AQuAS Blog

Recerca i política sanitària: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino Martí, Economista de la salut

Aquesta és la qüestió. La força del vincle entre recerca i política sanitària es veu diferent segons la perspectiva. Els investigadors de serveis sanitaris esperen més ressò del seu treball en les decisions dels polítics mentre que aquests requereixen ser informats de la manera més efectiva per facilitar la configuració de polítiques sanitàries basades en l’evidència científica disponible. És un pont de difícil trànsit la superfície del qual és eminentment comunicativa.

A la secció “Web first” de la influent Health Affairs apareix aquest mes un treball sobre l’ús dels mitjans socials i les percepcions dels investigadors que mereix la pena revisar (Gran D et al, 2014). Durant el Academy Health Annual Research Meeting, es va entrevistar a 215 investigadors utilitzant un mix de tècniques (casos, valoració d’eficàcia de la disseminació i preguntes qualitatives obertes). A la secció de casos es presentaven tres formes de comunicar els resultats d’una investigació als decisors polítics: mitjans tradicionals, mitjans socials i contacte directe amb els decisors. Mitjans socials (social media) inclouen la blogosfera i les diferents xarxes socials, particularment Twitter. Continue reading →

Investigación y política sanitaria: “to blog or not to blog”

7 maig

Tino Martí, Economista de la salud

He ahí la cuestión. La fuerza del vínculo entre investigación y política sanitaria se ve diferente según la perspectiva. Los investigadores de servicios sanitarios esperan mayor eco de su trabajo en las decisiones de los políticos mientras que estos requieren ser informados de la manera más efectiva para facilitar la configuración de políticas sanitarias basadas en la evidencia científica disponible. Es un puente de difícil tránsito cuya superficie es eminentemente comunicativa.

En la sección “Web first” de la influyente Health Affairs aparece este mes un trabajo sobre el uso de los medios sociales y las percepciones de los investigadores que merece la pena revisar (Grande D et al, 2014). Durante el Academy Health Annual Research Meeting, se entrevistó a 215 investigadores utilizando un mix de técnicas (casos, valoración de eficacia de la diseminación y preguntas cualitativas abiertas). En la sección de casos se presentaban tres maneras de comunicar los resultados de una investigación a los decisores políticos: medios tradicionales, medios sociales y contacto directo con los decisores. Medios sociales (social media) incluyen la blogosfera y las diferentes redes sociales, particularmente Twitter. Continue reading →

Visualització de dades de salut: una eina per millorar la comunicació cap a la ciutadania

30 abr.

Que la informació, les dades, seran l’element transformador de la societat del segle XXI, ja ho hem comentat en aquest blog.

accc1 El periodisme científic és un reflex del creixent paper que tenen les dades numèriques en la producció i distribució d’informació en l’era digital. Reflexa la interacció entre els productors de continguts (periodistes) i d’altres camps com el disseny, la informàtica i l’estadística. La primera empresa de notícies en adoptar el terme va ser el The Guardian, el 2009, amb el seu Datablog. L’objectiu últim del periodisme científic és fer arribar a la ciutadania les informacions més quantitatives de manera comprensiva, sovint utilitzant visualitzacions que faciliten la interpretació. És, per tant, un magnífic exemple d’element que contribueix a la transformació de la societat, facilitant la divulgació, el retiment de comptes i la transparència. Continue reading →

Pros and cons of Medicine (including preventive) or the dangers of futility

23 abr.

Andreu Segura, Secretary of Catalan Public Health Interdepartmental Plan

My grandmother told me that everything has advantages and disadvantages, pros and cons. Without any philosophical claim I find that, at least when it comes to medicine, she was right. And, for the avoidance of any doubt, I want to make it clear that I value the net results of medical interventions as clearly positive. Even in some cases where medicine has been applied to more natural circumstances such as pregnancy and childbirth or menopause, although illness and death are also natural occurrences. As far as I’m concerned then, the introduction of medicine doesn’t need to be harmful but we must not underestimate the adverse effects that medical practice and health care, by extension, generate.

The fact that medicine can harm us is something that has been well known since long a time ago. The Hammurabi Code, one of the first normative texts of humanity written almost four thousand years ago, not only refers but also punishes harmful medical practices. Much more famous, however, is the aphorism “Primum non noccere” presumably a translation of the Greek Hippocratic attributed to Galen, most likely as a teaching resource in his classes Auguste Chomel, preceptor of Pierre Alexander Louys, the creator of Numerical Medicine, teacher to William Farr and Lemuel Shattuck and a fierce critic of indiscriminate bloodletting. The Hippocratics, to put it clearly, at least insisted that the doctor should try not to harm the patient. Continue reading →

Pros y contras de la Medicina (incluida la preventiva) o los peligros de la futilidad

23 abr.

