AQuAS

L’avaluació mHealth al HIMSS Europe 2018: casos d’èxit i nous reptes

14 juny

El passat 27, 28 i 29 de maig, Sitges va acollir el congrés anual de la Healthcare Information and Management Systems Society (HIMSS) Europe & Health 2.0, esdeveniment centrat en salut digital i innovació en telemedicina. El congrés va rebre centenars de professionals d’arreu del món que van compartir les seves experiències en mHealth i salut del ciutadà, atenció integrada, estratègies de valor afegit, big data, analítica de dades i real world data.

El tret característic del congrés va ser l’enfocament de les activitats i presentacions a l’acció i participació de tots els stakeholders implicats en el sector salut, així com el fet de facilitar la creació de networking estratègic, de recerca i de finançament de projectes.

AQuAS va tenir una participació destacada amb la ponència de Toni Dedeu a la sessió “The ETC Map of Excellence” en el marc de l’European Telemedicine Conference.

L’adopció de les solucions 2.0 entre els professionals de la salut des d’un punt de vista disruptiu també va ser un debat potent que continua viu més enllà del congrés. Com implicar els professionals?

En el camp de l’avaluació, la conferència “Assessing Telemedicine Solutions” es va enfocar en exemples d’eHealth europeus en els quals l’avaluació de la tecnologia va ser una peça clau en la implementació d’estratègies digitals en salut.

Per una banda, representants de la Odense University Hospital de Dinamarca van explicar una estratègia innovadora per reduir l’estada a l’hospital de nounats prematurs i millorar el seu augment de pes i l’experiència familiar utilitzant videoconferències i suports digitals de gestió de dades.

Per una altra banda, l’empresa Kaia Health va presentar una aplicació mòbil dirigida a persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), monitoritzant tan l’adherència a la medicació com el nivell de sedentarisme diari. Els factors d’èxit més discutits durant la sessió van ser tan la recollida de feedback continu i sistemàtic dels pacients, familiars i professionals, com la millora contínua i cíclica de la tecnologia.

Com a reptes, els conferenciants van ressaltar l’avaluació de l’impacte -econòmic i en salut- i el disseny d’estratègies per assegurar l’ús de les tecnologies i aplicacions mòbils per part dels pacients.

Això confirma que cada vegada més és necessari un marc d’avaluació europeu en mHealth, que més enllà de la validació tecnològica i la certificació de qualitat, proporcioni un marc d’avaluació de l’impacte i un full de ruta per millorar la satisfacció dels usuaris.

AQuAS ha estat desenvolupant un model teòric d’avaluació en mHealth publicat a la revista JMIR mHealth and eHealth i actualment està en una segona fase que té com objectiu transformar aquest marc teòric en un model pràctic.

Properament es durà a terme un exercici de consens mitjançant l’eina Health Consensus per acordar indicadors d’avaluació i diversos grups focals per conèixer l’avaluació qualitativa de pacients, professionals i altres parts implicades en les tecnologies eHealth.

S’estima que aquest marc d’avaluació estigui llest per finals d’any i pugui donar resposta a les necessitats actuals d’avaluació de l’impacte i satisfacció d’usuaris de les noves tecnologies sanitàries.

El proper congrés europeu de HiMSS, programat pel 17 i 18 d’octubre de 2018 a Potsdam, Alemanya, estarà precisament dedicat a debatre l’impacte social i econòmic de les tecnologies en salut.

El congrés anual (l’equivalent al de Sitges en què s’ha centrat aquest post) tindrà lloc l’any que ve a Finlàndia. Podeu apuntar-ho a l’agenda: Helsinki, 11-13 de juny de 2019, HIMSS Europe 2019 & Health 2.0 2019.

Entrada elaborada per Elisa Poses Ferrer.

Specialised health training and indicators to measure the quality of teaching

7 juny

To work as a specialist in the health system -in any speciality in medicine, pharmacy, psychology, nursing or other- not only do you need to have a university degree but also the corresponding specialist qualification. To get it you need to pass the selective test traditionally known as the MIR in Spain (national specialisation examination) for specialist doctors, PIR for psychologists, FIR for hospital pharmacists, to give some examples and which has been done annually for more than 30 years. The training of specialists in the Health System is done in public and private health centres and teaching venues, previously accredited, to which professionals have access once they have passed the selection process, in rigorous order of registration.

