L’Observatori, porta d’entrada a les dades obertes de salut

14 abr.

Núvol Open dataLa informació que genera el contacte de la ciutadania amb el sistema sanitari cada cop és més abundant. Per fer-nos-en una idea, l’any passat, només a Catalunya, es van produir prop de 45 milions de visites a centres d’atenció primària, més de 700.000 hospitalitzacions i es van emetre més de 150 milions de receptes. Tot això i molt més (proves diagnòstiques, imatge mèdica, farmàcia hospitalària, costos, etc.) es tradueix en registres administratius que s’emmagatzemen i gestionen en grans bases de dades. L’administració és responsable de la custòdia d’aquesta informació i pot fer-ne ús per a la millora de la qualitat de l’assistència i per a la planificació sanitària.

A més a més, els avenços en el desenvolupament, la interoperabilitat i l’encreuament dels diferents sistemes d’informació estan facilitant l’obtenció d’un gran nombre de dades que contribueixen a una millor caracterització de la població i els pacients, i són primordials per a l’avaluació dels resultats de la política sanitària.

A mesura que les dades siguin encara més abundants, disponibles en format electrònic, de més qualitat, i s’incrementin i millorin els enllaços entre bases de dades administratives, el camp que s’obre és immens. Així, la informació recollida dóna lloc a noves formes de generació de coneixement, especialment quan es conjuguen múltiples fonts de dades (genètiques, de medi ambient, socioeconòmiques, etc.) a disposició de la ciutadania.

D’aquesta manera, la informació es converteix en un actiu molt valuós a l’hora de planificar i avaluar, però també per a tercers, especialment en investigació i en la potenciació de l’ús de dades obertes.

Les dades obertes són, en realitat, una filosofia i una pràctica que promou que les dades siguin de lliure accés per a tothom, sense limitacions tècniques. Això vol dir que es posen a disposició pública els arxius originals que contenen les dades en la forma més estructurada possible. D’aquesta manera, es facilitarà que qualsevol sistema informàtic pugui llegir-los i fins i tot sigui senzill programar aplicacions sobre ells.

La tendència cap a l’alliberament en l’accés a les dades transcorre de manera paral·lela a la necessitat del sistema de salut català de gestionar el cicle de vida complet de la informació, des de la generació a la difusió del coneixement.

Per a això, les tecnologies d’informació i comunicació i els sistemes d’informació es converteixen en aliats estratègics clau per aconseguir els objectius anteriors i assegurar la integració, la transparència, l’avaluació i la rendició de comptes per part del sistema sanitari i dels seus diferents agents.

En el cas de Catalunya, el Govern de la Generalitat té el compromís de procedir a l’obertura progressiva de les dades públiques de què disposi -sempre amb les pertinents limitacions de privacitat, seguretat i propietat que s’apliquin en cada cas- a través del portal Dades obertes on es troben les dades indexades i caracteritzades. Se segueixen així les tendències internacionals relacionades amb l’obertura de dades públiques i es compta també amb l’assessorament d’experts del W3C (World Wide Web Consortium).

El Departament de Salut se suma també a la iniciativa de fomentar l’alliberament de l’accés a les dades i la informació pública. Gràcies a això, es pretén avançar cap a un sistema de govern obert que es basi en els valors de la transparència, el servei i l’eficiència, promoure la generació de valor a través de la reutilització de la informació pública, facilitar l’ordenació interna dels sistemes d’informació i fomentar la interoperabilitat entre els components del sistema de salut.

L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya col·labora en aquest projecte afavorint el coneixement del sector salut a Catalunya i posant la informació sanitària a disposició de la ciutadania per avaluar el sistema sanitari, donar suport a la presa de decisions i afavorir la transparència i la rendició de comptes. Amb aquest objectiu, des de l’Observatori s’està fent un esforç important per mostrar a la ciutadania la informació relativa al seu sistema sanitari. Entre d’altres productes, l’Observatori publica al seu web un conjunt d’indicadors de salut i d’activitat sanitària, amb una explicació textual, imatges gràfiques i arxius de dades obertes.

Observatori Sistema Salut Catalunya

A més a més, les dades publicades als informes de l’Observatori (Central de Resultats, Crisi i salut, etc.) es posen també a disposició de la ciutadania en format de dades obertes i en format d’infografies. Finalment, el web de l’Observatori disposa d’un enllaç per accedir al portal de Dades obertes i un recull de les dades obertes en salut disponibles fins a dia d’avui.

Visiteu les dades obertes disponibles a la web de l’Observatori!

Dades Obertes Observatori

 

 

Entrada elaborada per Montse Mias (@mmias70) i Anna García-Altés (@annagaal).

Quan el sistema dificulta la innovació en salut

25 febr.
BARCELONA 15.01.2016 GEMMA BRUNA FOTOGRAFIADA EN BCN. FOTO LAURA GUERRERO
Gemma Bruna

Sovint les inèrcies, la burocràcia i certs funcionaments que es perpetuen en el temps dificulten la possibilitat que projectes innovadors, que s’han demostrat eficaços per al pacient, es puguin ampliar per arribar d’una organització a una altra. Quines són les causes que originen aquesta situació? I quins instruments tenen a l’abast als professionals?

Aquesta va ser una de les qüestions que es van posar sobre la taula en la sessió Innovació en gestió: quines són les claus de l’èxit?, organitzada el passat 17 de febrer per la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

En l’acte, moderat per la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, Anna García-Altés, hi va participar la coordinadora de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), Montse Moharra, el cap del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Domingo Blanco, i el fundador i Global Business Development Manager de Doctoralia, Frederic Llordachs.

