L’atenció sanitària sensible a les preferències: les causes de les variacions

19 febr.

Jordi VarelaJordi Varela. Editor del blog “Avenços en Gestió Clínica

Hi ha una part de la casuística (un 25% segons Wennberg), com l’hèrnia inguinal, les cataractes, les metrorràgies o l’artrosi de genoll, per la qual la medicina moderna té una resposta quirúrgica eficaç, malgrat que en l’aplicació de la tècnica sovint hi ha un marge per a la interpretació del metge, un altre per a la subjectivitat del malalt, com la percepció del dolor o l’adaptació a la manca d’agudesa visual, a més d’un factor importantíssim: la decisió del propi malalt. Hi ha homes que prefereixen portar un braguer abans que operar-se d’hèrnia i dones que volen viure amb la seva matriu, sempre que les molèsties i les metrorràgies els ho permetin.

Després d’aquesta introducció, vegem l’informe “Variations in Health Care, the good, the bad and the inexplicable” de John Appleby i col·laboradors, editat per King’s Fund el 2011, on s’afirma que les variacions en les taxes d’hospitalització són omnipresents i persistents, i fins i tot afecten a intervencions comunes de reconeguda eficàcia com el recanvi de maluc per a casos d’artrosi evolucionada.

Continue reading

La atención sanitaria sensible a las preferencias: las causas de las variaciones

19 febr.

Jordi VarelaJordi Varela. Editor del blog “Avances en Gestión Clínica

Hay una parte de la casuística (un 25% según Wennberg), como la hernia inguinal, las cataratas, las metrorragias o la artrosis de rodilla, para la que la medicina moderna tiene una respuesta quirúrgica eficaz, aunque en la aplicación de la técnica a menudo hay un margen para la interpretación del médico, otro para la subjetividad del enfermo, como la percepción del dolor o la adaptación a la falta de agudeza visual, además de un factor importantísimo: la decisión del propio enfermo. Hay hombres que prefieren llevar un braguero antes que operarse de hernia y mujeres que quieren vivir con su matriz, siempre que las molestias y las metrorragias se lo permitan.

Después de esta introducción, veamos el informe “Variations in Health Care, the good, the bad and the inexplicable” de John Appleby y colaboradores, editado por King’s Fund en 2011, donde se afirma que las variaciones en las tasas de hospitalización son omnipresentes y persistentes, e incluso afectan a intervenciones comunes de reconocida eficacia como el recambio de cadera para casos de artrosis evolucionada.

Continue reading

Preference sensitive health care: the causes of variations

19 febr.

Jordi VarelaJordi Varela. Editor of the blog “Advances in Clinical Management

There is a case-mix part (25% according to Wennberg) such as inguinal hernia, cataracts, metrorrhagia or knee osteoarthritis, for which modern medicine has an effective surgical response, although in the application of the technique there is often a margin for the doctor’s interpretation, another margin for the subjectivity of the patient, such as pain perception or adaptation to the lack of visual acuity, as well as a very important factor: the decision of the patient himself. There are men who prefer to wear a brace to hernia surgery and women who prefer to live with their uterus, provided that the degree of the discomfort and metrorrhagy allows them to.

After this introduction, let’s see the Variations in Health Care, the good, the bad and the inexplicable report by John Appleby and his collaborators, published by King’s Fund in 2011, which states that variations in hospitalization rates are pervasive and persistent, and even affect common interventions known to be effective such as hip replacement for advanced osteoarthritis cases.

Distribution rates of hip replacement in England 2009/10

Note that although adjusted for age and sex, the rate of hospitalization for hip replacement (with lighter blue line) in the graphic, are observed in 18 PCT (Primary Care Trust) that show a value of 60 interventions per 100,000 inhabitants per year, while at the other extreme, there are 20 showing a rate of 140. That is, citizens of the latter communities have a 2.3 times higher probability of being operated on for prosthetic hip replacement than the citizens of the former. The same report shows that these regional differences are extended to other elective procedures such as knee, cholecystectomies or coronary angioplasty.

Whichever way you look, this type of variation in the use of health care resources for procedures seemingly well identified and standardized, is universal, and this is seen when comparisons between systems (countries) are being made, but don’t disappear when, as in the English case, intra-communities and intersystem analysis are being made. If I may, I’ll next show a Spanish example from the Variaciones de la Práctica Médica (VPM) initiative that has the support of all autonomous regions. I have in hand the final report of the VPM research project: Variations in the use of knee arthroplasty in the National Health System, from which I have chosen this graph:

 

I think in the above graph it should be noted that, excluding outliers health areas (in light blue), there are Spanish territories where inhabitants have a probability of knee prosthesis intervention 6.4 times higher than inhabitants from the areas with the lowest rates. And this occurs in a health system that is considered one of the most fair and accessible in the world.

Where is the problem? What explains these extraordinary variations?

