Sería ideal que los profesionales pudiéramos prescribir app’s y webs con contenidos de confianza y calidad

15 oct.

mireia sansMireia Sans (MS en el texto), médico de familia y directora de la Unidad de Gestión Hospitalet Norte del Instituto Catalán de la Salud, en una entrevista de Anna García-Altés (AGA en el texto) expone las ventajas de las nuevas tecnologías para el mundo sanitario y defiende la importancia de la identidad digital

 AGA: ¿Qué se entiende por identidad digital?

MS: Es el conjunto de información que hay expuesta sobre nosotros en internet, ya sean datos personales, imágenes, registros, noticias, comentarios… Todo ello confiere nuestra descripción a nivel digital. Es importante tener presente que no se trata de inventar una identidad falsa, sino de destacar aquellas virtudes-valores-conocimientos-habilidades que uno tiene y quiere dar a conocer.

AGA: ¿Es necesario que los profesionales sanitarios tengan una identidad digital cuidada? ¿Cuáles son sus beneficios?

MS: Sí, es fundamental. Trabajar esta identidad es el primer paso para una gestión correcta y proactiva de nuestra reputación digital, que es la que nos viene dada por lo que nosotros hacemos, enseñamos y decimos de nosotros mismos y también por lo que los demás dicen de nosotros.

AGA: ¿Es más positivo que la identidad digital tenga un perfil específico o que el profesional muestre conocimientos de varios campos?

MS: Esto depende de los objetivos de cada profesional. Como dice Cristina Aced, consultora en comunicación digital, antes de lanzarse a las redes, debemos tener claro quiénes somos (identidad), qué queremos conseguir (objetivos), qué queremos decir (mensajes), a quién (públicos) y dónde (redes sociales).

AGA: ¿Cuáles son los riesgos que el profesional sanitario debe tener más en cuenta sobre su identidad digital?

MS: Hay que tener siempre presente el tratamiento confidencial de los datos personales y clínicos. Tenemos el deber del secreto profesional y tenemos que garantizar que la información sea sólo accesible a las personas autorizadas. Hay que cuidar la privacidad y la intimidad nuestra y la de los demás, de la misma manera que lo hacemos en los servicios tradicionales. También es importante mantener una coherencia entre lo que proyectamos en internet y lo que somos.

AGA: En tu caso, ¿qué destacarías? ¿qué te ha servido más?

MS: Estar presente en internet y participar de forma activa me ha permitido darme a conocer, conocer a otros profesionales con inquietudes similares, compartir conocimientos y potenciar la sociedad del conocimiento en el ámbito de la salud. Es una recurso fantástico para aprender, reflexionar de forma participativa y para dar a conocer iniciativas interesantes en el ámbito de la salud, la innovación y las nuevas tecnologías.

AGA: ¿Cómo debe incluir un profesional este nuevo recurso de trabajo?

MS: Se incluirá con normalidad en el día a día. Primero, sin embargo, los profesionales deben formarse con estos nuevos canales de comunicación que son Twitter, Facebook, Linkedin, Youtube o los blogs. Deben saber hacer un uso adecuado y conocer sus posibilidades y riesgos y deben gestionar la información con garantías, teniendo en cuenta el código deontológico.

AGA: ¿Es positivo interactuar con los pacientes?

MS: Si las personas consultan en internet enfermedades y tratamientos y se bajan aplicaciones móviles sobre salud y utilizan wearables, es imprescindible que nosotros estemos bien formados en su uso. Además, hay que garantizar contenidos supervisados, contrastados y actualizados. Sería ideal que los profesionales pudiéramos prescribir app’s y webs donde se garantice que el contenido que encontrarán es de confianza y de calidad.

En este sentido, vale la pena destacar que disponemos del sello de Web Médica Acreditada del Colegio Oficial de Médicos de Barcelona y del distintivo de appsaludable que reconoce las app’s de salud.

AGA: ¿Cuáles son los mejores canales para la identidad digital de un profesional de salud?

MS: Todo canal puede ser útil, siempre y cuando el profesional lo conozca y tenga claro en qué situaciones lo puede utilizar, sus ventajas y también las limitaciones. Por ejemplo, el correo electrónico, las redes sociales y las webs pueden ir muy bien en la relación profesional sanitario-paciente si se garantiza la privacidad y confidencialidad de los datos del paciente y las normas de uso.

