AQuAS Blog

Low-value clinical practices: the physicians give their opinion!

19 maig

We continue with the theme of overdiagnosis and overtreatment which we have already dealt with in this post and this other post, but this time from another perspective: that of the health professional.

In 2015, AQuAS in collaboration with the ICS introduced a pilot program to avoid low-value practices in primary care. In order to explore and categorize the insight and opinions of General Practitioners and paediatricians about these practices, a survey was carried out among primary care professionals. The survey, which was submitted to 735 professionals from the Barcelona North Metropolitan Area Primary Care Directorate online and answered anonymously, with a response rate of 34%.

Figure 1. Survey screen capture Essencial - Cuestionario

Below are some of the results from this survey.

What is the current situation of low-value clinical practices?

69% of primary care physicians believe that the low-value practices within the sector are very frequent, 9% believe they are very common and 60% say they are common. In their clinical practices, approximately 80% of physicians are faced with having to take a decision about whether to request a test or prescribing unnecessary treatment at least once a week.

Question: In your opinion, assigning unnecessary tests, procedures and treatment in primary care in our environment is: Essencial - Survey - Frequent

Question: In your practise, how often are you faced with a decision about whether to request a test or prescribe an unnecessary procedure:

Essencial - Survey - Day
What are the underlying causes?

According to doctors, the main causes behind low-value practices are a shortage of time in the examination room (74%), need for more information (doubts or uncertainty on the part of the professional) (63%) and the demand from the patient to prescribe a particular test or treatment (37%).

Question: There are several reasons why physicians request unnecessary tests and treatments. In your clinical practise, which of the following reasons do you believe influence your decision?

Essencial - Survey - Causes

Is this a talking point in the examination room?

Doctors discuss the potential risks of tests or treatment with their patients in the examination room frequently (52%), but do not often discuss the cost involved (21%).

Is there a solution?

Doctors believe that those in the best position to address excessive low-value clinical practice are clinicians themselves (88%), those responsible for elaborating clinical practice guidelines (57%), the Department of Health, in terms of health policy (39%) and representatives from academic/scientific circles (33%).

Moreover, physicians consider that the most effective initiatives to reduce these practices are: availing of more time for consultation to discuss alternatives with patients (87%), ensuring the support from the centre in the event of a patient filing a complaining or report for not having had certain tests performed (65%), integrating and sharing patient information between different levels of care (64%), and carrying out advertising campaigns to raise public awareness (62%).

Question: In your opinion, how effective might the following initiatives be in reducing the number of unnecessary tests, procedures and treatments?

Essencial - Survey - Effective

In Catalonia, this is the first time a survey has been carried out to assess physician’s knowledge and opinions regarding low-value practices. It is significant that these practices are common in the field of primary care. In another context, a survey in the United States carried out by the Choosing Wisely initiative showed that doctors also consider these practices to be common and have to face these choices at least once a week. Among the reasons cited for the occurrence of such low-value practices were concerns about malpractice claims, professional security (diagnostic confirmation) and patient requests.

According to the results of our survey, physicians are those best equipped to address the issue, while healthcare organization also plays a crucial role. It might be that the characteristics of the health system itself and health professionals are not aware of the cost involved in these tests, procedures and treatments.

Based on this survey and armed with the experience of the Essencial Project, we believe that a multifaceted strategy is required, which includes organizational aspects from a standpoint of both professionals and patients, to reduce the occurrence of low-value practices.

Post written by Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Prácticas clínicas de poco valor: ¡los médicos opinan!

19 maig

Seguimos con la temática de sobrediagnóstico y sobretratamiento que ya vimos en este post y en este otro post pero hoy desde otra perspectiva: la del profesional de salud.

En el años 2015, AQuAS en colaboración con el ICS inició una experiencia piloto para evitar prácticas de poco valor en atención primaria. Con el objetivo de explorar y describir el conocimiento y las opiniones de los médicos de familia y pediatras sobre estas prácticas se realizó una encuesta en atención primaria. La encuesta, que se contestaba online de forma anónima, se envió a 735 profesionales de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord, con una tasa de respuesta de un 34%.

Figura 1. Detalle de la encuesta.

Essencial - Cuestionario

Veamos algunos de los resultados de la encuesta.

¿Cuál es la situación de las prácticas clínicas de poco valor?

El 69% de los médicos de la atención primaria consideran que las prácticas de poco valor en nuestro medio son muy frecuentes (9%) y frecuentes (60%). En su práctica clínica aproximadamente un 80% de los médicos se encuentran en una situación de tomar una decisión sobre la solicitud de una prueba o prescripción de un tratamiento innecesario al menos una vez a la semana.

Pregunta: Según su opinión, la prescripción de pruebas, procedimientos y tratamientos innecesarios en la atención sanitaria de nuestro entorno es:

Essencial-Enquesta 1Freqüència

Pregunta: En su consulta, con qué frecuencia se encuentra en una situación de tomar una decisión sobre la solicitud de una prueba o precripción de un tratamiento innecesarios?

Essencial-Enquesta 2Freqüència

¿Cuáles son los motivos?