Domingo Blanco va explicar l’experiència del programa preoperatori online que l’any 2006 va posar en marxa a l’Hospital de Viladecans i que ha demostrat, des d’aleshores, que no només redueix les visites innecessàries al centre, abans de sotmetre’s a una intervenció quirúrgica, sinó també que evita repetir proves.

L’equip liderat pel doctor Blanco, que actualment intenta estendre aquesta experiència, està intentant salvar diversos obstacles, com la dificultat de poder obtenir tota la informació clínica del pacient. “No hi ha una història clínica unificada, hi ha dificultats de connexió entre la primària i l’hospital i encara hi ha molta fragmentació”, va reconèixer.

Tot i que aquest programa online ha demostrat que suposa un gran estalvi per al sistema de salut encara no s’ha generalitzat. Quin és el motiu? “Existeix una resistència al canvi i els mateixos enemics de la innovació som els propis professionals de la salut. Ens falta valor i també suport de les organitzacions”, va afegir.

L’OIGS, un espai per compartir innovació en salut

En el marc de l’AQuAS, els professionals de la salut disposen de l’Observatori d’Innovació en Gestió, un espai per compartir experiències innovadores en gestió, impulsant un entorn col·laboratiu i d’intercanvi de coneixement.

Actualment l’OIGS compta amb 180 experiències innovadores registrades, que ja han estat implantades al sistema de salut, que han generat un canvi i que a més poden ser transferibles i 37 experiències certificades, va explicar la seva coordinadora, Montse Moharra.

L’OIGS ofereix a més un espai d’aprenentatge sobre innovació en gestió, amb més de 600 professionals, un procés de certificació de qualitat de l’avaluació de l’experiència i la identificació d’aliances estratègiques i de bones pràctiques.

L’ús de les TIC i l’epacient

El creador de Doctoralia, Frederic Llordachs, va fer una crida als professionals de la salut a participar i avançar-se a les necessitats del pacient, gràcies a l’ús de les TIC, en un món en el que el 80% de la població disposa d’un dispositiu mòbil connectat a Internet.

“El pacient ja demana que li donis cita a través del WhatsApp i a més busca temes de salut a Internet. Parlem d’un epacient cada vegada més apoderat, que vol ser el centre, demana autonomia en la presa decisions i que cada vegada és més expert”, va insistir.

El 25% dels usuaris cerca informació en salut a Internet i el 35% dels espanyols ja fan servir la xarxa per demanar cita al professional de la salut, abandonant d’altres canals, com el telèfon. En el marc d’aquest panorama, Llordachs va advocar per salvar els obstacles i que els propis professionals siguin generadors del canvi.

Des del públic, es va plantejar la necessitat de garantir la transparència i d’incorporar els projectes d’innovació en la compra de serveis, basada en resultats, i també que s’inclogui en l’acord dels concerts sanitaris.

A l’hora de dur a terme qualsevol projecte innovador, es va defensar com a element clau que sorgeixi fruit d’una necessitat, s’emmarqui en un procés de millora continuada i que, finalment, se’n faci un anàlisi per comprovar els resultats i els seus possibles beneficis.

Entrada elaborada per Gemma Bruna (@gemmabruna), periodista especialista en sanitat i responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (@gestiosanitaria).

Seria ideal que els professionals poguéssim prescriure app’s i webs amb continguts de confiança i qualitat

15 oct.

mireia sansMireia Sans (MS en el text), metgessa de família i directora de la Unitat de Gestió Hospitalet Nord de l’Institut Català de la Salut, en una entrevista d’Anna García-Altés (AGA en el text), exposa les avantatges de les noves tecnologies per al món sanitari i defensa la importància de la identitat digital

 AGA: Què s’entén per identitat digital?

MS: És el conjunt d’informació que hi ha exposada sobre nosaltres a internet, ja siguin dades personals, imatges, registres, notícies, comentaris… Tot això confereix la nostra descripció a nivell digital. És important tenir present que no es tracta d’inventar una identitat falsa, sinó de destacar aquelles virtuts-valors-coneixements- habilitats que un té i vol donar a conèixer.

AGA: És necessari que els professionals sanitaris tinguin una identitat digital cuidada? Quins són els seus beneficis?

MS: Sí, és fonamental. Treballar aquesta identitat és el primer pas per a una gestió correcta i proactiva de la nostra reputació digital, que és la que ens ve donada pel que nosaltres fem, ensenyem i diem de nosaltres mateixos i també pel que els altres diuen de nosaltres. Continue reading

Xarxes socials i sanitat, una oportunitat i molta feina per fer

8 oct.

Josep Vidal AlaballJosep Vidal Alaball, Metge de Família. EAP Artés (ICS)

Sigui en el camp que sigui, les xarxes socials obren un ventall d’oportunitats. Les seves funcionalitats porten anys canviant la vida de moltes persones, començant per les relacions amb els més pròxims, però també amb les organitzacions, empreses i marques que ens envolten o fins i tot amb el personal sanitari.

En el camp de la salut, no tinc clar que les xarxes socials hagin de servir per millorar la relació i la interacció amb els pacients perquè això ja s’hauria de fer en les consultes del dia a dia. El que sí que és veritat és que haurien de servir perquè els pacients puguin consultar o reforçar aspectes mèdics que de vegades no es poden desenvolupar del tot en una consulta mèdica. Un bon exemple d’això té a veure amb l’ús d’inhaladors. De vegades, per a un professional pot ser més fàcil recomanar un vídeo sobre com les persones amb malalties respiratòries l’utilitzen que ensenyar a corre cuita la tècnica correcta. Continue reading