AQuAS Blog

Cuidar en primera persona

2 nov.

Assumpció González Mestre, cap del Programa Pacient Expert Catalunya® i Cuidador Expert Catalunya®, respon preguntes en una entrevista de Cari Almazán, sobre la figura del “cuidador expert”.

Els programes de Pacient Expert Catalunya® i de Cuidador Expert Catalunya®, respectivament, treballen en la mateixa direcció de dotar d’eines i de recursos a les persones per facilitar el seu dia a dia.

Aquest tipus de programes d’aprenentatge entre iguals aconsegueixen millorar la qualitat de vida de les persones que se situen a l’entorn d’una malaltia en el context de cronicitat a Catalunya, ja sigui com a pacients, com a cuidadors, o les dues coses a la vegada.

Cari: A qui s’adreça el Programa Cuidador Expert Catalunya®?

Assumpció: El nostre camp d’acció està clarament orientat a cuidadors de persones amb malalties cròniques. Entenem com a “cuidador expert” aquella persona que té cura d’una altra persona amb una malaltia crònica i necessitats d’atenció complexa i que és capaç de responsabilitzar-se’n, tenir cura i adquirir habilitats que l’ajudin a gestionar l’impacte físic, emocional i social del fet de cuidar, millorant així la seva qualitat de vida i la de la persona que cuida.

Cari: Què implica convertir un cuidador en un cuidador expert?

Assumpció: Quan una persona es troba en la situació d’haver de fer-se càrrec d’una altra persona amb una malaltia, la vida d’aquesta persona queda absolutament condicionada a les situacions, planificables o no, previstes o imprevistes, que pot implicar la malaltia. Ajudar una persona en aquest moment crític, sovint genera per a la persona que ho fa un canvi en la seva vida i una sobrecàrrega emocional en el seu dia a dia pel fet d’haver de donar resposta a les necessitats de la persona que cuida. En aquest sentit, el fet de disposar, d’una banda, de més capacitat de responsabilitzar-se i tenir autocura d’ell mateix i de l’altra persona i, d’altra banda, d’adquirir habilitats que l’ajudin a gestionar l’impacte físic, emocional i social que sabem que implica aquesta situació són alguns dels aspectes clau que consideraríem indispensables a l’hora d’identificar un possible cuidador expert.

Cari: Aconseguir millorar la qualitat de vida dels cuidadors és l’objectiu del programa?

Assumpció: És una de les fites principals tot i que n’hi ha d’altres. Donar suport als cuidadors en el maneig i cura de la persona que cuiden; millorar la vida dels cuidadors; aconseguir la implicació i la satisfacció de pacients i cuidadors; millorar l’eficàcia dels cuidadors en la seva autocura i en la cura de la persona que cuiden; aprendre a identificar el grau de sobrecàrrega per part del cuidador; i incidir en aspectes de la salut del cuidador relacionats amb el fet de cuidar són els sis objectius específics del Programa Cuidador Expert®.

Cari: Tots els cuidadors s’han de convertir en cuidadors experts?

Assumpció: La finalitat no és el fet que tots siguin experts sinó el fet que prenguin consciència del que suposa ser cuidador i aprendre a identificar quan es troben en situació de sobrecàrrega i que, per tant, han de demanar ajut a un altra persona de la família o a algun professional per tal de fer front a la situació en què es troben. Els cuidadors, si prenen consciència d’aquesta situació i demanen suport en el moment adequat, podran cuidar i cuidar-se millor. El cuidador expert, doncs, és un voluntari amb capacitat d’autocura i absència de discapacitats psicofísiques, amb empatia, interès per ajudar, alta motivació i fortes habilitats comunicatives. Aquests elements són valorats mitjançant una entrevista individual i la resposta de qüestionaris específics.

Cari: Potser no sempre és fàcil posar-se en la pell de l’altre…

Assumpció: Un dels aspectes fonamentals i diferenciadors d’aquesta iniciativa és el fet que el cuidador expert viu en primera persona el fet de cuidar, la qual cosa el col·loca en una posició de privilegi a l’hora de parlar amb altres persones que estan passant per experiències similars.

Cari: Quin rol juga el professional de la salut en relació amb el cuidador expert?

Assumpció: El professional de la salut (metge, infermera o treballador social) passa a desenvolupar un paper d’observador, que pot actuar com a reconductor de la sessió, només en cas que sigui necessari. El programa Cuidador Expert Catalunya® facilita que totes dues persones col·laborin estretament per a un mateix objectiu: millorar la qualitat de vida del pacient, del cuidador i de l’entorn.

Cari: Quines són les bases del programa quant a continguts i qui els ha elaborat?

Assumpció: Els materials educatius específics i la guia metodològica són el resultat de la participació de molts professionals sanitaris experts en diferents disciplines. Hi ha hagut validació posterior d’aquests continguts amb la participació de cuidadors. Es tracta d’arribar a les persones, per tant, cal usar un llenguatge adient per a tothom.

Cari: Com s’ha implementat el programa Cuidador Expert Catalunya®?

Assumpció: El procés d’implementació en un equip assistencial consta de diferents etapes que inclouen la presentació del programa als professionals, la selecció de cuidadors, la formació dels professionals i dels cuidadors, la constitució del grup de cuidadors i l’inici de les sessions.

