Promoure l’activació del pacient en la cura de la seva malaltia, pot generar més desigualtats?

23 jul.

Joan EscarrabillJoan Escarrabill, Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

Les persones que formem part d’una societat madura som responsables dels nostres actes i és clar que els actes tenen conseqüències. Assumir hàbits saludables forma part d’aquesta posició responsable. Des del punt de vista de la salut, aquesta actitud de responsabilitat individual ens porta a valorar extraordinàriament el paper del “pacient actiu”. I a més, sabem que els pacients actius tenen més bons resultats de salut.

Ara bé, aquest fil argumental té algun punt feble. No hi hauria cap fissura si tots juguéssim en les mateixes condicions. Però allò que matisa, en part, aquest argument són les desigualtats socials. Sayer i Lee, en un article del 2014 al NEJM, ho expliquen molt bé això dels condicionants socials i la salut. No tots els ciutadans (pacients) comencen la cursa des del mateix punt de partida i en les mateixes condicions. Les desigualtats socials fan que ni tant sols “llevant-se ben d’hora, ben d’hora…” es puguin compensar aquests desequilibris. Naturalment des del punt de vista de l’organització de l’atenció sanitària no podem tenir la pretensió de resoldre les desigualtats socials. En tot cas, podem aspirar a mitigar-les. Des del meu punt de vista, per mitigar les desigualtats socials caldria actuar en tres direccions simultàniament: Continue reading

La col·laboració entre professionals i ciutadania, factor clau per fer visibles i útils les dades de salut

16 jul.

CrisRibasCristina Ribas, Presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC). Professora de Periodisme a Internet, Universitat Pompeu Fabra

L’AQuAS i l’ACCC han organitzat fa poc un taller de visualització de dades adreçat a tècnics de salut i a periodistes científics. El resultat de la sessió ha estat engrescador i enriquidor per ambdós perfils. Sense dubte, la compartició de coneixement entre disciplines incentiva la innovació i el creixement professional.

La sessió, impartida per Eva Domínguez i Paula Guisado, va mostrar exemples de visualització aplicats, sobre tot en periodisme, però les institucions, cada cop més, estan avançant en aquesta mateixa línia. I és que la ciutadania poques vegades sap com interpretar i tractar les dades que té a la seva disposició sinó s’acompanyen de gràfics i eines interactives. L’Observatori del Sistema de Salut, per exemple, fa un gran esforç en aplegar en un sol portal totes les dades de la xarxa d’institucions catalanes i, com va explicar Anna Garcia Altés, estan investigant com usar les eines de visualització per donar un millor servei. Continue reading

Collaboration between professionals and citizens, a key factor for health data visible and useful

16 jul.

CrisRibasCristina Ribas, President of the Catalan Association of Scientific Communication (ACCC). Professor of Journalism in Internet. Universitat Pompeu Fabra

AQuAS and ACCC recently organized a data visualization workshop for health technicians and science journalists. The outcome of this session resulted stimulating and enriching for both profiles. Undoubtedly, sharing knowledge between disciplines encourages innovation and professional growth.

The workshop, taught by Eva Dominguez and Paula Guisado, showed visualization examples applied, mainly to journalism, but other institutions, are increasingly moving in the same direction. And it’s that the public rarely knows how to interpret and treat available data unless it’s accompanied by graphics and interactive tools. The Catalan Health System Observatory, for example, makes an extra effort to gather all network data from Catalan institutions in a single portal and, as Anna Garcia Altés explains, they are investigating how to use visualization tools with the purpose of providing a better service . Continue reading

La colaboración entre profesionales y ciudadanía, factor clave para hacer visibles y útiles los datos de salud

16 jul.

CrisRibasCristina Ribas, Presidenta de la Asociación Catalana de Comunicación Científica (ACCC). Profesora de Periodismo en Internet. Universitat Pompeu Fabra

AQuAS y ACCC han organizado recientemente un taller de visualización de datos dirigido a técnicos de salud y periodistas científicos. El resultado de la sesión ha sido estimulante y enriquecedor para ambos perfiles. Sin duda, la compartición de conocimiento entre disciplinas incentiva la innovación y el crecimiento profesional.

La sesión, impartida por Eva Domínguez y Paula Guisado, mostró ejemplos de visualización aplicados, sobre todo al periodismo, pero las instituciones, cada vez más, están avanzando en esta misma línea. Y es que la ciudadanía pocas veces sabe cómo interpretar y tratar los datos que tiene a su disposición sino se acompañan de gráficos y herramientas interactivas. El Observatorio del Sistema de Salud, por ejemplo, hace un gran esfuerzo en reunir en un solo portal todos los datos de la red de instituciones catalanas y, como explicó Anna García Altés, están investigando cómo usar las herramientas de visualización para dar un mejor servicio. Continue reading

Conferència de la European Health Management Association 2015 (EHMA): Sessió de grup d’especial interès sobre les millors pràctiques en gestió

9 jul.

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

La Conferència anual d’EHMA va tenir lloc aquest any a Breda (Holanda). El tema principal va ser sobre la Gestió Basada en l’Evidència que s’inspira en l’ús d’evidències en el procés de presa de decisions dels professionals de la salut que assumeixen que l’ús sistemàtic de la millor evidència disponible en la presa de decisions de gestió millorarà l’assistència sanitària. El programa d’aquest any va incloure diverses presentacions orals dins de la sessió del Grup d’Especial Interès (SIG en anglès) sobre les millors pràctiques en la gestió. L’objectiu va ser familiaritzar els participants amb les diferents aproximacions per a resoldre problemes en els diferents països europeus.