Andreu Segura, Secretario del Plan Interdepartamental de Salud Pública de Catalunya

Me decía mi abuela que todo tiene ventajas e inconvenientes, pros y contras. Sin ninguna pretensión filosófica encuentro que, al menos por lo que respecta a la medicina, tenía razón. Y, para que no haya dudas, quiero dejar claro que valoro el saldo neto de las intervenciones médicas como claramente positivo. Incluso en algunos casos en los que la medicina se ha aplicado a circunstancias más bien naturales como el embarazo y el parto o la menopausia. Aunque la enfermedad y la muerte también lo sean de naturales. Para mí, pues, la medicalización no tiene porque ser perjudicial. Pero tampoco se trata de menospreciar los efectos adversos que genera la práctica médica, y por extensión sanitaria.

Que la medicina puede hacer daño es algo sabido desde hace mucho tiempo. El código de Hammurabi, uno de los primeros textos normativos de la humanidad, compuesto hace casi cuatro mil años, no sólo hace referencia sino que, además, sanciona las prácticas médicas perjudiciales. Mucho más célebre, sin embargo, es el aforismo “Primum non noccere“, presuntamente una traducción del griego hipocrático atribuida a Galeno, probablemente como recurso didáctico en sus clases de Auguste Chomel, preceptor de Pierre Alexander Louys el padre de la Medicina Numérica, maestro de William Farr y de Lemuel Shattuck y crítico tenaz de las sangrías indiscriminadas. Los hipocráticos, más llanamente, decían que el médico, por lo menos, debe intentar no hacer daño al paciente. Continue reading →

Pros i contres de la Medicina (inclosa la preventiva) o els perills de la futilesa

23 abr.

Andreu Segura, Secretari del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya

Em deia la meva avia que tot té avantatges i inconvenients, pros i contres. Sense cap pretensió filosòfica trobo que, almenys pel que fa a la medicina, tenia raó. I, per que no hi hagi dubtes, vull deixar clar que valoro el saldo net de les intervencions mèdiques com a clarament positiu. Fins i tot en alguns casos en els que la medicina s’ha aplicat a circumstàncies més aviats naturals com ara l’embaràs i el part o a la menopausa. Tot i que la malaltia i la mort també ho siguin de naturals. Per a mi, doncs, la medicalització no té perquè ser perjudicial. Però tampoc es tracta de menystenir els efectes adversos que genera la pràctica mèdica, i per extensió sanitària. Continue reading →

“The Poverty Hypothesis” versus “The Capacity Hypothesis”

16 abr.

Jordi Varela, Editor of the blog “Advances in Clinical Management“

The socioeconomic status influences the consumption of goods and services in each community in a very obvious way, a phenomenon which logically includes hospitalisation rates. But in what sense does poverty or wealth determine hospital utilisation? And what role does the accessibility to the number of installed beds in the community play in hospitalisation rates?

To try to answer these two questions I will examine two projects, an English one and an American one that emphasise two different hypothesis, the first one being based on the influence of poverty and the second one, on the installed capacity.

Continue reading →

“The Poverty Hypothesis” versus “The Capacity Hypothesis”

16 abr.

Jordi Varela, Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica“

El nivell socioeconòmic influeix sobre el consum de béns i serveis de cada comunitat de manera molt evident, fenomen que inclou, lògicament, les taxes d’hospitalització. Però, en quin sentit la pobresa, o la riquesa, determinen el consum hospitalari? I quin paper hi juga, en les taxes d’hospitalització, l’accessibilitat als llits instal·lats a la pròpia comunitat?

Per intentar respondre aquestes dues preguntes analitzaré dos treballs, un anglès i l’altre nordamericà, que posen l’èmfasi en dues hipòtesis diferents, el primer ho fa sobre la influència de la pobresa i el segon sobre la capacitat instal·lada.

El treball anglès. Hipòtesi: la pobresa és determinant Continue reading →

“The Poverty Hypothesis” versus “The Capacity Hypothesis”

16 abr.

Jordi Varela, Editor del blog “Avances en Gestión Clínica“

El nivel socioeconómico influye sobre el consumo de bienes y servicios de cada comunidad de manera muy evidente, fenómeno que incluye, lógicamente, las tasas de hospitalización. Pero, ¿en qué sentido la pobreza, o la riqueza, determinan el consumo hospitalario? Y qué papel juega, en las tasas de hospitalización, la accesibilidad a las camas instaladas en la propia comunidad?

Para intentar responder a estas dos preguntas analizaré dos trabajos, uno inglés y el otro norteamericano, que ponen el énfasis en dos hipótesis diferentes, el primero lo hace sobre la influencia de la pobreza y el segundo sobre la capacidad instalada.

El trabajo inglés. Hipótesis: la pobreza es determinante Continue reading →