Cari: Així resumint… del que es tracta, finalment, és d’organitzar sessions?

Assumpció: No ben bé, es tracta de compartir coneixements i experiències entre cuidadors al llarg de 9 sessions estructurades, on cada dia aborden i tracten un tema diferent cercant eines que els ajudin a autocuidar-se.

Cari: Com s’avalua el programa Cuidador Expert Catalunya®?

Assumpció: S’avalua quantitativament i qualitativa mesurant els coneixements apresos, el grau d’autocura, la qualitat de vida, els problemes autopercebuts, el grau de sobrecàrrega, el grau de satisfacció i la utilització dels serveis. Es comparen els resultats entre l’inici i la finalització de la intervenció i als 6 i 12 mesos després de la seva finalització.

Cari: Quin és l’element clau del projecte?

Sense cap mena de dubte, l’aprenentatge entre iguals i la xarxa relacional. Al llarg de l’experiència acumulada durant la implementació del programa hem tingut l’oportunitat de constatar que el fet que el programa tingui lloc en un mateix barri o comunitat resulta molt positiu. La xarxa relacional entre les persones que participen en els diferents grups facilita que el cuidador expert pugui convertir-se en un agent comunitari. El programa acaba esdevenint una activitat comunitària d’aprenentatge entre iguals.

The Sleeping Beauties of Science

26 oct.

It appears not to have been Charles Perrault (1628-1703) who originally created this figure, later copied by the Grimm Brothers too, but that is no doubt quite a banal question for what we want to talk about here today.

Nevertheless, everybody knows the story: the princess, the spell which put her to sleep, the years and years which passed by and finally, the prince who woke her up with a kiss.

Sleeping Beauties is also said of those scientific articles which seem to go by unacknowledged until someone comes to their late rescue and gives them the recognition they deserve.

The article by Mendel of how the characteristics of the pea plant are passed down to its offspring can serve as an example. Even though the article was published in a scientific journal, in Germany I think it was, no one took any notice of it until years later when three researchers all at the same time gave him great credit for his work.

Recently, the press (El Periódico, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia) wrote about another case, that of the researcher from Alicante, Francis Mojica, who discovered repeated genetic sequences in the DNA of some microbes from a lagoon in Santa Pola 25 years ago.

The researcher called them CRISPR the acronym for “clustered regularly interspaced short palindromic repeats”.

From that point on, other researchers have been able to derive the CRISPR/cas9 genetic editing technique which, they say, will transform biology and biomedicine.

This concept later got its own MeSH in the Pubmed/MEDLINE in 2014.

A late recognition after a period of, let’s call it somnolence, is not that strange in the world of science and a way of demonstrating this is by looking at the number of citations an article receives.

Needless to say this is made very apparent in a graph.

Example of a search in Pubmed/MEDLINE for “CRISPR” in open language that ranges from 1 item in 2002 to 2590 items in 2017, as of today’s date:

Number of citations received in Web of Science of the article in 1993:

Analysis of citations received in Web of Science in the period ranging 2009-2017 of articles by the author published in the period 2009-2017 having “CRISPR” in the title:

During their sleep, the Sleeping Beauties receive on average few citations, but once awoken, they receive a large number of citations in the following 4 years: an exciting awakening.

We find Sleeping Beauties in all fields of science, although in a systematic study of these, it is in the fields of physics, chemistry and mathematics that they predominate.

One of the facts that explain the awakening is that another discipline discovers it and then serves as an inspiration in its field, a little further away from or distanced from the original field where it appeared.

Post written by Joan MV Pons.

Las Bellas Durmientes de la ciencia

26 oct.

No parece que Charles Perrault (1628-1703) fuera quien originalmente creara esta figura que luego copiaron también los Hermanos Grimm, pero seguro que ésto es una cuestión bastante banal para lo que queremos explicar hoy.

Sin embargo, la historia es bien conocida: la princesa, el encantamiento que la deja dormida, los años que pasan y pasan y, finalmente, el príncipe que con un beso la despierta.

“Bellas Durmientes” también es como se conocen aquellos artículos científicos que parecen pasar sin reconocimiento hasta que alguien los rescata y les da el crédito que merecen.

El artículo de Mendel y cómo las características de la planta de los guisantes pasan a la descendencia podría ser un ejemplo de este fenómeno. Aunque el artículo fue publicado en una revista científica -creo que en alemán-, nadie no le prestó atención hasta que años más tarde tres investigadores a la vez reconocieron el mérito de su trabajo.

Recientemente, la prensa (El Periódico, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia) trataba otro caso, el del investigador alicantino Francis Mojica, que descubrió hace 25 años unas secuencias genéticas repetidas en el ADN de unos microbios de una laguna de Santa Pola.

El investigador las denominó CRISPR por sus iniciales en inglés de “repeticiones palindrómicas cortas agrupadas y regularmente interespaciadas”.

A partir de aquí, otros investigadores han ido llegando a la técnica CRISPR/cas9 de edición genética que -dicen- transformará la biología y la biomedicina.