Según los médicos, los principales motivos de las prácticas de poco valor son la falta de tiempo en la consulta (74%), necesidad de tener más información (dudas o incertidumbre por parte del profesional) (63%) y demanda por parte del paciente, de prescripción de una prueba o tratamiento (37%).

Pregunta: Hay varias razones para que los clínicos solicitan una prueba o tratamiento innecesario. En su práctica clínica, ¿cuáles de las siguientes razones piensa que tienen influencia sobre esta decisión?

Essencial-Enquesta 3Raons
¿Se habla de este tema en las consultas?

Los médicos en su consulta hablan a sus pacientes de manera frecuente (52%) de los potenciales riesgos de pruebas o tratamientos, mientras que no hablan de manera frecuente (21%) de los costes de los mismos.

¿Hay soluciones?

Los médicos piensan que quienes están en la mejor posición para abordar el exceso de prácticas clínicas de poco valor son los profesionales clínicos (88%), los elaboradores de las guías de práctica clínica (57%), el Departament de Salut, en términos de políticas sanitarias (39%) y representantes académicos/científicos (33%).

Así mismo, consideran que las iniciativas más efectivas para reducir estas prácticas son: disponer de más tiempo de consulta para poder discutir con el paciente las alternativas existentes (87%), contar con apoyo del centro en caso de denuncias o quejas del paciente al no realizar determinadadas pruebas (65%), integrar la información del paciente y compartirla entre los diferentes niveles asistenciales (64%), o realizar una intervención publicitaria dirigida a concienciar a la ciudadanía (62%).

Pregunta: En su opinión, ¿cuán efectivas pueden ser las siguientes iniciativas para reducir el número de pruebas, procedimientos y tratamientos innecesarios?

Essencial-Enquesta 4AccionsEfectives

En Cataluña, esta es la primera encuesta sobre conocimientos y opiniones de médicos con respecto a prácticas de poco valor. Es relevante que estas prácticas son muy frecuentes en el ámbito de atención primaria. En otro contexto, una encuesta en Estados Unidos de la iniciativa Choosing Wisely, mostró que los médicos también consideran estas prácticas frecuentes y se enfrentan a ellas por lo menos una vez por semana. Entre las razones por las cuáles tienen lugar este tipo de prácticas de poco valor se encuentra la preocupación por denuncias por mala praxis, la seguridad del profesional (confirmación diagnóstica) y las peticiones de los pacientes.

Según los resultados de nuestra encuesta, los médicos son los que están en la mejor posición de abordar el tema pero también la organización sanitaria juega un papel fundamental. Puede ser que las propias características del sistema de salud y los profesionales sanitarios no sean conscientes de los costes que suponen las pruebas, procedimientos o tratamientos.

A partir de esta encuesta y con la experiencia en el proyecto Essencial, consideramos que es necesaria una estrategia multifactorial -que incluya aspectos organizativos, a nivel del profesional y del paciente- para reducir las prácticas de poco valor.

Entrada elaborada por Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Pràctiques clíniques de poc valor: els metges opinen!

19 maig

Seguim amb la temàtica de sobrediagnòstic i sobretractament que ja vam veure en aquest post i en aquest altre post però des d’una altra perspectiva: la del professional de salut.

L’any 2015, AQuAS en col·laboració amb l’ICS va iniciar una experiència pilot per evitar pràctiques de poc valor en atenció primària. Amb l’objectiu d’explorar i descriure el coneixement i les opinions dels metges de família i pediatres sobre aquestes pràctiques, es va realitzar una enquesta en atenció primària. L’enquesta, que es contestava en línia de manera anònima, es va enviar a 735 professionals de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord, amb una taxa de resposta d’un 34%.

Figura 1. Detall de l’enquesta

Essencial - Cuestionario

Vegem alguns dels resultats de l’enquesta.

Quina és la situació de les pràctiques clíniques de poc valor?

El 69% dels metges d’atenció primària consideren que les pràctiques de poc valor en el nostre entorn són molt freqüents (9%) i freqüents (60%). En la seva pràctica clínica, aproximadament un 80% dels metges es troben en una situació de prendre una decisió sobre la sol·licitud d’una prova o prescripció d’un tractament innecessari almenys una vegada a la setmana.

Pregunta: Segons la seva opinió, la prescripció de proves, procediments i tractaments innecessaris en l’atenció sanitària del nostre entorn és:

Essencial-Enquesta 1Freqüència

Pregunta: A la seva consulta, amb quina freqüència es troba en una situació de prendre una decisió sobre la sol·licitud d’una prova o prescripció d’un tractament innecessari?

Essencial-Enquesta 2Freqüència

Quins són els motius?

Segons els metges, els principals motius de les pràctiques de poc valor són la manca de temps en la consulta (74%), la necessitat de tenir més informació (dubtes o incertesa per part del professional) (63%) i la demanda per part del pacient de prescripció d’una prova o tractament (37%).

Pregunta: Hi ha diverses raons perquè els clínics sol·liciten una prova o tractament innecessaris. En la seva pràctica clínica, quines de les següents raons pensa que tenen influència sobre aquesta decisió?

Essencial-Enquesta 3Raons

Es parla d’aquest tema a les consultes?