The allocation of chosen places for this year recently finalised and the residents took up their places at the end of May. The specialist health press has made use of all kinds of headlines, commenting on the results of autonomous communities, the most sought after specialties by residents or the best positioned centres. Nevertheless, not all the comments that have been published, sometimes too hastily, contain an accurate and rigorous analysis. The ability of centres to attract teaching staff in Catalonia has not regressed nor changed much in recent years; the hospitals and teaching centres most sought after in Family and Community Care by new residents are still the same at a state level.

Why is it important to be an attractive teaching centre for residents? Obviously, because all centres aspire to have the students with the best marks, not only for the prestige that this has or for the base of knowledge they have shown to have, but also because of the possibility of retaining them and contracting them at the end of their residency. The lower the mark in the MIR, the greater the chances are of abandoning a speciality and in practice a significant number of foreign residents are seen as having greater difficulties for future employment.

To promote the intrinsic and perceived quality in specialised training given to residents, the Department of Health of the Generalitat de Catalunya has implemented a Management Plan of Teaching Quality and within this, a set of structural, procedural and results indicators related to the places offered, which have been published in a report since last year at the Central de Resultats (Results Centre, Catalan Health System Observatory) under the auspices of the AQuAS.

Furthermore, a survey of satisfaction is carried out with all residents in Catalonia which has had an effective participation of 76% this year and which offers complementary information to that of the Plan of Quality. Both instruments, beyond the fact of generating transparency and information regarding a healthy specialist training, make it possible to benchmark different centres with the aim of achieving greater competitivity and improved teaching in Catalonia.

Ultimately, guaranteeing profiles of excellence of specialist health professionals is the permanent aspiration of the Health Authority via a learning process based on supervised and mentored practice to attain the necessary professional skills to offer a safe and high quality practice. In this way, the health system will be capable of training better specialists to meet the needs of the population in health.

Post written by Alícia Avila, Assistant Director-General of Professional Planning and Development. Health Department.

Formación sanitaria especializada e indicadores para medir la calidad docente

7 juny

Para trabajar como especialista en el sistema de salud -pensamos en cualquier especialidad de medicina, farmacia, psicología, enfermería, entre otras especialidades- hay que disponer no sólo del título de grado universitario, sino también del correspondiente título de especialista, y para obtenerlo habrá que superar la prueba selectiva tradicionalmente llamada MIR para los médicos especialistas, PIR para los psicólogos, FIR para los farmacéuticos de hospital, por citar algunos ejemplos, que se realiza anualmente desde hace más de 30 años. La formación de especialistas en el sistema de salud se realiza en centros universitarios y unidades docentes, de carácter público y privado, préviamente acreditados, a los que acceden los profesionales una vez efectuada la elección de plazas, por riguroso número de orden.

Acabada de finalizar la adjudicación de las plazas escogidas este año, los residentes se han incorporado a finales de mayo. La prensa sanitaria ha destacado todo tipo de titulares, comentando los resultados de las comunidades autónomas, las especialidades más atractivas para los residentes o los centros mejor posicionados, pero ciertamente no todos los comentarios que han visto la luz, a veces demasiado precipitados, recogen análisis veraces y rigurosos. La capacidad de atracción de los centros sanitarios docentes de Cataluña ni ha retrocedido, ni ha variado sustancialmente en los últimos años; seguimos teniendo los mismos hospitales y unidades docentes de atención familiar y comunitaria entres los más deseados para los nuevos residentes a nivel estatal.

¿Por qué es importante ser un centro docente atractivo para los residentes? Evidentemente todos los centros aspiran a disponer de los estudiantes con mejores notas, no sólo por el prestigio que ésto representa y por la base de conocimiento que han demostrado tener, sino también por la posibilidad de fidelizar su contratación al final de la residencia. A peor nota de MIR, se incrementa la posibilidad de abandono de la especialidad y a la práctica se evidencia un número significativo de residentes extranjeros, con mayor dificultad para su fidelización futura.