Este concepto pasó a tener descriptores MeSH propios en Pubmed/MEDLINE en el año 2014.

El reconocimiento tardío, tras un período, llamémosle, de somnolencia, no es tan extraño en el mundo de la ciencia y una forma de ponerlo de manifiesto es con el recuento de las citas que recibe un artículo.

Gráficamente se muestra clarísimamente.

Ejemplo de búsqueda en Pubmed/MEDLINE de “CRISPR” en lenguaje libre que pasa de 1 ítem el año 2002 a 2590 ítems el año 2017, a fecha de hoy:

Número de citas recibidas en Web of Science del artículo de 1993:

Análisis de citas recibidas en Web of Science en el período 2009-2017 de artículos del autor publicados en el período 2009-2017 con “CRISPR” en el título:

Las Bellas Durmientes, mientras duermen, reciben de media pocas citas, pero una vez han despertado, en los 4 años siguientes, reciben un gran número de citas: un despertar excitante.

Hay Sleeping Beauties en todos los campos de la ciencia, aunque en el estudio sistemático de ellas, es en los campos de la física, la química y la matemática donde hay más.

Uno de los hechos que explican el despertar es que otra disciplina haga el descubrimiento y sea inspirador en su campo, ligeramente apartado del campo original donde surgió.

Entrada elaborada por Joan MV Pons.

Les Belles Dorments de la ciència

26 oct.

No sembla que Charles Perrault (1628-1703) fos qui originalment creés aquesta figura que després també copiaren els germans Grimm, però segur que això és una qüestió força banal pel que volem explicar avui.

Tanmateix, la història tothom la coneix: la princesa, l’encanteri que la deixa dormida, els anys que passen i passen i, finalment, el príncep que amb el petó la desperta.

Belles Dorments també se’n diu d’aquells articles científics que semblen passar sense reconeixement fins que algú els rescata tardanament i els dóna el crèdit que mereixen.

L’article de Mendel i com les característiques de la planta dels pèsols es passen a la descendència en podria ser un exemple. Tot i que l’article va ser publicat en una revista científica -crec que en alemany-, ningú no hi va parar compte fins anys més tard quan tres investigadors a la vegada van reconèixer el gran mèrit del seu treball.

Recentment, la premsa (El Periódico, El Mundo, eldiario.es, La Vanguardia) portava un altre cas, el de l’investigador alacantí Francis Mojica, que va descobrir fa 25 anys unes seqüències genètiques repetides a l’ADN d’uns microbis d’una llacuna de Santa Pola.

L’investigador les va anomenar CRISPR per les inicials en anglès de “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaiades”.

A partir d’aquí, altres investigadors han acabat derivant la tècnica CRISPR/cas9 d’edició genètica que -diuen- transformarà la biologia i la biomedicina.

Aquest concepte passà a tenir descriptors MeSH propis a Pubmed/MEDLINE l’any 2014.

El reconeixement tardà, desprès d’una període, diguem-ne, de somnolència, no és tan estrany en el món de la ciència i una forma de posar-ho de manifest és amb el comptatge de les citacions que un article rep.

No cal dir que gràficament això es mostra claríssimament.

Exemple de cerca a Pubmed/MEDLINE de “CRISPR” en llenguatge lliure que passa d’1 ítem l’any 2002 i arriba fins a 2590 ítems l’any 2017, a data d’avui:

Nombre de citacions rebudes a Web of Science de l’article de 1993:

Anàlisi de citacions rebudes a Web of Science en el període 2009-2017 d’articles de l’autor publicats en el període 2009-2017 amb “CRISPR” en el títol:

Les Belles Dorments, durant la dormida, reben de mitjana poques cites, però un cop han despertat, en els 4 anys següents reben un gran nombre de cites: un despertar excitant.

De Sleeping Beauties en trobem a tots els camps de la ciència, tot i que en l’estudi sistemàtic de les mateixes, és en els camps de la física, la química i la matemàtica on n’hi ha més.

Un dels fets que expliquen el despertar és que una altra disciplina el descobreixi i sigui inspirador en el seu camp, un xic més lluny o apartat del camp original on va sortir.

Entrada elaborada per Joan MV Pons.

Consulting the library from any place

19 oct.

Times change and sometimes we are not fully informed on the latest developments and facilities we have at our disposal. Nowadays, the staff at AQuAS can access the contents of the Library of Health Sciences of Catalonia in a virtual manner which is very good news.

The library is a support tool for all researchers and technicians. Having access to available resources from any place is a step forward, leaving behind the model of being tied to an intranet to be able to access all the resources of the library.

Knowing that these tools exist and that they can be accessed from any place nowadays can be very useful at a particular time when researchers from AQuAS might need to use them.

We would like to present some interesting developments of the library:

Virtual Library of the Public Health System of Catalonia. It facilitates the access to the bibliographic services and resources of the Library of Health Sciences of Catalonia. Professionals that work in the general public health sector have access to the bibliographic resources that the Health Department subsidises for the entity they work for.

The professionals at AQuAS have the opportunity to register (with a user name provided by the institution) and can thus access all the bibliographic contents that are available from any physical location and device.