To answer these questions, there’s nothing better that to resort to a 1977 investigation led by a young Wennberg. The following table, published in Tracking Medicine by the same author (Oxford University Press 2010), there is a summary of the results of this work. It’s the comparison of two small communities: Middlebury in Vermont vs. Randolph in New Hampshire. As seen in the table, the two communities have the same socioeconomic characteristics, the same prevalence of chronic diseases, and the same doctor accessibility. However, the Middlebury citizens are hospitalized 67% more than those of Randolph, and undergo surgery 63% more.

This work is a benchmark for questions about the causes of variations in the use of health resources. According to Wennberg, if when demographic, socioeconomic and accessibility factors have been adjusted, such overwhelming differences still remain, one must draw the attention of the variations towards the medical practice and the availability of healthcare resources provided by doctors in each area.

El Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña: presente y futuro

12 febr.

Montse MoaharraMontse Moharra. OIGS AQuAS

El sistema sanitario catalán nace de una realidad histórica singular que favorece la consolidación de un sistema caracterizado por la financiación pública, la provisión plural y la integración de todos los recursos en una red de utilización pública, lo que hace que sea un referente y fuente de innovación en gestión. En este contexto, en 2012 se creó el Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS) con el objetivo de recoger y dar valor al conocimiento generado a partir de las iniciativas innovadoras: las experiencias innovadoras, las alianzas estratégicas y las mejores prácticas. Actualmente, la OIGS recoge un total de 181 experiencias, de las que un 56% están relacionadas con la gestión de procesos asistenciales y estratégicos, un 14% con pacientes crónicos, un 14% con TIC y un 7% con fármacos.

OIGS ofrece además un espacio de aprendizaje sobre innovación a través de un portal público y de una comunidad de innovación que facilita la interacción entre los más de 400 profesionales usuarios que ya están compartiendo sus experiencias.

Continue reading

The Centre for Innovation in Health Management in Catalonia: present and future

12 febr.

Montse MoaharraMontse Moharra. OIGS AQuAS

The Catalan health system is the result of a remarkable historical reality that favours the consolidation of a system characterized by public funding, multiple provision and integration of all resources in a network of public use, which makes it a reference and innovation source in management.

In this context, in 2012 the Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat in Catalonia (OIGS) (The Centre for Innovation in Health Management in Catalonia) was created with the aim of collecting and giving value to the knowledge generated by innovative initiatives: innovative experiences, strategic partnerships and best practices. Currently, OIGS includes a total of 181 experiences, of which 56% are related to the management of healthcare and strategic processes, 14% with chronic patients, 14% with TIC and 7% drug related.

OIGS also offers an innovation learning space through a public portal and a community of innovation that facilitates the interaction between over 400 professional users who are already sharing their experiences.

workshop

How can an innovative experience be registered?

One has to register with the innovation community and fill in a form with the experience data. The form content is reviewed by the OIGS and the experience is published on the website if it meets the established criteria: having been implemented within an organization, generating a change, having had an impact on resource optimization and being expansible to other organizations or systems.

When the experience is published, the willing organizations may present at any time, also through the innovation community, the self-assessment of the experience. OIGS reviews and evaluates the presented self-assessment and those experiences that exceed this evaluation, obtain a quality certificate issued by AQuAS. Thus, so far 19 experiences have been certified.

Identifying the best practices in health management

Starting from the process of reviewing management innovative experiments, identifying commonalities and required by CatSalut, so far three potentially scalable experiences throughout the healthcare system have been identified: the suitability of prescribing in primary and community care; the online preoperative and the online dermatology. However, this is an ongoing process that ought to facilitate identifying new best practices.

OIGS in the future

In the near future, OIGS aims to encourage the participation of professionals and organizations that are important to system innovation; to create knowledge networks through participation in research and innovation projects at European level and organizing specific thematic workshops. The innovation community will facilitate identifying experiences that can be part of potential interest groups and that will be able to respond to the specific challenges related to European funding such as innovative public procurement.

L’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya: present i futur

12 febr.

Montse MoaharraMontse Moharra. OIGS AQuAS

El sistema sanitari català neix d’una realitat històrica singular que afavoreix la consolidació d’un sistema caracteritzat pel finançament públic, la provisió plural i la integració de tots els recursos en una xarxa d’utilització pública, la qual cosa fa que sigui un referent i font d’innovació en gestió. En aquest context, l’any 2012 es va crear l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS) amb l’objectiu de recollir i donar valor al coneixement generat a partir de les iniciatives innovadores: les experiències innovadores, les aliances estratègiques i les millors pràctiques. Actualment, l’OIGS recull un total de 181 experiències, de les quals un 56% estan relacionades amb la gestió de processos assistencials i estratègics, un 14% amb pacients crònics, un 14% amb TIC i un 7% amb fàrmacs.

L’OIGS ofereix a més un espai d’aprenentatge sobre innovació a través d’un portal públic i una comunitat d’innovació que facilita la interacció entre els més de 400 professionals usuaris que ja estan compartint les seves experiències. Continue reading

InnoLife, una buena oportunidad para posicionar Cataluña en el ámbito de la investigación y la innovación en salud

5 febr.

Cristina AdroherCristina Adroher.