Para fomentar la calidad intrínseca y percibida de la formación especializada prestada a los residentes, desde el Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya se ha implantado un Plan de Gestión de la Calidad Docente y dentro de él, un conjunto de indicadores de estructura, de proceso y de resultado relacionados con la oferta de plazas, que se publican en un informe desde el año pasado en la Central de Resultados en el marco de AQuAS.

También se realiza una encuesta de satisfacción a todos los residentes de Cataluña que este año ha tenido una participación efectiva del 76% y que ofrece información complementaria con la del Plan de Calidad. Los dos instrumentos, más allá de generar una transparencia de la información sobre la formación especializada saludable, permiten un ejercicio de benchmarking entre los centros con el objetivo de alcanzar una mayor competividad y mejora de la docencia en Cataluña.

En definitiva, garantizar perfiles de excelencia de los profesionales sanitarios especialistas es la aspiración permanente de la autoridad sanitaria y ésto pasa por un aprendizaje basado en la práctica supervisada y tutorizada y alcanzando las competencias profesionales necesarias para un ejercicio seguro y de máxima calidad. De este modo, el sistema de salud será capaz de formar a los mejores especialistas para dar respuesta a las necesidades de salud de la población.

Entrada elaborada por Alicia Avila, Subdirectora General de Ordenación y Desarrollo Profesional del Departamento de Salud de la Generalitat de Catalunya.

Formació sanitària especialitzada i indicadors per mesurar la qualitat docent

7 juny

Per a treballar com a especialista en el sistema de salut -pensem en qualsevol especialitat de medicina, farmàcia, psicologia, infermeria, entre altres- cal disposar no només del títol de grau universitari, sinó també del corresponent títol d’especialista, i per obtenir-lo caldrà superar la prova selectiva tradicionalment anomenada MIR per als metges especialistes, PIR per als psicòlegs, FIR per als farmacèutics d’hospital, per posar alguns exemples, que es realitza anualment des de fa més de 30 anys. La formació d’especialistes en el sistema de salut es realitza en centres sanitaris i unitats docents, públics i privats, prèviament acreditats, als que accedeixen els professionals un cop efectuada l’elecció de les places, per rigorós nombre d’ordre.

Acabada de finalitzar l’adjudicació de les places escollides enguany, els residents s’han incorporat a finals de maig. La premsa sanitària ha destacat tot tipus de titulars, comentant els resultats de les comunitats autònomes, les especialitat més atractives per als residents o els centres millor posicionats, però certament no tots els comentaris que han vist la llum, de vegades massa precipitats, recullen anàlisis veraces i rigoroses. La capacitat d’atracció dels centres sanitaris docents de Catalunya ni ha retrocedit, ni ha variat substancialment en els darrers anys; continuem tenint els mateixos hospitals i unitats docents d’atenció familiar i comunitària entre els més desitjats per als nous residents a nivell estatal.

Per què és important ser un centre docent atractiu per als residents? Doncs evidentment perquè tots els centres aspiren a disposar dels estudiants amb millors notes, no només pel prestigi que això representa i per la base de coneixement que han demostrat tenir, sinó també per la possibilitat de fidelitzar la seva contractació al final de la residència. A pitjor nota de MIR, s’incrementa la possibilitat d’abandonament de l’especialitat i a la pràctica també s’evidencia un nombre significatiu de residents estrangers, amb majors dificultats per a la seva fidelització futura.

Per a fomentar la qualitat intrínseca i percebuda de la formació especialitzada prestada als residents, des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’ha implantat un Pla de Gestió de la Qualitat Docent i dintre d’ell, un conjunt d’indicadors d’estructura, de procés i de resultat relacionats amb l’oferta de places, que es publiquen en un informe des de l’any passat a la Central de Resultats en el marc de l’AQuAS.

Així mateix, es realitza una enquesta de satisfacció a tots els residents de Catalunya que aquest any ha tingut una participació efectiva del 76% i que ofereix informació complementària amb la del Pla de Qualitat. Ambdós instruments, més enllà de generar una transparència de la informació sobre la formació especialitzada saludable, permeten un exercici de benchmarking entre els centres amb l’objectiu d’assolir una major competitivitat i millora de la docència a Catalunya.

