Towards a characterisation of the social impact of biomedical research centres in Catalonia: are we going in the right direction?

9 abr.

Paula AdamPaula Adam, Head of Research Assessment AQuAS

While growing, the overall number of agents who are interested in evaluating the impact of research conducted in the R & D organizations meet a common concern: The need to define a set of indicators of results or impacts that are comparable and internationally accepted. In 2009 a Canadian panel of experts carried out one of the proposals with a global scope, using a set of indicators accompanied by a theoretical model and an appeal to the global community in helping advance the improvement and refinement. Since then, others have reported similar interests. However, we’re not yet aware of any successful wide-ranging initiatives. In literature the points of view favouring a mixed vision of quantitative metric indicators combined with qualitative approaches prevails. Continue reading

Avançant cap a la caracterització de l’impacte social dels centres de recerca biomèdica de Catalunya: anem bé?

9 abr.

Paula AdamPaula Adam, Responsable d’Avaluació de la Recerca AQuAS

Mentre va proliferant el nombre global d’agents que s’interessen per l’avaluació de l’impacte de la recerca dels organismes d’R+D, sobresurt repetidament una inquietud comú: la declaració de la necessitat de definir una bateria d’indicadors de resultats o d’impacte comparable i internacionalment acceptada. Una de les propostes amb vocació global la dugué a terme l’any 2009 un panel d’experts canadenc amb un conjunt d’indicadors acompanyat d’un model teòric i una crida a la comunitat global per avançar en la millora i refinament dels mateixos. Des d’aleshores, altres organismes han declarat interessos similars. Tanmateix, no coneixem cap iniciativa reeixida d’ampli abast. Més aviat, han destacat en la literatura les posicions a favor d’una visió mixta d’indicadors mètrics quantitatius combinat amb aproximacions qualitatives. Continue reading

Implementing and evaluating the Essencial’s recommendations impact

2 abr.

carialmazanCari Almazán, Head of Essencial  Project

Essencial (Essential), in our context, is a pioneering project. Introduced in March 2013, it was the first initiative in Catalonia and Spain created with the objective of identifying and making the necessary recommendations for the avoidance of little value clinical practice. This objective is not confined to solely generate a periodic list of recommendations. Essencial also aims to promote real change in clinical practice. To achieve this, complementary strategies to implement the recommendations and measure their impact have been developed.

What is meant by little value clinical practices?

It’s clear that, apart from clinical practices with proven effectiveness, other clinical practices take place, some of low value and some that do not provide any substantial value whatsoever. When talking about clinical practice of little value, we mean health interventions that are inappropriate in certain circumstances, either because they are ineffective or because there is no scientific evidence of effectiveness, either because the risks outweigh the benefits or there are alternatives that are more cost-effective. The consequences of inappropriate practice are increased overdiagnosis and overtreatment, as mentioned in the recent medical article Update on medical overuse, published in JAMA. Continue reading

Implementar y evaluar el impacto de las recomendaciones de Essencial

2 abr.

carialmazanCari Almazán, Responsable del Proyecto Essencial

Essencial es un proyecto pionero en nuestro contexto. Presentado en marzo de 2013 fue la primera iniciativa en Cataluña y en España creada con el objetivo de identificar y elaborar recomendaciones para evitar prácticas clínicas de poco valor. Este objetivo no se circunscribe a generar una lista periódica de recomendaciones. Essencial nació también con la voluntad de promover un cambio real en la práctica clínica. Para lograrlo se han elaborado estrategias complementarias para implementar las recomendaciones y medir su impacto.

¿Qué entendemos por prácticas clínicas de poco valor?

Está claro que, junto a prácticas de efectividad contrastada, hay otras de escaso valor o incluso, las hay que no aportan ningún valor sustancial a la práctica clínica. Al hablar de prácticas clínicas de poco valor nos referimos a intervenciones sanitarias inapropiadas en circunstancias determinadas, bien porque son inefectivas, no hay evidencia científica sobre su efectividad, los riesgos superan los beneficios o hay alternativas más coste-efectivas. Las consecuencias de una práctica inapropiada son el incremento del sobrediagnóstico y del sobretratamiento, tal como menciona el artículo reciente Update on medical overuse publicado en la revista JAMA . Continue reading

Implementar i avaluar l’impacte de les recomanacions d’Essencial

2 abr.

carialmazanCari Almazán, Responsable del Projecte Essencial

Essencial és un projecte pioner en el nostre context. Presentat el març del 2013 va ser la primera iniciativa a Catalunya i a l’Estat espanyol creada amb l’objectiu d’identificar i fer recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor. Aquest objectiu no se circumscriu a generar una llista periòdica de recomanacions. Essencial va néixer també amb la voluntat de promoure un canvi real en la pràctica clínica. Per assolir-ho s’han elaborat estratègies complementàries per implementar les recomanacions i mesurar el seu impacte.

Què entenem per pràctiques clíniques de poc valor?