Els metges a la seva consulta parlen amb els seus pacients de manera freqüent (52%) dels potencials riscos de proves o tractaments, mentre que no parlen de manera freqüent (21%) dels seus costos.

Hi ha solucions?

Els metges pensen que els que estan en la millor posició per abordar l’excés de pràctiques clíniques de poc valor són els professionals clínics (88%), els elaboradors de guies de pràctica clínica (57%), el Departament de Salut, en termes de polítiques sanitàries (39%) i representants acadèmics/científics (33%).

Així mateix, consideren que les iniciatives més efectives per reduir aquestes pràctiques són: disposar de més temps de consulta per poder discutir amb el pacient les alternatives existents (87%), comptar amb suport del centre en cas de denúncies o queixes del pacient en no realitzar determinades proves (65%), integrar la informació del pacient i compartir-la entre els diferents nivells assistencials (64%), o realitzar una intervenció publicitària adreçada a conscienciar la ciutadania (62%).

Pregunta: En la seva opinió, com d’efectives poden ser les següents iniciatives per reduir el nombre de proves, procediments i tractaments innecessaris?

Essencial-Enquesta 4AccionsEfectives

A Catalunya, aquesta és la primera enquesta sobre coneixements i opinions de metges pel que fa a pràctiques de poc valor. És rellevant que aquestes pràctiques són molt freqüents en l’àmbit d’atenció primària. En un altre context, una enquesta als Estats Units de la iniciativa Choosing Wisely, va mostrar que els metges també consideren aquestes pràctiques freqüents i les afronten almenys una vegada per setmana. Entre les raons per les quals tenen lloc aquest tipus de pràctiques de poc valor es troba la preocupació per denúncies per mala praxi, la seguretat del professional (confirmació diagnòstica) i les peticions dels pacients.

Segons els resultats de la nostra enquesta, els metges són els que estan en la millor posició d’abordar el tema, però també l’organització sanitària hi té un paper fonamental. Pot ser que les pròpies característiques del sistema de salut i els professionals sanitaris no siguin conscients dels costos que suposen les proves, procediments o tractaments.

A partir d’aquesta enquesta i amb l’experiència en el projecte Essencial, considerem que cal una estratègia multifactorial –que inclogui aspectes organitzatius, a nivell del professional i del pacient– per reduir les pràctiques de poc valor.

Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).

Digital journalism and health data: data visualisation tools

12 maig

This coming 7th June will take place the second edition of the course titled II Workshop on data Visualisation for healthcare technicians and scientific journalism in an effort to jointly work with tools which make health data more visible and user-friendly. You can register for the course, but beforehand, we would like to present a short report of the topics covered in last year’s edition.

The course was divided into two very different parts: firstly, Eva Domínguez chaired a general discussion about digital journalism media and secondly, Paula Guisado focused on procedures, tools and applications within the area of health data.

When we refer to digital journalism, we are referring to some of the emerging traits for instance new narrative styles, such as immersion, audiovisual development, adapting the varying content to the most suitable format and hybridisation.

Beyond these characteristics we might be led to believe that becoming viral is a very common concept associated with everything digital but the questions remain: Does everybody want, and does everybody have the capacity to generate viral content?

Regardless of the objective, well-known successful factors can be analysed and utilised when deemed adequate by adapting them to the desired objective and context. Certain recommendations in this area reference classic ideas such as emotio (being capable of generating an emotion amongst your audience), universality (a “universally” identifiable concept might be successful) and brevity (eliminating superfluous elements for transmitting the key message).

In practise, how can all this be achieved?

We can approach the idea of universality for example by trying to explain short stories which become big. With regard to generating emotion, the basic idea is to awaken empathy in the reader. From this point onwards, total freedom and creativity and a proposal for working: we must question every technique in an aim to surprise the audience and we must do all this without losing sight of the fact that «Content is King«. Not everything has to be interactive, but we do have to think carefully about what we want to explain and how we wish to go about it.

More ideas. Interactive tools which enable us to identify ourselves work extremely well, whether this is a quantitative or qualitative identification.

Another compelling element is to involve the audience in the story. How can we achieve this goal? The following strategies can be used:

• Transmedia / Multiplatform. Confusion might arise as to whether the end product is a report, a data base, a creative project, a project designed to raise awareness, activism or serialisation. The Spanish serie El Ministerio del Tiempo, for example, has taken a lot out of this.

• Serialisation. Fragmenting information into «chapters» o «instalments». This can be addictive when performed well. Example: Serial Podcast has managed to create a community of fans explaining a journalistic investigation by weekly deliveries.

• Creating an experience. By way of navigation it is possible to establish a connection with the user in such a way that navigation becomes a factor for immersion. Example: ViceNews about Ebola (Wired).

• Immersion through navigation (or immersion in the area). Interactive tools where the user places themselves inside the story. It is the case of this application of virtual reality that simulates that you are in the Roman Tarraco.

• Let the user participate and find elements that must be discovered. Play, the operative word here, with the fun element of the game … or with the fear element as in Take this lollipop.

• Constructing a story within the story. Example: documentary film Mujeres en venta.

• Immersion narratives in the first person. The aim is to give visibility to large documentaries. Format of the «docu-game». Example: The refugee project.