En definitiva, garantir perfils d’excel·lència dels professionals sanitaris especialistes és l’aspiració permanentment de l’Autoritat Sanitària i això passa per un aprenentatge basat en la pràctica supervisada i tutoritzada i per l’assoliment de les competències professionals necessàries per a un exercici segur i de màxima qualitat. D’aquesta forma, el sistema de salut serà capaç de formar als millors especialistes, per a donar resposta a les necessitats de salut de la població.

Entrada elaborada per Alícia Avila, Subdirectora General d’Ordenació i Desenvolupament Professional del Departament de Salut.

Antisuperbugs: 3 million euros for technological innovation in the prevention of resistance of microorganisms to antibiotics

31 maig

The healthcare market is one of the areas with the greatest purchasing impact in the public and private sector in Spain with a business turnover of 71 billion euros annually. It is a very complex market where the formulas used for purchasing both consumer goods and drugs, and services depend on the centres themselves. However, they also depend on the local regulations of suppliers, autonomous regions as well as state and community legislation.

This complexity does not only make it impossible for companies to make their products or services available to procurers but it is also often the interested parties in the purchasing that see the inclusion of these produces in their centre and their accessibility to their staff as a truly impossible mission.

And this is a whole lot more difficult when it comes to incorporating new technologies that meet the real needs of professionals.

In a panorama where investment in research and development is at its lowest point in recent decades, having a pre-commercial public procurement project subsidised by the European Union with 3 million euros is a big opportunity for companies that can offer their R+D services to create innovation which responds to the real needs of professionals.

An innovative public procurement project is an approach to innovation based on demand, where a group of procurers combine their resources to share risk in a joint R+D effort in the industry to provide solutions to needs which are not being met by the market. In the case of our project, it would be an ICT solution aimed at the early detection of microorganisms resistant to antibiotics (superbugs) in a healthcare environment, the Antisuperbugs project, coordinated by Jean Patrick Mathieu of the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS).

Antisuperbugs team (from left to right): Kristina Fogel, Sara Bedin, Maren Geissler, Dag Ilver, Benian Ghebremedhin, Jean Patrick Mathieu, Enric Limon, Gonçalo de Carvalho, Gemma Cabré, Esther Arévalo

The consortium coordinated by the AQuAS, an expert institution in the definition and execution of public procurement projects in innovation in Spain, consists of 6 contracting authorities (the Catalan Institute of Oncology – IDIBELL (ES), Hospital Mútua of Terrassa (ES), Sheffield Teaching Hospitals NHS Foundation Trust (UK), Helios Kliniken (DE), Universitaetsklinikum Aachen (DE) and Autonomous Province of Trento (IT)), and two expert institutions in their area of research at RISE ACREO (SE) and Sara Bedin (IT).

Enric Limon of the VINCat Programme (Surveillance of Infections) of the CatSalut, principal researcher of the project, sees having a detector of microorganisms resistant to antibiotics as a business opportunity for a company. In the United States, Asian and European Union markets, solutions are being sought that will make it possible to have a rapid detection system that activates early detection mechanisms. The resistance of certain microorganisms to antibiotics is creating a situation of alarm across the world to which the World Health Organisation (WHO) itself has drawn attention, estimating a figure of 50 million deaths in the years to come if adequate measures are not taken. The successful tendering companies will not only have access to funding but also receive the support of hundreds of professionals from six European institutions at the highest level in research and a potential market in a first phase of hundreds of hospitals and healthcare centres interested in purchasing a solution that they themselves have helped create.

Gonçalo de Carvalho, expert biologist in resistances at the Catalan Institute of Oncology, explains the need for this project to consider the possibility of creating new modules that when applied to the technologies themselves enable new detections to be made which makes purchasing them even more attractive to health institutions by adapting them to their own needs.

The tender which will be opened to companies in the next few months forms part of the Pre-Commercial Public Procurement programmes funded within the European Commission’s H2020 framework of reference. All the information regarding the Antisuperbugs project and the tendering options are available on the website of the project.

Interested companies can access the questionnaire of the open call of the market.

There is also the option for companies to offer their availability by putting in a tender as a consortium.

Post written by Jean Patrick Mathieu, Enric Limon and Gonçalo de Carvalho.