These available resources include e-magazines, e-books, bibliographic data bases, thematic bibliographies, the catalogue of the bibliographic funds in print of the Library, Scientia (digital information deposit of the Department of Health), collections of clinical practice guidebooks, of health legislation and health news, reference works, the press and electronic summaries.

You only need to register. By doing so, professionals at AQuAS can access a systematic review of the Cochrane Library, for example, or an article from the magazine Gaceta Sanitaria, an article from The Lancet or an article from the magazine Health Research Policy and Systems, all from any place.

Scientia. It is the institutional repository of the Department of Health. It was created with a view of storing and making the scientific production of the entities of the general public health sector of Catalonia openly accessible with the aim thereby of fostering accessibility, visibility, impact and recognition.

Presently, you can find publications from the Health Department, CatSalut and AQuAS, three of the entities which have already signed an agreement of participation.

The added value that this repository offers is the search and retrieval of results in three languages (Catalan, Spanish and English), a permanent URL of each publication, a standardised bibliographic citation and the impact index in social networks (Almetrics). The ORCID identification of each author is also included.

There are many ways you can stay informed of the latest developments which are published: by syndicating contents (RSS) available in the different sections of Scientia and from Twitter; by means of the hashtag #publicaDSalut or following the account of the library @bibliotecasalut.

One of the main aims of this tool is the safekeeping of the scientific production generated in the area of health and its effective dissemination.

An example of a search of studies and technical reports of the AQuAS in Scientia, by author:

Inquiro. It is what is known as a “discovery tool”, an intelligent tool which searches and explores within the contents of all the bibliographic, digital and printed resources available in the library stemming from a simple question using natural language.

The results that are obtained can be filtered by type of document, access (complete text or bibliographic citation), chronological period, subject and resource.

The most potent feature is that the results are obtained organised in order of relevance or by date. There is also the option of using an advanced search, and refining the search by fields, using Boolean operators (AND OR NOT).

Having a single gateway of access to all the bibliographic resources of the library, being able to explore the content of all these resources at the same time and filtering the contents organised in order of relevance is the major new development.

Example of a search for “indicators” with the results organised in order of relevance:

Example of a search for “inequalities” with the results ordered by date:

Ask us. This is the user services department and reference of the Library for Health Science of Catalonia. This tool is very practical to make a search and the answer is practically immediate. It is well worth knowing that this service exists!

That is all, for today. We are completely sure that all these tools are very useful and that they are the results of a concerted effort by the library to give answers to users, technicians and researchers that carry out research in our field.

Post written by Marta Millaret (@MartaMillaret) with the collaboration of Toni Parada and Pilar Roqué, head of the Library of Health Sciences of Catalonia (Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya).

Consultar la biblioteca desde cualquier lugar

19 oct.

Los tiempos cambian y, a veces, no estamos al día de todas las novedades y facilidades que tenemos a nuestro alcance. Actualmente, los trabajadores de AQuAS ya podemos acceder de forma virtual a los contenidos de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya y esto implica muy buenas noticias.

La biblioteca es una herramienta de apoyo para todos los investigadores y técnicos. Disponer de los recursos accesibles desde cualquier lugar supone un paso adelante, salir del modelo de estar atados a una intranet para poder acceder a todos los recursos de la biblioteca.

Saber que estas herramientas existen y que se encuentran disponibles desde cualquier lugar puede ser muy útil en el momento que los investigadores de AQuAS puedan tener la necesidad de usar cualquiera de estas herramientas.

Os queremos presentar algunas novedades interesantes de la biblioteca:

Biblioteca Virtual del Sistema Sanitari Públic de Catalunya. Facilita el acceso a los servicios y recursos bibliográficos de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya. Los profesionales que trabajan en el sector público mayoritario de salud catalán tienen acceso a los recursos bibliográficos que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya subvenciona a la entidad donde trabajan.

Los profesionales de AQuAS tienen la oportunidad de registrarse (a partir de un usuario facilitado por la institución) y así acceder -desde cualquier lugar físico y dispositivo- a todos los contenidos bibliográficos que tienen disponibles.

Estos recursos disponibles incluyen revistas electrónicas, libros electrónics, bases de datos bibliográficas, bibliografías temáticas, catálogo del fondo bibliográfico en papel de la biblioteca, Scientia (dipòsit d’informació digital del Departament de Salut), recopilaciones de guías de práctica clínica, de legislación sanitaria y de noticias sanitarias, obras de referencia, prensa y sumarios electrónicos.

Sólo hace falta estar registrado. Haciéndolo, los profesionales de AQuAS podrán acceder desde cualquier lugar, por ejemplo, a una revisión sistemática de The Cochrane Library, a un artículo de la revista Gaceta Sanitaria, a un artículo de The Lancet , o a un artículo de la revista Health Research Policy and Systems.

Scientia. Es el repositorio institucional del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Nace con la voluntad de recoger la producción científica de las entidades del sector público mayoritario de salud catalán con el objetivo de favorecer su accesibilidad, visibilidad, impacto y reconocimiento.

Ahora mismo, podréis encontrar publicaciones del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, CatSalut y AQuAS, tres de las entidades que ya han firmado el acuerdo de participación.