AGA: ¿Hacia dónde debe avanzar este nuevo uso tecnológico en la sanidad?

MS: Las TIC son clave para mejorar la calidad de la asistencia sanitaria y la salud de la ciudadanía, así como las tareas de los profesionales y la eficiencia del sistema. Por ello, es del todo necesario potenciar su uso, como se está haciendo en Cataluña con proyectos como la historia clínica compartida, la receta electrónica, la carpeta personal de salud (Cat@Salud Mi Salud), la telemedicina y teleasistencia… Estas innovaciones permiten a los pacientes contactar con sus profesionales de referencia y con ellas se puede dar respuesta a dudas y hacer seguimientos de los pacientes a distancia o bien citando a una consulta presencial.

Seria ideal que els professionals poguéssim prescriure app’s i webs amb continguts de confiança i qualitat

15 oct.

mireia sansMireia Sans (MS en el text), metgessa de família i directora de la Unitat de Gestió Hospitalet Nord de l’Institut Català de la Salut, en una entrevista d’Anna García-Altés (AGA en el text), exposa les avantatges de les noves tecnologies per al món sanitari i defensa la importància de la identitat digital

 AGA: Què s’entén per identitat digital?

MS: És el conjunt d’informació que hi ha exposada sobre nosaltres a internet, ja siguin dades personals, imatges, registres, notícies, comentaris… Tot això confereix la nostra descripció a nivell digital. És important tenir present que no es tracta d’inventar una identitat falsa, sinó de destacar aquelles virtuts-valors-coneixements- habilitats que un té i vol donar a conèixer.

AGA: És necessari que els professionals sanitaris tinguin una identitat digital cuidada? Quins són els seus beneficis?

MS: Sí, és fonamental. Treballar aquesta identitat és el primer pas per a una gestió correcta i proactiva de la nostra reputació digital, que és la que ens ve donada pel que nosaltres fem, ensenyem i diem de nosaltres mateixos i també pel que els altres diuen de nosaltres. Continue reading →

Ideally, professionals could prescribe app’s and websites with trustworthy and quality content

15 oct.

mireia sansMireia Sans (MS in the text), family physician and director of the Unitat de Gestió Hospitalet Nord of Institut Català de la Salut, in an interview made by Anna García-Altés (AGA in the text), discusses the advantages of the new technologies for the health care world and advocates the importance of digital identity.

AGA: What it is meant by digital identity?

MS: It is the set of information that exposes us on the Internet, whether we’re talking about personal data, images, records, news, reviews… All this provides our description to digital level. It’s important to not try to invent a false identity but rather to emphasize the virtues-values​​-knowledge-skills you have and wish to publicize.

AGA: Is it necessary for health professionals to have a well presented digital identity? What are the benefits?

MS: Yes, it’s fundamental. Working on this identity is the first step towards a successful and proactive management of our digital reputation, which reflects what we do, what we teach and say about ourselves and also what others say about us. Continue reading →

Redes sociales y sanidad, una oportunidad y mucho trabajo por hacer

8 oct.

Josep Vidal AlaballJosep Vidal Alaball, Médico de Familia. EAP Artés (ICS)

Sea en el campo que sea, las redes sociales abren un abanico de oportunidades. Sus funcionalidades llevan años cambiando la vida de muchas personas, empezando por las relaciones con los más próximos pero también con las organizaciones, empresas y marcas que nos rodean o incluso con el personal sanitario.

En el campo de la salud, no tengo claro que las redes sociales hayan de servir para mejorar la relación y la interacción con los pacientes porque eso ya se debería hacer en las consultas del día a día. Lo que sí es cierto es que deberían servir para que los pacientes puedan consultar o reforzar aspectos médicos que a veces no se pueden desarrollar por completo en una consulta médica. Un buen ejemplo de esto tiene que ver con el uso de inhaladores. A veces, para un profesional puede ser más fácil recomendar un vídeo sobre cómo las personas con enfermedades respiratorias lo utilizan que enseñar la técnica correcta a marchas forzadas. Continue reading →

Social networks and health, an opportunity that still has far to go

8 oct.

Josep Vidal AlaballJosep Vidal Alaball, Family Doctor. EAP Artés (ICS)

Whatever the field, social networks open a range of opportunities. Their features has been changing many people’s lives for many years, starting with the closest relationships to organizations, companies and brands around us and yes, even the medical staff.