Antisuperbugs: 3 millones de euros para innovación tecnológica en prevención de microorganismos resistentes a los antibióticos

31 maig

El mercado sanitario es uno de los ámbitos con mayor impacto en el panorama público y privado español con un volumen de negocio de 71.000 millones de euros anuales. Es un mercado muy complejo donde las fórmulas que se utilizan para comprar tanto consumibles como fármacos y servicios depende de los propios centros, pero también de regulaciones locales de los proveedores, de las comunidades autónomas, de legislaciones estatales y comunitarias.

Esta complejidad crea no sólo la imposibilidad de las empresas para situar su producto o servicio a disposición de los compradores sino que muchas veces son los propios interesados en la compra los que ven que la incorporación de estos productos en su centro y al alcance de sus profesionales se transforma en una misión realmente imposible.

Y ésto es todavía más difícil cuando se pretenden incorporar nuevas tecnologías que cubran las necesidades reales de los profesionales.

En un panorama donde la inversión en investigación y desarrollo es de las más bajas de las últimas décadas disponer de un proyecto de compra pública precomercial subvencionado por la Unión Europea con 3 millones de euros es una gran oportunidad para las empresas que pueden ofrecer sus servicios de I+D para crear innovación que responda a necesidades reales de los profesionales.

Un proyecto de compra pública innovadora es un enfoque de innovación basado en la demanda, donde un grupo de compradores unen sus recursos para compartir el riesgo de un esfuerzo de I+D de la industria para crear soluciones a las necesidades actualmente no sastisfechas por el mercado. En el caso de nuestro proyecto, se trataría de una solución TIC orientada a la detección precoz de microorganismos resistentes a los antibióticos (superbugs) en un entorno de salud, proyecto Antisuperbugs coordinado por Jean Patrick Mathieu de la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña (AQuAS).

Equipo Antisuperbugs (de izquierda a derecha): Kristina Fogel, Sara Bedin, Maren Geissler, Dag Ilver, Benian Ghebremedhin, Jean Patrick Mathieu, Enric Limon, Gonçalo de Carvalho, Gemma Cabré, Esther Arévalo

El consorcio coordinado por AQuAS, institución experta en la definición y ejecución de proyectos de compra pública de innovación en España, consiste en 6 autoridades contratantes (Instituto Catalán de Oncología–IDIBELL (ES), Hospital Mútua de Terrassa (ES), Sheffield Teaching Hospitals NHS Foundation Trust (UK), Helios Kliniken (DE), Universitaetsklinikum Aachen (DE) y Provincia Autónoma de Trento (IT)), y dos instituciones expertas en sus ámbitos de investigación RISE ACREO (SE) y Sara Bedin (IT).

Enric Limón del Programa VINCat (Vigilancia de las infecciones) del CatSalut, investigador principal del proyecto, ve como una oportunidad de negocio para una empresa disponer de un detector de microorganismos resistentes a los antibióticos. Los mercados de Estados Unidos, Asia y la Unión Europea están explorando soluciones que les permitan disponer de un sistema de detección rápida que active los mecanismos de prevención. La resistencia de ciertos microorganismos a los antibióticos está creando una situación de alerta mundial sobre la cual ha llamado la atención la propia Organización Mundial de la Salud (OMS) situando la previsión en más de 50 millones de muertos en los próximos años si no se toman las medidas adecuadas. Las empresas que ganen la licitación dispondrán no sólo de recursos económicos sino del apoyo de centenares de profesionales de seis instituciones europeas del más alto nivel en investigación y un mercado potencial en una primera fase de centenares de hospitales y centros de salud dispuestos a comprar una solución que ellos mismos han ayudado a crear.

Gonçalo de Carvalho, biólogo experto en resistencias antimicrobianas del Institut Català d’Oncologia, explica la necesidad que este proyecto contemple la possibilidad de crear nuevos módulos que aplicados sobre las mismas tecnologías permita incorporar nuevas detecciones, hecho que todavía hace más atractiva su compra por parte de las instituciones sanitarias al adecuarse a sus propias necesidades.

La licitación que se abrirá en los próximos meses a las empresas se incluye dentro de los programas de Compra pública Precomercial financiados por el marco de referencia H2020 de la Comisión Europea. Tota la información sobre el proyecto Antisuperbugs y las posibilidades de licitar están disponibles en el web del proyecto.

Las empresas interesadas pueden acceder al cuestionario de la consulta abierta del mercado.