El valor añadido que ofrece el repositorio es la búsqueda y la recuperación de los resultados en tres idiomas (catalán, castellano e ingés, una URL permanente de cada publicación, una citación bibliográfica estandardizada y el índice de impacto en redes sociales (Almetrics). La identificación ORCID de cada autor también se incluye.

Podéis estar al día de las novedades que se publican de muchas formas. A través de la sindicación de contenidos (RSS) disponibles en los diferentes apartados de Scientia y desde Twitter: a través del hashtag #publicaDSalut o siguiendo la cuenta de la biblioteca @bibliotecasalut.

Uno de los principales objetivos de esta herramienta es preservar la producción científica producida en el entorno de salud y difundirla de forma efectiva.

Ejemplo de búsqueda de estudios e informes técnicos de AQuAS en Scientia, por autores:

Inquiro. Se trata de lo que se conoce por una “herramienta de descubrimiento”, una herramienta inteligente que busca y explora dentro de los contenidos de todos los recursos bibliográficos, digitales y en papel, disponibles en la biblioteca, a partir de una interrogación simple usando lenguaje natural.

Los resultados que se obtienen pueden ser filtrados por tipo de documento, de acceso (texto completo o cita bibliográfica), período cronológico, materia y recurso.

El elemento más potente es que los resultados se obtienen ordenados por orden de relevancia o por fecha. También hay la opción de utilizar la búsqueda avanzada y perfilar la búsqueda por campos, usando operadores booleanos (AND OR NOT).

Disponer de una puerta de acceso única a todos los recursos bibliográficos de la biblioteca, poder explorar a la vez el contenido de todos estos recursos y filtrar los contenidos ordenados por relevancia es la gran novedad.

Ejemplo de búsqueda sobre “indicadores” con los resultados ordenados por relevancia:

Ejemplo de búsqueda sobre “desigualdades” con los resultados ordenados por fecha:

Pregunteu-nos. Es el servicio de atención al usuario y referencia de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya. Esta herramienta es muy práctica para hacer consultas y la respuesta es casi inmediata. ¡Merece mucho la pena saber que existe este servicio!

Hasta aquí, por hoy. Estamos muy seguros que todas estas herramientas son muy útiles y que son el resultado de un esfuerzo activo por parte de la biblioteca para dar respuesta a los usuarios, técnicos e investigadores que hacen investigación en nuestro entorno

Entrada elaborada por Marta Millaret (@MartaMillaret) con colaboración de Toni Parada y Pilar Roqué, responsable de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

Consultar la biblioteca des de qualsevol lloc

19 oct.

Els temps canvien i, a vegades, no estem al dia de totes les novetats i facilitats que tenim al nostre abast. Actualment, els treballadors d’AQuAS ja podem accedir de manera virtual als continguts de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya i això implica molt bones notícies.

La biblioteca és una eina de recolzament per a tots els investigadors i tècnics. Disposar dels recursos accessibles des de qualsevol lloc suposa un pas endavant, sortir del model d’estar lligats a una intranet per poder accedir a tots els recursos de la biblioteca.

Saber que aquestes eines existeixen i que es troben actualment disponibles des de qualsevol lloc pot ser molt útil en el moment que els investigadors d’AQuAS puguin tenir la necessitat d’utilitzar-les.

Volem presentar-vos algunes novetats interessants de la biblioteca:

Biblioteca Virtual del Sistema Sanitari Públic de Catalunya. Facilita l’accés als serveis i recursos bibliogràfics de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya. Els professionals que treballen en el sector públic majoritari de salut tenen accés als recursos bibliogràfics que el Departament de Salut subvenciona a l’entitat a la qual treballen.

Els professionals d’AQuAS tenen l’oportunitat de registrar-se (a partir d’un usuari facilitat per la institució) i d’aquesta manera podran accedir -des de qualsevol lloc físic i dispositiu- a tots els continguts bibliogràfics que tenen disponibles.

Aquests recursos disponibles inclouen revistes electròniques, llibres electrònics, bases de dades bibliogràfiques, bibliografies temàtiques, catàleg del fons bibliogràfic en paper de la Biblioteca, Scientia (dipòsit d’informació digital del Departament de Salut), reculls de guies de pràctica clínica, de legislació sanitària i de notícies sanitàries, obres de referència, premsa i sumaris electrònics.

Només cal registrar-s’hi. Fent-ho, els professionals d’AQuAS podran accedir, des de qualsevol lloc, per exemple, a una revisió sistemàtica de The Cochrane Library, un article de la revista Gaceta Sanitaria, un article de The Lancet o un article de la revista Health Research Policy and Systems.

Scientia. És el repositori institucional del Departament de Salut. Neix amb la voluntat de recollir en obert la producció científica de les entitats del sector públic majoritari de salut de Catalunya amb l’objectiu d’afavorir-ne l’accessibilitat, la visibilitat, l’impacte i el reconeixement.

Ara mateix, hi podreu trobar publicacions del Departament de Salut, CatSalut i AQuAS, tres de les entitats que ja han signat l’acord de participació.