• «Make it personal». A close personal approach tends to work well. Example: Do not track regarding data privacy.

The second part of the course, which revolved around the applications to health data, got underway with a fascinating reflection: journalism with data is not data journalism (The Guardian 2011).

Massive analysis by computational means is the defining characteristic of data journalism. From this point onwards we can see specific patterns and tools:

• Datamining. Tools such as scrapping: tabula, import.io, kimono labs

• Data visualisation tools: adobe edge, hype tumult, cartoDB, datawrapper, infogram, odyssey.js, juxtapose.js

• Data cleanup and transformation: Excel, Open Refine

• Other tools: Tableau, Tableau public, Quadrigam (in the beta phase at the time of the course)

• Final recommendations (unusual ones): Remove to improve, Spurius correlations

We look forward to seeing you for the second edition of the course, which like the first, aims to act as an incentive for innovation and professional development based on the sharing of knowledge and a range of tools between professionals whose objective is to collect the public’s health data, in the best way possible.

You can also see the course information in the web of the Catalan Association on Scientific Comunication, about the 2015 edition and the 2016 edition.

Post written by Marta Millaret (@martamillaret) and Cristina Ribas (@cristinaribas), president of the Catalan Association of Scientific Communication (ACCC).

(Photo credit: dcJohn via Foter.com / CC BY)

Periodismo digital y datos de salud: herramientas de visualización de datos

12 maig

El próximo 7 de junio se realizará el curso II Taller de Visualización de datos para profesionales sanitarios y periodistas científicos con el fin de trabajar conjuntamente herramientas para hacer más visibles y más útiles los datos de salud. Os podéis inscribir al curso pero aprovechamos antes para recordar un poco los temas que se trabajaron en la edición del año pasado.

El curso tuvo dos partes bien diferenciadas: en primer lugar, Eva Domínguez habló en general sobre el periodismo en los medios digitales i, en segundo lugar, Paula Guisado se centró en procedimientos, herramientas y aplicaciones a los datos de salud.

Cuando hablamos de periodismo digital, algunas de las características emergentes son las nuevas narrativas, como la inmersión, la evolución del audiovisual, la adaptación de los distintos contenidos a los formatos más adecuados y la hibridación.

Más allá de estas características, podemos pensar que convertirse en viral es un concepto muy popular ligado a todo lo digital pero la pregunta es: ¿todo el mundo quiere, y es capaz, de hacer contenidos virales?

Sea el que sea nuestro objetivo, podemos analizar factores de éxito conocidos y utilizarlos si nos parece oportuno adaptados a nuestro objetivo y contexto. Algunas recomendaciones al respecto hacen referencia a conceptos clásicos como el de la emotio (ser capaces de generar emoción en la audiencia), la universalidad (un concepto “universalmente” identificable probablemente podrá tener éxito) y la brevedad (elimina elementos innecesarios para transmitir el mensaje clave).

En la práctica, ¿cómo podemos conseguir todo esto?

Nos podemos acercar al concepto de universalidad, por ejemplo, tratando de explicar pequeñas historias que se hacen grandes. Respecto a generar emoción, se trata básicamente de generar empatía. A partir de ahí, total libertad y creatividad y una propuesta de trabajo: cuestionémonos todas las técnicas con el objetivo de sorprender a la audiencia. I hagamos todo esto sin olvidarnos de que “el contenido es el rey”. No es necesario que todo sea interactivo pero sí que debemos pensar bien qué queremos explicar y cómo.

Más pistas. Funcionan muy bien las herramientas interactivas que permiten identificarnos a nosotros mismos, ya sea cuantitativa o cualitativamente.

Otro elemento interesante es integrar a la audiencia en el relato. ¿Cómo podemos hacerlo? Veamos algunas estrategias:

• Transmedia / Multiplataforma. Se confunde si el producto final es un reportaje, una base de datos, un proyecto creativo, un proyecto de concienciación, de activismo o un proyecto de serialización. La serie española El Ministerio del Tiempo, por ejemplo, le ha sacado mucho partido.

• Serialización. Fragmentar la información en “capítulos” o “entregas”. Bien hecho puede resultar adictivo. Ejemplo: Serial Podcast ha conseguido crear una comunidad de fans explicando una investigación periodística a través de entregas semanales.

• Creación de una experiencia. A través de la navegación se puede establecer una vinculación con el usuario de modo que la navegación se convierta en un factor de inmersión. Ejemplo de ViceNews sobre el Ebola (Wired).

• Inmersión por navegación (o inmersión en el espacio). Interactivos donde el usuario se sitúa dentro de la historia. Como esta aplicación de realidad virtual que permite simular que te encuentras dentro de la Tarraco Romana.

• Dejar que el usuario participe y que encuentre elementos para descubrir. Jugar —nunca mejor dicho— con el elemento lúdico del juego … o del miedo como hace Take this lollipop.

• Construir un relato dentro del relato. Ejemplo: documental Mujeres en venta.

• Relatos de inmersión en primera persona. Se trata de dar visibilidad a grandes documentales. Formato “docu-game”. Ejemplo: The refugee project.

• “Hacerlo personal”. La aproximación personal acostumbra a funcionar. Ejemplo: Do not track sobre privacidad de datos.