También existe la opción para las empresas de ofrecer su disponibilidad para licitar en forma de consorcio.

Entrada elaborada por Jean Patrick Mathieu, Enric Limon y Gonçalo de Carvalho.

Antisuperbugs: 3 milions d’euros per a innovació tecnològica en prevenció de microorganismes resistents als antibiòtics

31 maig

El mercat sanitari és un dels àmbits amb un major impacte de compra en el panorama públic i privat espanyol amb un volum de negoci de 71.000 milions d’euros anuals. És un mercat molt complex on les fórmules que s’utilitzen per comprar tant consumibles com fàrmacs i serveis depèn dels propis centres, però també de regulacions locals dels proveïdors, de les comunitats autònomes, de legislacions estatals i comunitàries.

Aquesta complexitat crea no solament la impossibilitat de les empreses per situar el seu producte o servei a disposició dels compradors sinó que moltes vegades són els propis interessats en la compra els que veuen que la incorporació d’aquests productes al seu centre i a l’abast dels seus professionals es transforma en una missió realment impossible.

I això és encara molt més difícil quan es pretenen incorporar noves tecnologies que cobreixin necessitats reals dels professionals.

En un panorama on la inversió en recerca i desenvolupament és de les més baixes de les últimes dècades disposar d’un projecte de compra pública precomercial subvencionat per la Unió Europea amb 3 milions d’euros és una gran oportunitat per a les empreses que poden oferir els seus serveis de R+D per crear innovació que respongui a necessitats reals dels professionals.

Un projecte de compra pública innovadora és un enfocament d’innovació basat en la demanda, on un grup de compradors uneixen els seus recursos per compartir el risc d’un esforç de R+D de la indústria per crear solucions a les necessitats actualment no satisfetes pel mercat. En el cas del nostre projecte, seria una solució TIC orientada a la detecció precoç de microorganismes resistents als antibiòtics (superbugs) en un entorn de salut, projecte Antisuperbugs coordinat per Jean Patrick Mathieu de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

Equip Antisuperbugs (d’esquerra a dreta): Kristina Fogel, Sara Bedin, Maren Geissler, Dag Ilver, Benian Ghebremedhin, Jean Patrick Mathieu, Enric Limon, Gonçalo de Carvalho, Gemma Cabré, Esther Arévalo

El consorci coordinat per l’AQuAS, institució experta en la definició i execució de projectes de compra pública d’innovació a Espanya, consisteix en 6 autoritats contractants (Institut Català d’Oncologia–IDIBELL (ES), Hospital Mútua de Terrassa (ES), Sheffield Teaching Hospitals NHS Foundation Trust (UK), Helios Kliniken (DE), Universitaetsklinikum Aachen (DE) i Província Autònoma de Trento (IT)), i dues institucions expertes en els seus àmbits de recerca a RISE ACREO (SE) i Sara Bedin (IT).

Enric Limón del Programa VINCat (Vigilància de les infeccions) del CatSalut, investigador principal del projecte, veu com a una oportunitat de negoci per a una empresa disposar d’un detector de microorganismes resistents als antibiòtics. Els mercats d’Estats Units, Àsia i la Unió Europea estan explorant solucions que els permetin disposar d’un sistema de detecció ràpida que activi els mecanismes de prevenció. La resistència de certs microorganismes als antibiòtics està creant una situació d’alerta mundial sobre la qual ha cridat l’atenció la pròpia Organització Mundial de la Salut (OMS) situant la previsió en més de 50 milions de morts en els propers anys si no es prenen les mesures adequades. Les empreses que guanyin la licitació disposaran no solament de recursos econòmics sinó del suport de centenars de professionals de sis institucions europees del més alt nivell en recerca i un mercat potencial en una primera fase de centenars d’hospitals i centres de salut disposats a comprar una solució que ells mateixos han ajudat a crear.

Gonçalo de Carvalho, biòleg expert en resistències antimicrobianes de l’Institut Català d’Oncologia, explica la necessitat que aquest projecte contempli la possibilitat de crear nous mòduls que aplicats sobre les mateixes tecnologies permeti incorporar noves deteccions, fet que fa encara més atractiva la seva compra per part de les institucions sanitàries en adequar-les a les seves pròpies necessitats.