El valor afegit que ofereix aquest repositori és la cerca i la recuperació dels resultats en tres idiomes (català, castellà i anglès), una URL permanent de cada publicació, una citació bibliogràfica estandarditzada i l’índex d’impacte en xarxes socials (Almetrics). La identificació ORCID de cada autor també hi és inclosa.

Podeu estar al dia de les novetats que es publiquen de moltes maneres. A través de la sindicació de continguts (RSS) disponibles en els diferents apartats de Scientia i des de Twitter: a través del hashtag #publicaDSalut o seguint el compte de la biblioteca @bibliotecasalut.

Un dels principals objectius d’aquesta eina és preservar la producció científica produïda en l’entorn de salut i difondre-la de manera efectiva.

Exemple de cerca dels estudis i informes tècnics d’AQuAS a Scientia, per autors:

Inquiro. Es tracta del que és conegut com a “eina de descoberta”, una eina intel·ligent que cerca i explora dins dels continguts de tots els recursos bibliogràfics, digitals i en paper, disponibles a la biblioteca, a partir de la interrogació simple utilitzant el llenguatge natural.

Els resultats que s’obtenen poden ser filtrats per tipus de document, d’accés (text complet o cita bibliogràfica), període cronològic, matèria i recurs.

L’element més potent és que els resultats s’obtenen ordenats per ordre de rellevància o per data. També hi ha l’opció d’utilitzar la cerca avançada, i perfilar la cerca per camps, utilitzant operadors booleans (AND OR NOT).

Disposar d’una porta d’accés única a tots els recursos bibliogràfics de la biblioteca, poder explorar a la vegada el contingut de tots aquests recursos i filtrar els continguts ordenats per rellevància és la gran novetat.

Exemple de cerca sobre “indicadors” amb els resultats ordenats per rellevància:

Exemple de cerca sobre “desigualtats” amb els resultats ordenats per data:

Pregunteu-nos. És el servei d’atenció a l’usuari i referència de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya. Aquesta eina és molt pràctica per a fer consultes i la resposta és gairebé immediata. Val molt la pena saber que existeix aquest servei!

Fins aquí, per avui. Estem molt segurs que totes aquestes eines són molt útils i que són el resultats d’un esforç actiu per part de la biblioteca per donar respostes als usuaris, tècnics i investigadors que fan recerca al nostre entorn.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@martamillaret) amb la col·laboració de Toni Parada i Pilar Roqué, cap de la Biblioteca de Ciències de la Salut de Catalunya.

Low value clinical practices from the citizenry’s perspective

13 oct.

During the fifth edition of the international Preventing Overdiagnosis Congress, strategies for implementing solutions to avoid overdiagnosis and overuse were addressed based on the available scientific evidence.

In this year’s edition, which was held in Barcelona last year, apart from the involvement of professionals and organisations, patients had the opportunity to actively participate.

Experiences in different healthcare areas were shown in the use of best practices to communicate and to empower patients to achieve a better understanding of shared decisions.

Different world initiatives addressed the best practices to empower citizens in subjects related to low value practices, overdiagnosis and overtreatment. Experiences were shared and a debate was initiated on fundamental subjects such as the communication and participation of patients.

In recent years, the Essencial Project has studied the perspective of health professionals on low value practices, their causes and possible solutions so as to avoid them.

Essencial Project team: Cari Almazán, Johanna Caro, Liliana Arroyo and Hortènsia Aguado

For example, in a previous post, we explained the results of a survey we carried out with professionals in the field of primary care. The results of this survey highlighted the need to involve and empower the population more. Patients are also important decision makers in relation to their needs and in the demand for certain health services. Hence, the project must be accompanied by a communications strategy aimed not only at patients but also at citizens in general.

That is why we, from the Essencial Project, have been interested in finding out the opinion of patients in addition to the perspective of professionals. In the international Preventing Overdiagnosis 2017 Congress we participated explaining how an exploratory first approach was made to identify the beliefs, attitudes and perceptions of patients regarding the most important elements in consultations, low value practices and the essential components of an effective dialogue between professionals and patients. The end purpose of this was to understand the position of people before initiating possible interventions in the citizenry and to determine the most effective communicative tools and channels.

In Catalonia, AQuAS carried out the first exploratory qualitative study at the end of 2016 using a focus group of parents and children assigned to a primary care team. Low value practices in paediatrics are frequently associated with an over-diagnosis regarding antibiotics, bronchodilatadors, antipyretics or imaging tests, among others. These scenarios have been transferred to the debate with patients themselves. In total, seven women, mothers and grandmother of 14 children participated.

The first point of discussion was the most important elements in a consultation with health professionals and it was found that the treatment (29%) and information received (28%) are the most important elements received by professionals (representing approximately 60% of those mentioned). The relationship with the professional comes next (15%, often related to the degree of trust), followed by the feeling that their wishes or needs are met (12%), information requested (9%) and the diagnosis (5%).

The participants did not know the concept of low value practice but did recognise situations of an excessive prescription of medication or the request of unnecessary tests, especially in emergency services and private consultations.

Regarding communication, the participants said they appreciated that professionals communicate in a simple and direct manner, explaining the reasons for decisions. Similarly, that they felt it was important to receive printed information from professionals which they could peruse later at home. They also said they would like more informative sessions or community groups where these types of subjects could be explained to them and so gain more knowledge about these types of practices.