L’Observatori d’Innovació en Gestió Sanitària a Catalunya va presentar les tres millors pràctiques seleccionades a partir de les experiències innovadores durant aquesta sessió de GIS: Continue reading

European Health Management Association (EHMA) Conference 2015: Special interest group session on best practice in management

9 jul.

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

The EHMA Annual Conference took place this year in Breda (The Netherlands). The main theme was on Evidence-Based Management which is inspired by the use of evidence in the decision making process of healthcare professionals assuming that the systematic use of the best available evidence in management decision making will improve healthcare provision. This year’s programme included several oral presentations within the Special Interest Group (SIG) session on best practice in management. The aim was to make participants familiar with different problem-solving approaches taken up in different European countries.

The Observatory of Innovation in Healthcare Management in Catalonia presented the three best practices selected from innovative experiences during this SIG session: Continue reading

Conferencia de European Health Management Association 2015 (EHMA): Sesión de grupo de especial interés sobre las mejores prácticas en gestión

9 jul.

Montse MoaharraMontse Moharra, OIGS AQuAS

La Conferencia anual de EHMA tuvo lugar este año en Breda (Holanda). El tema principal fue sobre la Gestión Basada en la Evidencia que se inspira en el uso de evidencias en el proceso de toma de decisiones de los profesionales de la salud que asumen que el uso sistemático de la mejor evidencia disponible en la toma de decisiones de gestión mejorará la asistencia sanitaria. El programa de este año incluyó varias presentaciones orales dentro de la sesión del Grupo de Especial Interés (SIG en inglés) sobre las mejores prácticas en la gestión. El objetivo fue familiarizar a los participantes con las distintas aproximaciones para resolver problemas en los diferentes países europeos.

El Observatorio de Innovación en Gestión Sanitaria en Cataluña presentó las tres mejores prácticas seleccionadas a partir de las experiencias innovadoras durante esta sesión de GIS: Continue reading

Measuring the impact of research: an ongoing challenge

2 jul.

MaiteSolansMaite Solans, ISOR Group

Society has high expectations from research and wishes to know what are its benefits: social, decision-making, health, economic, etc., and in order to respond to these expectations, it’s important to assess its impact. An important aspect to consider when we want to evaluate the impact of research would be to choose our starting point: a project or an impact?

Let’s consider the first option. Our starting point is a research project. Now we want to find out whether it has led to a specific health benefit. In most cases, this cannot be found out immediately, on the contrary, we’ll have to spend enough time waiting for the effects to take place. As time passes, we then find that this project will contribute in some way or another to a greater number of impacts and also that other research projects have their own impact. If our starting point is a specific impact, the opposite will occur: that is, it will be difficult to connect an impact with a specific project and as time passes, many other research projects will have contributed to our specific impact. Continue reading

Mesurar l’impacte de la recerca: un repte actual

2 jul.

MaiteSolansMaite Solans, Grup ISOR

La societat espera molt de la recerca i vol conèixer quins són els seus beneficis socials, en la presa de decisions, en la salut, econòmics, etc., i per poder donar resposta a aquesta inquietud és important poder-ne avaluar el seu impacte. Un aspecte important a considerar quan volem avaluar l’impacte de la recerca seria triar quin és el nostre punt de partida: un projecte o un impacte?

Considerarem la primera opció. El nostre punt de partida és un projecte de recerca. Ara volem buscar si aquest ha propiciat un benefici en salut concret. En la majoria dels casos, aquest no serà immediat sinó que haurà de passar força temps perquè es dugui a terme. Ens trobarem aleshores que, a mesura que passa el temps, aquest projecte va contribuint d’alguna manera a un major nombre d’impactes i que, a més a més, altres projectes de recerca van intervenint entre mig. Si en canvi el nostre punt de partida és un impacte concret, ens passarà el contrari. És a dir, ens serà difícil trobar la relació amb un projecte concret ja que a mesura que ens allunyem en el temps, molts altres projectes de recerca hauran contribuït al nostre impacte. Continue reading

Medir el impacto de la investigación: un reto actual

2 jul.

MaiteSolansMaite solans, Gupo ISOR

La sociedad espera mucho de la investigación y quiere conocer cuáles son sus beneficios sociales, en la toma de decisiones, en la salud, económicos, etc., y para poder dar respuesta a esta inquietud es importante poder evaluar su impacto. Un aspecto importante a considerar cuando queremos evaluar el impacto de la investigación sería elegir cuál es nuestro punto de partida: ¿un proyecto o un impacto?

Consideraremos la primera opción. Nuestro punto de partida es un proyecto de investigación. Ahora queremos buscar si éste ha propiciado un beneficio en salud concreto. En la mayoría de los casos, éste no será inmediato sino que tendrá que pasar bastante tiempo para que se lleve a cabo. Nos encontraremos entonces que, a medida que pasa el tiempo, este proyecto va contribuyendo de alguna manera a un mayor número de impactos y que, además, otros proyectos de investigación van interviniendo entre medio. Si en cambio nuestro punto de partida es un impacto concreto, nos pasará lo contrario. Es decir, nos será difícil encontrar la relación con un proyecto concreto ya que a medida que nos alejamos en el tiempo, muchos otros proyectos de investigación habrán contribuido a nuestro impacto. Continue reading