La licitació que s’obrirà en els propers mesos a les empreses s’inclou dins dels programes de Compra pública Precomercial finançats pel marc de referència H2020 de la Comissió Europea. Tota la informació sobre el projecte Antisuperbugs i les possibilitats de licitar estan disponibles a la web del projecte.

Les empreses interessades poden accedir al qüestionari de la consulta oberta del mercat.

També hi ha l’opció per a les empreses d’oferir la seva disponibilitat per a licitar en forma de consorci.

Entrada elaborada per Jean Patrick Mathieu, Enric Limon i Gonçalo de Carvalho.

RITMOCORE: person centred public procurement

24 maig

The need to place the patient at the centre of the model of care is widely accepted and is thus reflected in the Health Plan. Meeting this need is a substantial improvement in services and involves changes in the way these services are provided and that is precisely what innovation is all about.

What is needed, therefore, is to ask ourselves what instruments we have to incorporate innovation in public services and facilitate this change of model.

The RITMOCORE project, coordinated by the AQuAS, is in fact a public procurement of innovation initiative which aims to incorporate innovation in the provision of services to patients which carry or need a pacemaker. The end aim is to achieve care of higher quality, more personalised and ultimately, of more value for those patients who have been fitted with a pacemaker.

Public procurement has revealed itself to be a lever for change regarding the model of provision and organisation of health services and of the relationship with providers. This is why the AQuAS has driven several initiatives at a Catalan and European level in this area, such as numerous European projects or the recent call by CatSalut for PPI projects.

Catalan hospitals (Hospital Universitari de Bellvitge, Mútua Terrassa and the Hospital Sant Pau) and English hospitals (Liverpool Heart and Chest Hospital and Countess of Chester Hospital) have undertaken a joint bid under the clinical and administrative leadership of Hospital Sant Pau, and coordinated by AQuAS which will be published at the end of 2018. This bid will make it possible to contract a service that will make the tracking of all patients with pacemakers effective and stimulate their activation, and it will enable the selection of the most appropriate devices for each patient, promote the coordination between levels of healthcare and permit the management of change of the ICTs that are needed: an integral service in line with what the health plan requires.

This inspiring project provides a practical approach to everything regarding the key issues in re-orienting the model of care. It forces us to deal with the constraints of the regulatory framework of public procurement and make continual assessments of risk, but above all, RITMOCORE forces us to manage the complexity of multidisciplinary environments (medicine, nursing, contracting, finances, etc…) that provide a very enriching opportunity and a challenge at the same time.

Complexity is inevitably a source of innovation. Providing ourselves with the instruments to exploit all the potential in favour of the care of people is our responsibility. Society, the healthcare environment and collaboration with the private sector are highly complex realities which offer the opportunity to generate, adopt and spread innovation.

Post written by Marcel Olivé Elias.

RITMOCORE: compra pública centrada en las personas

24 maig

La necesidad de poner al paciente en el centro del modelo de atención está ampliamente reconocida y así se recoge en el Pla de Salut. Dar respuesta a esta necesidad es una mejora sustancial de los servicios e implica cambios en la forma que se prestan estos servicios y ésto es precisamente la innovación.

Así pues, lo que hay que hacer es preguntarnos qué instrumentos tenemos para incorporar la innovación en los servicios públicos y facilitar este cambio de modelo.

El proyecto RITMOCORE, coordinado por AQuAS, la Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña, es justamente una iniciativa que pretende incorporar innovación en la provisión de servicios a los pacientes que llevan o necesitan un marcapasos a través de la compra pública de innovación, a fin de lograr una atención de más calidad, más personalizada y en definitiva más valiosa para aquellos pacientes que llevan un marcapasos implantado.

La compra pública se ha revelado como una palanca de cambio para el modelo de provisión y organización de servicios de salud y de la relación con los proveedores, es por este motivo que AQuAS ha impulsado varias iniciativas a nivel catalán y europeo en este ámbito, como numerosos proyectos europeos o la reciente convocatoria del CatSalut para proyectos de CPI.