La segunda parte del curso —centrada en aplicaciones a los datos de salud— comenzó con una reflexión interesante: el periodismo con datos no es periodismo de datos (The Guardian 2011).

El análisis masivo por medios computacionales es la característica definitoria del periodismo de datos. De aquí salen patrones y herramientas específicas.

• Minería de datos. Herramientas de scrapping: tabula, import.io, kimono labs

• Herramientas de visualización de datos: adobe edge, hype tumult, cartoDB, datawrapper, infogram, odyssey.js, juxtapose.js

• Limpieza de datos: Excel, Open refine

• Otras herramientas: Tableau, Tableau public, Quadrigam (en fase beta en el momento de hacer el curso)

• Últimas recomendaciones (curiosas): Remove to improve, Spurius correlations

Os esperamos en la segunda edición del curso, que como en la primera edición, busca incentivar la innovación y el crecimiento profesional a partir de compartir conocimiento y herramientas diversas entre profesionales con el objetivo de acercar, de la mejor manera posible, los datos de salud a la ciudadanía.

Tambien podeis consultar la información del curso en el web de la Asociación Catalana de Comunicación Científica, sobre la edición de 2015 y sobre la edición de 2016.

Entrada elaborada por Marta Millaret (@martamillaret) y Cristina Ribas (@cristinaribas), presidenta de la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

(Photo credit: dcJohn via Foter.com / CC BY)

Periodisme digital i dades de salut: eines de visualització de dades

12 maig

El proper 7 de juny es farà el curs II Taller de Visualització de dades per a professionals sanitaris i periodistes científics amb l’objectiu de treballar conjuntament eines per fer més visibles i més útils les dades de salut. Us podeu inscriure al curs però aprofitem abans per fer una mica de memòria dels temes que es van treballar en l’edició de l’any passat.

El curs va tenir dues parts ben diferenciades: en primer lloc, Eva Domínguez va parlar en general sobre el periodisme en mitjans digitals i, en segon lloc, Paula Guisado es va centrar en procediments, eines i aplicacions a les dades de salut.

Quan parlem de periodisme digital, algunes de les característiques emergents són les noves narratives, com la immersió, l’evolució de l’audiovisual, l’adaptació dels diferents continguts als formats més adequats i la hibridació.

Més enllà d’aquestes característiques, podem pensar que esdevenir viral és un concepte molt popular lligat a tot allò digital però la pregunta és: tothom vol, i és capaç, de fer continguts virals?

Sigui quin sigui el nostre objectiu, podem analitzar factors d’èxit coneguts i utilitzar-los si ens sembla oportú adaptats al nostre objectiu i context. Algunes recomanacions al respecte fan referència a conceptes ben clàssics com el de la emotio (ser capaços de generar emoció en l’audiència), la universalitat (un concepte «universalment» identificable probablement podrà tenir èxit) i la brevetat (elimina elements innecessaris per transmetre el missatge clau).

A la pràctica, com podem aconseguir tot això?

Ens podem apropar al concepte d’universalitat, per exemple, tractant d’explicar històries petites que es fan grans. Respecte a generar emoció, es tracta bàsicament de generar empatia. A partir d’aquí, total llibertat i creativitat i una proposta de treball: qüestionem-nos totes les tècniques amb l’objectiu de sorprendre l’audiència. I fem tot això sense oblidar-nos que «el contingut és el rei«. No cal que tot sigui interactiu però si que cal pensar bé què volem explicar i com.

Més pistes. Funcionen molt bé les eines interactives que permeten identificar-nos a nosaltres mateixos, ja sigui quantitativament o qualitativa.

Un altre element interessant és integrar l’audiència en el relat. Com podem fer-ho? Veiem algunes estratègies:

• Transmèdia / Multiplataforma. Es confon si el producte final és un reportatge, una base de dades, un projecte creatiu, un projecte de conscienciació, d’activisme o un projecte de serielització. La sèrie espanyola El Ministerio del Tiempo, per exemple, li ha tret molt de partit.

• Serielització. Fragmentar la informació en «capítols» o «entregues». Ben fet pot resultar addictiu. Exemple: Serial Podcast ha aconseguit crear una comunitat de fans explicant una investigació periodística mitjançant lliuraments setmanals.

• Creació d’una experiència. A través de la navegació es pot establir una vinculació amb l’usuari de manera que la navegació esdevingui un factor d’immersió. Exemple de ViceNews sobre l’Ebola (Wired).

• Immersió per navegació (o immersió en l’espai). Interactius on l’usuari se situa dins de la història. Com aquesta aplicació de realitat virtual que et permet simular que estàs dins de la Tarraco Romana.

• Deixar que l’usuari participi i que trobi elements per descobrir. Jugar -mai millor dit- amb l’element lúdic del joc … o de la por com fa Take this lollipop

• Construir un relat dins del relat. Exemple: documental Mujeres en venta

• Relats d’immersió en primera persona. Es tracta de donar visibilitat a grans documentals. Format «docu-game». Exemple: The refugee project

• «Fer-ho personal». L’aproximació personal acostuma a funcionar. Exemple: Do not track sobre privacitat de dades.