Entrados en el siglo XXI la innovación es una de las claves de la generación de conocimiento, de la mejora de la competitividad de la economía y del aumento del bienestar de nuestra sociedad. La capacidad de una sociedad para innovar es fundamental en una economía cada vez más intensiva en conocimiento. En este contexto, Europa se enfrenta a un reto importante, a pesar de que dispone de una base de investigación de excelencia, de empresas pioneras y de mucho talento creativo, a menudo es difícil que estas buenas ideas se transformen en nuevos productos o servicios. Como se apunta en un reciente informe del Consejo Asesor para la Reactivación Económica y el Crecimiento (CAREC), hay dificultad en la transferencia del conocimiento.

Para cambiar esta situación la Unión Europea ha establecido la Estrategia Europea 2020 que prioriza la consolidación de los resultados de la investigación y la promoción y la transferencia del conocimiento. Uno de los instrumentos destacados en el marco de esta estrategia es el Instituto Europeo de Innovación y Tecnología (EIT), creado en 2008. Esta institución tiene como objetivo mejorar la capacidad de Europa para innovar y, a través de las nombradas comunidades de conocimiento e innovación (KIC), integra los tres vertientes del conocimiento: la formación, la investigación y la innovación.

Continue reading

InnoLife, una bona oportunitat per posicionar Catalunya en l’àmbit de la recerca i la innovació en salut

5 febr.

Cristina AdroherCristina Adroher. Oficina Tècnica AQuAS

Ben entrats al segle XXI la innovació és una de les claus de la generació de coneixement, de la millora de la competitivitat de l’economia i de l’augment del benestar de la nostra societat. La capacitat d’una societat per innovar és fonamental en una economia cada vegada més intensiva en coneixement. En aquest context, Europa s’enfronta a un repte important, ja que malgrat que disposa d’una base d’investigació d’excel·lència, d’empreses pioneres i de molt talent creatiu, sovint és difícil que aquestes bones idees es transformin en nous productes o serveis. Tal com s’apunta en un recent informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), hi ha dificultat en la transferència del coneixement.

Per capgirar aquesta situació la Unió Europea ha establert l’Estratègia Europea 2020 que prioritza la consolidació dels resultats de la recerca i la promoció i la transferència del coneixement. Un dels instruments destacats en el marc d’aquesta estratègia és l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), creat l’any 2008. Aquesta institució té com a objectiu millorar la capacitat d’Europa per innovar i, a través de les anomenades comunitats de coneixement i innovació (KIC), integra els tres vessants del coneixement: la formació, la recerca i la innovació.

Continue reading

InnoLife, una bona oportunitat per posicionar Catalunya en l’àmbit de la recerca i la innovació en salut

5 febr.

Cristina AdroherCristina Adroher. Oficina Tècnica AQuAS

Ben entrats al segle XXI la innovació és una de les claus de la generació de coneixement, de la millora de la competitivitat de l’economia i de l’augment del benestar de la nostra societat. La capacitat d’una societat per innovar és fonamental en una economia cada vegada més intensiva en coneixement. En aquest context, Europa s’enfronta a un repte important, ja que malgrat que disposa d’una base d’investigació d’excel·lència, d’empreses pioneres i de molt talent creatiu, sovint és difícil que aquestes bones idees es transformin en nous productes o serveis. Tal com s’apunta en un recent informe del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), hi ha dificultat en la transferència del coneixement.

Per capgirar aquesta situació la Unió Europea ha establert l’Estratègia Europea 2020 que prioritza la consolidació dels resultats de la recerca i la promoció i la transferència del coneixement. Un dels instruments destacats en el marc d’aquesta estratègia és l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), creat l’any 2008. Aquesta institució té com a objectiu millorar la capacitat d’Europa per innovar i, a través de les anomenades comunitats de coneixement i innovació (KIC), integra els tres vessants del coneixement: la formació, la recerca i la innovació.

Continue reading

Nuevas perspectivas de evaluación: buenos resultados en salud en comunidades con atención no satisfactoria

29 gen.

Mireia Espallargues Mireia Espallargues. Responsable Calidad Atención Sanitaria AQuAS

Identificar pacientes con buenos resultados en comunidades con atención no satisfactoria puede ser clave para descubrir factores de éxito

Son varias las iniciativas que abogan por una atención de mayor valor (high-value care) para contribuir a una mayor eficiencia y sostenibilidad de los sistemas de salud. Este valor se interpreta como la obtención de mejores ganancias en salud en relación a los costes, algo que se traduce en un mejor uso de los recursos disponibles (1). La aproximación más tradicional para detectar este valor potencial se ha basado en la identificación de pacientes con un mal estado de salud para poder establecer las posteriores medidas correctoras que conduzcan a un buen resultado.

En un artículo publicado en la revista New England Journal of Medicine, Sequist y Taveras (2) proponen analizar el problema desde una óptica diferente:

  1. Identificar a los pacientes que van bien (“positive outliers“)
  2. Analizar qué factores pueden influir en su buen estado de salud
  3. Diseminar los factores de éxito detectados y hacerlos extensivos al resto del sistema

Continue reading