Hospitales catalanes (Hospital Universitari de Bellvitge, Mútua Terrassa y Hospital Sant Pau) y hospitales ingleses (Liverpool Heart and Chest Hospital i Countess of Chester Hospital) emprenden bajo el liderazgo clínico y administrativo de Sant Pau, y bajo la coordinación de AQuAS, una licitación conjunta que se publicará a finales de este 2018. Esta licitación permitirá contratar un servicio que haga efectivo el seguimiento remoto en todos los pacientes con marcapasos, que fomente su activación, que permita seleccionar aquellos dispositivos más adecuados en cada paciente, que facilite la coordinación entre niveles asistenciales y permita la gestión del cambio con las TIC que sean necesarias: todo un servicio integral en la línea de lo que reclama el Pla de Salut.

Este estimulante proyecto permite tratar de forma práctica cuestiones cruciales para la reorientación del modelo de atención y obliga a afrontar los condicionantes del marco regulador de la contratación pública, hacer contínuos ejercicios de evaluación de riesgos, pero sobre todo, el proyecto RITMOCORE obliga a gestionar la complexidad de entornos multidisciplinares (medicina, enfermería, contratación, finanzas, etc.) que representa una oportunidad muy enriquecedora y un reto a la vez.

La complejidad és indefectiblemente una fuente de innovación y dotarnos de instrumentos para explorar todo su potencial en beneficio de los servicios a las personas es nuestra responsabilidad. La sociedad, el entorno asistencial y la colaboración con el mundo privado son realidades altamente complejas y nos ofrecen contínuas oportunidades para generar, adoptar y extender la innovación.

Entrada elaborada por Marcel Olivé Elias.

RITMOCORE: compra pública centrada en les persones

24 maig

La necessitat de posar el pacient al centre del model d’atenció està àmpliament reconeguda i així està recollida al Pla de Salut. Donar resposta a aquesta necessitat és una millora substancial dels serveis i implica canvis en la forma que es presten aquests serveis i això és precisament la innovació.

El que cal, doncs, és preguntar-nos quins instruments tenim per a incorporar la innovació als serveis públics i facilitar aquest canvi de model.

El projecte RITMOCORE, coordinat per l’AQuAS, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, és justament una iniciativa que pretén incorporar innovació en la provisió de serveis als pacients que duen o necessiten un marcapàs a través de la compra pública d’innovació, a fi i efecte d’assolir una atenció de més qualitat, més personalitzada i en definitiva més valuosa per a aquells pacients que duen un marcapassos implantat.

La compra pública s’ha revelat com una palanca de canvi per al model de provisió i organització de serveis de salut i de la relació amb els proveïdors, és per això que l’AQuAS ha impulsat diverses iniciatives a nivell català i europeu en aquest àmbit, com ara nombrosos projectes europeus o la recent convocatòria del CatSalut per a projectes de CPI.

Hospitals catalans (Hospital Universitari de Bellvitge, Mútua Terrassa i Hospital Sant Pau) i hospitals anglesos (Liverpool Heart and Chest Hospital i Countess of Chester Hospital) emprenen sota el lideratge clínic i administratiu de Sant Pau, i sota la coordinació de l’AQuAS, una licitació conjunta que sortirà publicada a finals d’aquest 2018. Aquesta licitació permetrà contractar un servei que faci efectiu el seguiment remot en tots els pacients amb marcapassos, que fomenti la seva activació, que permeti seleccionar aquells dispositius més adequats en cada pacient, que faciliti la coordinació entre nivells assistencials i permeti la gestió del canvi amb les TIC que siguin necessàries: tot un servei integral en la línia del que reclama el pla de salut.

Aquest estimulant projecte permet tractar de forma pràctica tot de qüestions cabdals per a la reorientació del model d’atenció i obliga a afrontar els condicionants del marc regulador de la contractació pública, fer continus exercicis d’avaluació de riscs, però sobretot, el projecte RITMOCORE obliga a gestionar la complexitat d’entorns multidisciplinaris (medicina, infermeria, contractació, finances, etc.) que representa una oportunitat molt enriquidora i un repte alhora.

La complexitat és indefectiblement una font d’innovació i dotar-nos d’instruments per a explotar-ne tot el potencial en benefici dels serveis a les persones és la nostra responsabilitat. La societat, l’entorn assistencial i la col·laboració amb el món privat són realitats altament complexes i ens ofereixen contínues oportunitats per a generar, adoptar i estendre la innovació.

Entrada elaborada per Marcel Olivé Elias.