La segona part del curs -centrada en aplicacions a les dades de salut- va començar amb una reflexió interessant: el periodisme amb dades no es periodisme de dades (The Guardian 2011).

L’anàlisi massiva per mitjans computacionals és la característica definitòria del periodisme de dades. D’aquí surten patrons i eines específiques:

• Mineria de dades. Eines d’scrapping: tabula, import.io, kimono labs

• Eines de visualització de dades: adobe edge, hype tumult, cartoDB, datawrapper, infogram, odyssey.js, juxtapose.js

• Neteja de dades: Excel, Open refine

• Altres eines: Tableau, Tableau public, Quadrigam (en fase beta en el moment de fer el curs)

• Últimes recomanacions (curioses): Remove to improve, Spurius correlations

Us esperem a la segona edició del curs, que com en la primera edició, busca incentivar la innovació i el creixement professional a partir de compartir coneixement i eines diverses entre professionals amb l’objectiu d’apropar, de la millor manera possible, les dades de salut a la ciutadania.

També podeu consultar la informació del curs al web de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, sobre l’edició del 2015 i sobre l’edició de 2016.

Entrada elaborada per Marta Millaret (@martamillaret) i Cristina Ribas (@cristinaribas), presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

(Photo credit: dcJohn via Foter.com / CC BY)

Aline Noizet: “Digital tools transform the patient into the CEO of his own health”

5 maig

From 10 to 12 May, Barcelona becomes the European capital of digital health innovation, thanks to the Health 2.0 Europe congress. The seventh edition of this event for experts from the healthcare sector gathers more than 120 speakers and around 600 professionals from around the world.

The Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) and the Observatory of Innovation in Healthcare Management (OIGS) will be present in the free panel Digital health tools transforming the nurses’ daily mission, where we can see live demonstrations of technological solutions, developed by and for nurses.

The coordinator of the convention and consultant in digital health Aline Noizet (@anoizet) gives more details in this interview and explains how the European healthcare system is being redefined through these digital tools.

What do we understand by digital health of health 2.0?

The group of all new technologies focused on the patient that can be interconnected and that provide data that facilitate decision-making is known as digital health or health 2.0. They are tools developed for start-ups that encompass items from applications for mobile phones and wearable devides to virtual platforms. They always appear in response to a very specific need and contribute to improving the work of medical professionals and the experience of users.

If experts claim these new technological solutions are redefining the healthcare ecosystem, in what does this transformation consist?

The current ecosystem is vaster and encompasses more agents, directly or indirectly involved in the healthcare management, such as the small technological companies, pharmaceutical industry and insurance companies. The main novelty, however, lies in the fact that it puts the patient in the centre of the healthcare system.

In this system, where everything turns around the patient, how can digital tools improve his experience?

The new solutions facilitate communication between patients and healthcare professionals. Currently, there are platforms and virtual spaces where you can find quality information and clear doubts, almost in real-time. Thanks to the new technologies, the patient can be more involved when it comes to making decisions and can use telematics to explain how he feels and how his treatment progresses. The digital tools grant him more autonomy and convert him into the CEO of his own health.

And the healthcare professionals, how do they benefit from the use of this technology?

There are many benefits to the use of digital tools. They help the medical team to make faster and more accurate diagnoses, and offer a wider view on the users’ health state. Furthermore, they allow cost reduction through patient monitoring at home and they could improve the quality of care with the use of augmented reality glasses. Moreover, new technologies facilitate communication between health professionals from anywhere in the world, who can share information or get a second opinion immediately.

In the panel, with the participation of the Observatory of Innovation and moderated by the Portuguese nurse Tiago Vieira, member of the Advisory Council of the European Forum for Primary Care (EFPC), demos of the most innovating digital health tools will be presented. Whom is this session addressed to?

The session will be most inspiring for nurses, since they are in direct contact with both doctors and patients, and they know from firsthand the needs of both groups. The new technologies are transforming their role and can offer them many advantages with respect to patient care. Entrepreneurs will show them the operation of their solutions and professionals from different European countries will explain the benefits of implementing digitalization in their Center. The session may also be of interest to doctors, patients, entrepreneurs, investors, pharmaceutical laboratories and insurance companies. Start-ups can find inspiration and ideas for new solutions for medical personnel, while investors will have the opportunity to learn about the most innovative projects in digital health. If you’re a healthcare professional, you will discover how these tools can improve your performance in your daily tasks, and if you’re a patient or normal citizen, you can participate by giving your opinion as a user or future user of these new applications.

In order to participate in this free session about health digital tools, you only need to register. We would be delighted if you could join us!

Interview prepared by Neus Solé Peñalver (@neussolep).

Aline Noizet: “Las herramientas digitales convierten al paciente en el CEO de su salud”

5 maig

Barcelona se convertirá, del 10 al 12 de mayo, en la capital europea de la innovación en salud digital con la celebración del congreso Health 2.0 Europe. La séptima edición de este encuentro de expertos en el ámbito sanitario reunirá a más de 120 ponentes y alrededor de 600 profesionales de todo el mundo.

La Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Cataluña (AQuAS) y el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS) estarán presentes en el congreso a través del panel gratuito Las herramientas de salud digital transforman la misión diaria de las enfermeras, en el que se podrán ver demostraciones en vivo de soluciones tecnológicas desarrolladas por y para las enfermeras.

La coordinadora de la convención y consultora en salud digital Aline Noizet (@anoizet) da más detalles en esta entrevista y explica la definición que viven los sistemas de salud europeos de la mano de las herramientas digitales.

¿Qué se entiende por salud digital o salud 2.0?

Se conoce como salud digital o health 2.0 al conjunto de nuevas tecnologías centradas en el paciente, que se pueden interconectar y que aportan datos que facilitan la toma de decisiones. Son herramientas desarrolladas por starts-ups desde aplicaciones para móviles y dispositivos wearables hasta plataformas virtuales. Siempre surgen para dar respuesta a una necesidad muy concreta y contribuyen a mejorar el trabajo de los profesionales médicos y la experiencia de los usuarios.

Los expertos afirman que estas nuevas soluciones tecnológicas están redefiniendo el ecosistema sanitario, ¿en qué consiste esta transformación?

El ecosistema actual es más amplio y engloba a más agentes implicados directa o indirectamente en la gestión de la salud, tales como las pequeñas empresas que desarrollan las soluciones tecnológicas, la industria farmacéutica y las aseguradoras. La principal novedad, sin embargo, radica en el hecho de que se coloca al paciente en el centro del sistema sanitario.

En este nuevo sistema todo gira entorno al paciente, ¿de qué forma pueden mejorar las herramientas digitales su experiencia?

Las nuevas soluciones facilitan la comunicación entre pacientes y profesionales sanitarios. Actualmente hay plataformas y espacios virtuales donde pueden encontrar información de calidad y resolver dudas prácticamente en tiempo real. Gracias a las nuevas tecnologías, el paciente se puede involucrar más en la toma de decisiones y tiene la posibilidad de explicar cómo se encuentra y cómo evoluciona el tratamiento de forma telemática. Las herramientas digitales le otorgan una mayor autonomía y lo convierten en el CEO de su propia salud.

Y los profesionales de la salud, ¿qué ventajas nos aporta el uso de esta tecnología?

Los beneficios de las herramientas digitales son múltiples. Ayudan al equipo médico a realizar un diagnóstico más rápido y preciso y ofrecen una visión más amplia de la salud de los usuarios. Asimismo, permiten reducir los costes con la monitorización de los pacientes desde casa y podrían mejorar la calidad de los cuidados con el uso de gafas de realidad aumentada. Las nuevas tecnologías facilitan, además, la comunicación entre los profesionales sanitarios de cualquier parte del mundo, que pueden compartir información o bien obtener una segunda opinión de forma casi inmediata.

En el panel en el que participa el Observatorio de Innovación y que moderará el enfermero portugués Tiago Vieira, miembro del Consejo Asesor del Foro Europeo de Atención Primaria (EFPC), se podrán ver demos de las herramientas de salud digital más innovadoras. ¿A quién va dirigida esta sesión?

La sesión será muy inspiradora para las enfermeras, porque ellas están en contacto directo tanto con los médicos como con los pacientes y conocen de primera mano las necesidades de ambos colectivos. Las nuevas tecnologías están transformando su rol y les pueden ofrecer múltiples ventajas en la atención al paciente. Emprendedores les mostrarán el funcionamiento de sus soluciones y profesionales procedentes de varios paises de Europa les explicarán los beneficios de introducir la digitalización a su centro. La sesión tambien puede interesar a médicos, pacientes, emprendedores, inversores, laboratorios farmacéuticos y compañías aseguradoras. Las starts-ups podrán encontrar inspiración e ideas de nuevas soluciones para el personal sanitario, mientras que los inversores tendrán la oportunidad de conocer los proyectos más innovadores en salud digital. Si eres un profesional sanitario, descubrirás cómo estas herramientas pueden mejorar tu tarea diaria, y si eres un paciente o ciudadano podrás participar dando tu opinión como usuario o futuro usuario de estas nuevas aplicaciones.

Para participar en esta sesión gratuita sobre herramientas de salud digital solo es necesario registrarse. ¡Os esperamos!

Entrevista elaborada por Neus Solé Peñalver (@neussolep).

Aline Noizet: “Les eines digitals converteixen al pacient en el CEO de la seva salut”

5 maig

Barcelona es convertirà, del 10 al 12 de maig, en la capital europea de la innovació en salut digital amb la celebració del congrés Health 2.0 Europe. La setena edició d’aquesta trobada d’experts en l’àmbit sanitari reunirà a més de 120 ponents i al voltant de 600 professionals d’arreu del món.

L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) hi seran presents a través del panel gratuït Les eines de salut digital transformen la missió diària de les infermeres, en el qual es podran veure demostracions en viu de solucions tecnològiques desenvolupades per i per a les infermeres.

La coordinadora de la convenció i consultora en salut digital Aline Noizet (@anoizet) dóna més detalls en aquesta entrevista i explica la redefinició que viuen els sistemes de salut europeus de la mà de les eines digitals.

Què s’entén per salut digital o salut 2.0?

