nuestra salud y el sistema sanitario? ¿Cuál es la mejor app para tratar una determinada patología? ¿Son todas las apps válidas para todo tipo de persona? ¿Añaden valor a la práctica habitual? ¿Son eficaces? ¿Habrá un día en que los profesionales sanitarios además de prescribir un determinado fármaco o una determinada dieta, nos prescribirán el uso de una app?

Todas estas preguntas a fecha de hoy no tienen respuesta clara. Parece bastante aceptado que los aspectos tecnológicos como la seguridad de los datos, o la interoperabilidad, tienen que ser validados; pero ¿ y la validación de los contenidos? ¿Hay algún tipo de evidencia detrás de las recomendaciones que nos hacen las apps? ¿Cómo tenemos que hacerlo para validar su eficacia y coste-efectividad?

En el último congreso del móvil en Barcelona, en una jornada sobre el papel de las apps en los cambios de hábitos, un grupo de expertos, en la mayoría tecnólogos, concluyeron que hacía falta un organismo reconocido que validase o evaluase la gran burbuja actual de las apps de salud, eso sí, según se dijo, hacía falta hacerlo sin que se parase la innovación. Así pues, parece que la preocupación por separar el grano de la paja empieza a ponerse de manifiesto incluso entre los desarrolladores.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Entrada elaborada por Carme Carrion (@Carme Carrion).

Si quereis conocer los principales temas de salud digital tratados en el Mobile World Congress de Barcelona, podeis leer un resumen aquí.

Les apps de salut: tot un món nou. Destriem el gra de la palla?

10 març
Carme Carrion
Carme Carrion

No fa pas massa anys, els nostres avis i, fins i tot, els nostres pares quan anaven al metge rebien sobres tancats, que contenien els resultats de proves mèdiques o informes que un professional de la salut li adreçava a un altre. Els pacients eren mers missatgers de les informacions relatives a la seva pròpia salut. Ben segur, més d’una i de dues persones “no respectaven les normes” i obrien els sobres per tal de llegir allò que, en definitiva, els pertanyia.

Avui les coses són molt diferents. La democratització de la societat, la més i millor formació en tots els àmbits dels ciutadans, la creixent preocupació per tots els aspectes de la nostra salut, ja sigui des de la seva vessant física, o bé mental, emocional o social, o el fet que la informació flueixi ràpidament són aspectes que paral·lelament a la gran revolució tecnològica actual han fet canviar radicalment molts aspectes del nostre dia a dia. I en tot aquest canvi de paradigma, sorgeixen les apps.

Hi ha apps adreçades a qualsevol àmbit del nostre dia a dia i l’objectiu és facilitar-nos la vida, o complica-nos-la. La salut, és clar, no és pas una excepció. Hi ha qui diu que a data d’avui hi ha més de 100.000 apps de salut, de les quals menys del 20% s’adrecen al maneig de malalties específiques com la diabetis o la depressió. La resta de les apps s’emmarquen dins del que s’anomenen apps de benestar i promocionen hàbits de vida saludable.

Avaluació mHealth Carme Carrion

Dins d’aquest món nou potser cal que comencem a fer-nos algunes preguntes: les apps canviaran la manera com interaccionarem amb la nostra salut i el sistema sanitari? Quina és la millor app per tractar una determinada patologia? Són totes les apps vàlides per a tot tipus de persona? Afegeixen valor a la pràctica habitual? Són eficaces? Hi haurà un dia en què els professionals sanitaris a banda de prescriure un determinat fàrmac o una determinada dieta, ens prescriuran l’ús d’una app?

Totes aquestes preguntes a data d’avui no tenen resposta clara. Sembla bastant acceptat que els aspectes tecnològics com són la seguretat de les dades, o la interoperabilitat, cal que siguin validats, ara bé, i la validació dels continguts? Hi ha algun tipus d’evidència darrera de les recomanacions que ens fan les apps? Com ho hem de fer per validar la seva eficàcia i cost-efectivitat?

En el darrer congrés del mòbil a Barcelona, en una jornada sobre el paper de les apps en els canvis d’hàbits, un grup d’experts, en la majoria tecnòlegs, van concloure que calia un organisme reconegut que validés o avalués la gran bombolla actual de les apps de salut, això sí, segons es va dir, caldria fer-ho sense que s’aturés la innovació. Sembla doncs que la preocupació per destriar el gra de la palla comença a fer-se palesa fins i tot entre els desenvolupadors.

Digital Health & Wellness Summit

Digital Health & Wellness Summit - MWC - Picture of @EdwinMermans

Entrada elaborada per Carme Carrion (@Carme Carrion).

Si voleu conèixer els principals temes sobre salut digital tractats al Mobile World Congress, en podeu llegir un bon resum aquí.