És ben clar que, al costat de pràctiques d’efectivitat contrastada, n’hi ha d’altres d’escàs valor o, fins i tot, n’hi ha que no aporten cap valor substancial a la pràctica clínica. En parlar de pràctiques clíniques de poc valor ens referim a intervencions sanitàries inapropiades en circumstàncies determinades, bé perquè són inefectives, no hi ha evidència científica sobre la seva efectivitat, els riscos superen els beneficis o hi ha alternatives més cost-efectives. Les conseqüències d’una pràctica inapropiada són l’increment del sobrediagnòstic i del sobretractament, tal com fa esment l’article recent Update on medical overuse publicat a la revista JAMA. Continue reading

Las lecciones que aprendimos de Cy Frank

26 març

Cy FrankCyril Frank, o Cy, como le gustaba que la llamaran, era un visionario con vocación transformadora que hizo mucho por la sanidad y salud de los habitantes de Alberta y de Canadá. Cirujano de profesión, siempre se interesó por retos muy parecidos a los de AQuAS en cuanto a la calidad de los servicios y sistema sanitario. Era un líder en su casa y será recordado por muchos en Alberta y en Canadá, como así lo demuestra la larga lista de mensajes, recuerdos, pensamientos, historias y notas de condolencia que se están colgando cada día en el mostrador de la Universidad de Calgary. Donde él fue profesor. Destaca el obituario que el periodista André Picard ha escrito en el diario The Globe and Mail donde explica la variedad de ‘sombreros’ que llevó Cy Frank a lo largo de su vida. Continue reading

The lessons we learned from Cy Frank

26 març

Cy FrankCyril Frank, or Cy, as he liked to be called, was a visionary with a transforming vocation who accomplished a lot for the wellbeing and health of the residents in Alberta and Canada. Surgeon by profession, he was always interested by the challenges about the quality of services and health systems, very similar to those of AQuAS. He was a leader in his home country and he will be always remembered by people in Alberta and Canada, as demonstrated by the long list of messages, memories, thoughts, stories and notes of condolence that are published every day on the University of Calgary’s notice board. Where he was a professor. Stresses the obituary that the journalist André Picard wrote in The Globe and Mail explaining the variety of ‘hats’ that led Cy Frank over his life. Continue reading

Les lliçons que vam aprendre d’en Cy Frank

26 març

Cy FrankCyril Frank, o Cy, com li agradava que l’anomenessin, era un visionari amb vocació transformadora que va fer molt per la sanitat i salut dels habitants d’Alberta i del Canadà. Cirurgià de professió, sempre es va interessar per reptes molt semblants als d’AQuAS en quant a la qualitat dels serveis i sistema sanitari. Era un líder a casa seva i serà recordat per molts a Alberta i al Canadà, com així ho demostra la llarga llista de missatges, records, pensaments, històries i notes de condol que s’estan penjant cada dia al taulell de la Universitat de Calgary, on ell va ser professor. Destaca l’obituari que el periodista André Picard ha escrit en el diari The Globe and Mail on explica la varietat de ‘barrets’ que va dur en Cy Frank al llarg de la seva vida. Continue reading

In favour of the variability

19 març

Joan EscarrabillJoan Escarrabill. Director Chronic Care Program at Hospital Clínic Barcelona

John Wennberg explained to us how difficult it is to justify the variability in clinical practice. The health care that people receive, is more determined by where they live (zip code) than by their overall health. This variability is influenced more by local clinical practice (the features and character of each place, i.e. zip code) than the prevalence of disease or patient preferences. Furthermore, in places with greater health services and activity, the satisfaction, quality and the survival rates are often worse. As this variability (chaotic, according to Wennberg) is not explained by sanitary reasons, it also constitutes an element that leads to greater health inequalities.

There are many examples. The «Observatori de Teràpies Respiratòries a Domicili» analyzes annually the performance of these home treatments. There are paradoxes related to the number of treatments. In Catalonia there are over 65,000 people who receive treatment with continuous positive airway pressure (CPAP) in order to treat sleep apnoea. On the other hand there are just over 2,000 people who need home mechanical ventilation. There is less variability in the patient group treated with CPAP (the difference is 2.5 times between the territory with the lowest and the highest prevalence) than in the group of patients using ventilators (the difference is 22 times). The home oxygen therapies’ variability maps show the differences in use of these treatments among different districts of Barcelona. Continue reading

A favor de la variabilitat

19 març

Joan EscarrabillJoan Escarrabill. Director del Programa de Malalties Cròniques de l’Hospital Clínic de Barcelona

John Wennberg ens il·lumina sobre com és de difícil justificar la variabilitat de la pràctica clínica. L’atenció sanitària que reben les persones està més relacionada amb el lloc on viuen (codi postal) que amb el seu estat de salut. Aquesta variabilitat està més influïda per la pràctica clínica local (l’empremta o la signatura característica de cada lloc, és a dir, el codi postal) que per la prevalença de les malalties o les preferències del pacient. A més, als llocs on hi ha més intensitat de prestacions sanitàries, la satisfacció, la qualitat i la supervivència solen ser pitjors. Com que aquesta variabilitat (caòtica, diu en Wennberg) no s’explica per raons sanitàries, també és un element que incrementa les desigualtats en salut.

Els exemples són múltiples. Des de l’Observatori de Teràpies Respiratòries a Domicili, cada any s’analitzen les prestacions d’aquests tractaments a domicili. Hi ha paradoxes relacionades amb el nombre de tractaments. A Catalunya hi ha més de 65.000 persones que reben tractament amb pressió positiva contínua (CPAP) a la via aèria per a tractar l’apnea del son. En canvi n’hi ha poc més de 2.000 que necessiten ventilació mecànica a domicili. Hi ha menys variabilitat en el grup de pacients tractats amb CPAP (la diferència és de 2,5 vegades entre el territori amb la prevalença més baixa i la més alta) que en el grup de pacients amb ventilació (la diferència és de 22 vegades). Els mapes de variabilitat de l’oxigenoteràpia domiciliària fan paleses les diferències d’ús d’aquest tractament entre els diferents barris de Barcelona. Continue reading