Es coneix com salut digital o health 2.0 al conjunt de noves tecnologies centrades en el pacient, que es poden interconnectar i aporten dades que faciliten la presa de decisions. Són eines desenvolupades per starts-ups que engloben des d’aplicacions per a mòbils i dispositius wearables fins a plataformes virtuals. Sempre sorgeixen per donar resposta a una necessitat molt concreta i contribueixen a millorar la tasca dels professionals mèdics i l’experiència dels usuaris.

Els experts afirmen que aquestes noves solucions tecnològiques estan redefinint l’ecosistema sanitari, en què consisteix aquesta transformació?

L’ecosistema actual és més ampli i engloba a més agents implicats directament o indirecta en la gestió de la salut com ara les petites empreses que desenvolupen les solucions tecnològiques, la indústria farmacèutica i les asseguradores. La principal novetat, no obstant això, radica en el fet que es col·loca al pacient al centre del sistema sanitari.

En aquest nou sistema tot gira al voltant del pacient, de quina manera poden millorar les eines digitals la seva experiència?

Les noves solucions faciliten la comunicació entre pacients i professionals sanitaris. Actualment hi ha plataformes i espais virtuals on poden trobar informació de qualitat i resoldre dubtes pràcticament en temps real. Gràcies a les noves tecnologies, el pacient es pot involucrar més en la presa de decisions i té la possibilitat d’explicar com es troba i com evoluciona el tractament de forma telemàtica. Les eines digitals li atorguen una major autonomia i el converteixen en el CEO de la seva pròpia salut.

I als professionals de la salut, quins avantatges els aporta l’ús d’aquesta tecnologia?

Els beneficis de les eines digitals són múltiples. Ajuden l’equip mèdic a fer un diagnòstic més ràpid i precís i ofereixen una visió més àmplia de la salut dels usuaris. Així mateix, permeten reduir els costos amb la monitorització dels pacients des de casa i podrien millorar la qualitat de les cures amb l’ús d’ulleres de realitat augmentada. Les noves tecnologies faciliten, a més, la comunicació entre els professionals sanitaris de qualsevol part del món, que poden compartir informació o bé obtenir una segona opinió de forma gairebé immediata.

Al panel en què participa l’Observatori d’Innovació i que moderarà l’infermer portuguès Tiago Vieira, membre del Consell Assessor del Fòrum Europeu d’Atenció Primària (EFPC), s’hi podran veure demos de les eines de salut digital més innovadores. A qui va adreçada aquesta sessió?

La sessió serà molt inspiradora per a les infermeres, elles estan en contacte directe tant amb els metges com amb els pacients i coneixen de primera mà les necessitats d’ambdós col·lectius. Les noves tecnologies estan transformant el seu rol i els poden oferir múltiples avantatges en l’atenció al pacient. Emprenedors els mostraran el funcionament de les seves solucions i professionals procedents de diversos països d’Europa els explicaran els beneficis d’introduir la digitalització al seu centre. La sessió també pot interessar a metges, pacients, emprenedors, inversors, laboratoris farmacèutics i companyies asseguradores. Les starts-ups podran trobar inspiració i idees de noves solucions per al personal sanitari, mentre que els investigadors tindran l’oportunitat de conèixer els projectes més innovadors en salut digital. Si ets un professional sanitari, descobriràs com aquestes eines poden millorar la teva tasca diària i si ets un pacient o ciutadà, podràs participar donant la teva opinió com a usuari o futur usuari d’aquestes noves aplicacions.

Per participar en aquesta sessió gratuïta sobre eines de salut digital només cal que us hi registreu. Us hi esperem!

Entrevista elaborada per Neus Solé Peñalver (@neussolep).

The significant excuse of statistics

28 abr.

HG Wells never said that «statistical thinking will one day be as necessary for efficient citizenship as the ability to read and write». If he had said it, he would have been 100% right. Politicians, administrators, scientists, everyone has an indicator, an average or a p-value at the ready to back up their arguments. The source of this information is not always clear and occasionally, the interpretation, or the results themselves, are incorrect.

One notable example of this is the controversy which arose in the UK in February and which saw a group of doctors presenting the British Secretary of State for Health, Jeremy Hunt, with a three-metre-high edition of the book «How to read a paper». Hunt, in defense of his «seven-day NHS» plan, stated that in the UK, stroke patients admitted to hospital on weekends were more likely to die. In a letter to the Sunday Times, 59 top neurologists accused Hunt of misrepresenting statistical results and using outdated data to justify his policies.

I do not know if we should be giving books away, or what size they should be, but it might be interesting to take advantage of this space to reflect on the use and abuse of statistics and the almost religious fascination with significant p-values. One particular jingle, that of statistical significance, reminds me of that whole «scientifically proven» claim sported by many products advertised on television when I as a child. A statistically significant result is the seal of approval we all seek relentlessly, but we would do well to remember the tale of Pahom and ask ourselves, how many p-values does a researcher need? Statistically significant or statistics seen as a significant excuse.

To be continued.

Post written by Cristian Tebé Cordomí (@Cristiantb), Statistical Advisory Service at Bellvitge Biomedical Research Institute and Associate Professor at Universitat Rovira i Virgili.