In our context, this is the first exploratory study done to identify low value practices and the communicative strategies of the citizenry, being the start of a series of studies on the population. Nonetheless, one of the limitations with which we find ourselves was that the participation was lower than expected. Although the term ‘low value practices’ is not known, participants identify situations in which they have experienced them.

Similarly, it is important to underline how patients value the treatment and information received as well as the professional-patient relationship. In the same way, patients recognise the need for a professional’s communication skills and the need for tools to support an effective communicative exchange.

Post written by Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Las prácticas clínicas de poco valor desde la perspectiva de la ciudadanía

13 oct.

Durante la quinta edición del congreso internacional Preventing Overdiagnosis se abordaron estrategias para implementar soluciones para evitar el sobrediagnóstico y la sobreutilización basándose en la evidencia científica disponible.

En esta edición celebrada en la ciudad de Quebec (y que el año pasado se celebró en Barcelona), además de la implicación de los profesionales y de las organizaciones, los pacientes tuvieron la oportunidad de participar más activamente.

Se mostraron experiencias en diferentes ámbitos asistenciales sobre el uso de las mejores prácticas para comunicar y empoderar a los pacientes y también para lograr una mejor comprensión del concepto de decisiones compartidas.

Diferentes iniciativas mundiales abordaron las mejores prácticas para empoderar a la ciudadanía en temas relacionados con prácticas de poco valor, sobrediagnóstico y sobretratamiento. Se compartieron experiencias y se inició el debate de temas fundamentales como la comunicación y la participación de los pacientes.

En los últimos años, el proyecto Essencial ha estudiado la perspectiva de los profesionales sanitarios sobre las prácticas de poco valor, sus causas y posibles soluciones para evitarlas.

Equip Essencial cuenta con la implicación de Cari Almazán, Johanna Caro, Liliana Arroyo y Hortènsia Aguado

Por ejemplo, en un post anterior, explicamos los resultados de una encuesta que realizamos en el ámbito de atención primaria a profesionales. Los resultados de esta encuesta evidenciaron la necesidad de implicar y empoderar más a la población. Los pacientes son también decisores relevantes en relación a sus necesidades y la demanda de determinados servicios sanitarios. Por tanto, el proyecto debe acompañarse de una estrategia de comunicación dirigida, no sólo a los pacientes, sinó también a la ciudadanía en general.

Por eso, desde el proyecto Essencial nos ha interesado conocer, además de la perspectiva de los profesionales, la opinión de los pacientes. En el congreso internacional Preventing Overdiagnosis 2017, participamos explicando cómo se realizó una primera aproximación exploratoria para detectar creencias, actitudes y percepciones de los pacientes sobre los elementos más importantes en la consulta, las prácticas de poco valor y los componentes esenciales de una comunicación efectiva entre profesionales y pacientes. La finalidad era comprender la posición de las personas antes de iniciar posibles intervenciones en la ciudadanía y la determinación de las herramientas y canales más efectivos de comunicación.

En Cataluña, a finales del año 2016, AQuAS llevó a cabo el primer estudio cualitativo exploratorio utilizando un grupo focal con padres de niños asignados a un equipo de atención primaria. Las prácticas de poco valor en pediatría están asociadas a un sobrediagnóstico de manera frecuentemente relacionado con antibióticos, broncodilatadores, antitérmicos, pruebas de imagen, entre otros. Estos escenarios se han trasladado a la discusión con los propios pacientes. En total participaron siete mujeres, madres y abuela, de 14 niños.

El primer punto a discutir fueron los elementos más importantes en la consulta con los profesionales sanitarios y se encontró que el trato (29%) y la información recibida (28%) por parte de los profesionales son los elementos más importantes (estos dos elementos representan, aproximadamente, el 60% de las menciones hechas por los participantes en el estudio). Después, sigue la relación con el profesional (15%) a menudo ligado al grado de confianza, sentir que se atienden las demandas o necesidades (12%), la información solicitada (9%) y el diagnóstico (5%).

Los participantes no conocían el concepto de práctica de poco valor pero sí que reconocieron situaciones de prescripción de medicamentos excesiva o de solicitud de pruebas innecesarias, especialmente en los servicios de urgencias y en las consultas privadas.

Con respecto a la comunicación, las participantes expresaron que valoraban que los profesionales se comunicaran de una manera simple y directa, explicando las razones de las decisiones que se tomaban. Así mismo, les pareció importante recibir por parte de los profesionales información en papel, que se pudiera consultar después en casa. Expresaron que les gustarían más sesiones informativas o grupos comunitarios donde les pudieran explicar este tipo de temas y poder tener mayor conocimiento sobre este tipo de prácticas.

En nuestro contexto, este es el primer estudio exploratorio para identificar prácticas de poco valor y estrategias de comunicación en la ciudadanía; siendo el inicio de una serie de estudios en la población. A pesar de todo, una de las limitaciones con la que nos encontramos fue que la participación fue más baja de la esperada. Aunque el término “práctica de poco valor” no es conocido, los participantes identifican situaciones en las que habían vivido situaciones de este tipo.

Es importante remarcar cómo los pacientes valoran el trato e información recibida, así como la relación profesional-paciente. De la misma forma, los pacientes reconocen la necesidad de las habilidades de comunicación de los profesionales y la necesidad de herramientas para apoyar una comunicación efectiva.

Entrada elaborada por Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Les pràctiques clíniques de poc valor des de la perspectiva de la ciutadania

13 oct.

Durant la cinquena edició del congrés internacional Preventing Overdiagnosis es van abordar estratègies per implementar solucions per evitar el sobrediagnòstic i la sobreutilització a partir de l’evidència científica disponible.

En aquesta edició celebrada a la ciutat de Quebec (i que l’any passat s’havia celebrat a Barcelona), a més a més de la implicació dels professionals i de les organitzacions, els pacients van tenir l’oportunitat de participar més activament.

Es van mostrar experiències en diferents àmbits assistencials sobre l’ús de les millors pràctiques per comunicar i apoderar els pacients i també per assolir una millor comprensió del concepte de decisions compartides.

Diferents iniciatives mundials van abordar les millors pràctiques per apoderar la ciutadania en temes relacionats amb pràctiques de poc valor, sobrediagnòstic i sobretractament. Es van compartir experiències i es va iniciar el debat al voltant de temes fonamentals com la comunicació i la participació dels pacients.

En els darrers anys, el projecte Essencial ha estudiat la perspectiva dels professionals sanitaris sobre les pràctiques de poc valor, les seves causes i possibles solucions per evitar-les.

L’equip Essencial compta amb la implicació de Cari Almazán, Johanna Caro, Liliana Arroyo i Hortènsia Aguado

Per exemple, en un post anterior, vam explicar els resultats d’una enquesta que vam realitzar en l’àmbit de l’atenció primària a professionals. Els resultats d’aquesta enquesta van evidenciar la necessitat d’implicar i apoderar més a la població. Els pacients són també decisors rellevants en relació a les seves necessitats i a la demanda de determinats serveis sanitaris. Per tant, el projecte ha d’anar acompanyat d’una estratègia de comunicació dirigida, no només als pacients, sinó a tota la ciutadania en general.

Per això, des del projecte Essencial ens ha interessat conèixer, a més de la perspectiva dels professionals, l’opinió dels pacients. En el congrés internacional Preventing Overdiagnosis 2017, vam participar explicant com es va realitzar una primera aproximació exploratòria per detectar les creences, actituds i percepcions dels pacients sobre els elements més importants a la consulta, les pràctiques de poc valor i els components essencials d’una comunicació efectiva entre professionals i pacients. La finalitat era comprendre la posició de les persones abans d’iniciar possibles intervencions entre la ciutadania i la determinació de les eines i els canals més efectius de comunicació.

A Catalunya, a finals de l’any 2016, AQuAS va realitzar el primer estudi qualitatiu exploratori utilitzant un grup focal amb pares de nens assignats a un equip d’atenció primària. Les pràctiques de poc valor en pediatria estan associades a un sobrediagnòstic freqüentment relacionat amb antibiòtics, broncodilatadors, antitèrmics, proves d’imatge, entre d’altres. Aquests escenaris s’han traslladat a la discussió amb els pacients. En total van participar set dones, mares i àvia, de 14 nens.

El primer punt a discutir van ser els elements més importants a la consulta amb els professionals sanitaris. Es va trobar que el tracte (29%) i la informació rebuda (28%) per part dels professionals són els elements més importants (representen aquests dos elements, aproximadament, el 60% de les mencions fetes pels participants en l’estudi). Després, la relació amb el professional (15%) sovint lligada al grau de confiança, sentir que s’atenen les demandes o necessitats (12%), la informació sol·licitada (9%) i el diagnòstic (5%).

Els participants no coneixien el concepte de pràctica de poc valor però sí que reconeixien situacions de prescripció de medicaments excessiva o de sol·licitud de proves innecessàries, especialment en els serveis d’urgències i en les consultes privadas.

Respecte a la comunicació, les participants van expressar que valoraven que els professionals es comuniquessin de manera simple i directa, explicant les raons de les decisions que es prenien. Així mateix, els va semblar important rebre per part dels professionals informació en paper, que poguessin consultar després a casa. Van expressar que els agradaria que hi haguessin més sessions informatives o grups comunitaris on s’expliquessin aquest tipus de temes i poder tenir així un major coneixement sobre aquest tipus de pràctiques.

En el nostre context, aquest és el primer estudi exploratori per identificar pràctiques de poc valor i estratègies de comunicació amb la ciutadania; es tracta de l’inici d’una sèrie d’estudis en la població. Malgrat això, una de les limitacions amb què ens vam trobar va ser el fet que la participació va ser més baixa que l’esperada. Tot i que el terme “pràctica de poc valor” no és conegut, els participants identifiquen situacions on han viscut situacions d’aquest tipus.

És important remarcar com els pacients valoren el tracte i la informació rebuda, així como la relació professional-pacient. De la mateixa manera, els pacients reconeixen la necessitat de les habilitats de comunicació dels professionals i la necessitats d’eines de suport per assolir una comunicació efectiva.

Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).