In the health field, I’m not quite sure whether the social networks should be used to improve the relationship and interaction with patients, as this aspect should be dealt with in everyday consultations. What is certain is that social networks can be used to enable patients to consult doctors or reinforce aspects that sometimes can not be completely covered during a medical consultation. A good example is the use of inhalers. Sometimes, it can be easier for a professional to recommend patients a video showing how people with respiratory diseases use it, instead of briefly and superficially teaching the correct technique during the consultation. Continue reading →

Xarxes socials i sanitat, una oportunitat i molta feina per fer

8 oct.

Josep Vidal AlaballJosep Vidal Alaball, Metge de Família. EAP Artés (ICS)

Sigui en el camp que sigui, les xarxes socials obren un ventall d’oportunitats. Les seves funcionalitats porten anys canviant la vida de moltes persones, començant per les relacions amb els més pròxims, però també amb les organitzacions, empreses i marques que ens envolten o fins i tot amb el personal sanitari.

En el camp de la salut, no tinc clar que les xarxes socials hagin de servir per millorar la relació i la interacció amb els pacients perquè això ja s’hauria de fer en les consultes del dia a dia. El que sí que és veritat és que haurien de servir perquè els pacients puguin consultar o reforçar aspectes mèdics que de vegades no es poden desenvolupar del tot en una consulta mèdica. Un bon exemple d’això té a veure amb l’ús d’inhaladors. De vegades, per a un professional pot ser més fàcil recomanar un vídeo sobre com les persones amb malalties respiratòries l’utilitzen que ensenyar a corre cuita la tècnica correcta. Continue reading →

Pressupostos públics en sanitat a deu anys vista (segona part)

1 oct.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Avaluació AQuAS

Si a l’anterior post examinàvem l’evolució a la darrera dècada (2005-2015) del pressupost públics en sanitat i comparàvem la seva distribució segons línies principals de serveis, en aquesta segona part ho mirarem per patologies (problemes de salut) d’acord amb la Classificació Internacional de Malalties (CIM) de l’OMS que categoritza els diagnòstics segons òrgans (aparells o sistemes) o segons origen.

Sense títol Continue reading →

Public health care budget. A ten-year overview (part 2)

1 oct.

Joan-PonsJoan MV Pons, Head of Evaluation AQuAS

If in the previous post we examined the public health care budget evolution in the last decade (2005-2015) and we compared its distribution by major service lines, in this second part we will look at diseases (health problems) as described by the WHO International Classification of Diaseases (ICD) where they categorize conditions by the affected organs (apparatus or systems) or by origin (in the graphic: pressupost = budget)

Sense títol Continue reading →

Presupuestos públicos en sanidad a diez años vista (segunda parte)

1 oct.

Joan-PonsJoan MV Pons, Responsable Evaluación AQuAS

Si en el anterior post examinábamos la evolución en la última década (2005-2015) de los presupuestos públicos en sanidad y comparábamos su distribución según líneas principales de servicios, en esta segunda parte lo miraremos por patologías (problemas de salud) de acuerdo con la Clasificación Internacional de Enfermedades (CIE) de la OMS que categoriza los diagnósticos según órganos (aparatos o sistemas) o según origen.

Sense títol Continue reading →

Invertir en salut és òptim econòmicament

25 set.

Josep Maria ArgimonJosep Maria Argimon, Director AQuAS

Un total de 267 economistes de 44 països -entre els quals es troben els doctors Andreu Mas-Colell, Guillem López Casasnovas i Irma Clots-Figueras- han signat un manifest en el que reivindiquen l’interès general d’invertir en salut, com a instrument de transformació, que contribueix en l’eradicació de la pobresa extrema i en la promoció del creixement econòmic. En aquest sentit, el manifest assenyala l’oportunitat històrica d’assolir una gran convergència (Grand convergence) en salut global, amb la finalitat de reduir la mortalitat materna, la infantil i la deguda a malalties infeccioses, a nivells inferiors als actuals, per a l’any 2035.

En la línia de la declaració de l’Assemblea General de les Nacions Unides del 12 de desembre de 2012, aquest grup d’economistes demana als líders polítics mundials avançar en la cobertura sanitària universal, com a element clau d’un desenvolupament econòmic sostenible. La cobertura sanitària universal permet l’accés de tota la població a serveis de salut essencials d’alta qualitat sense que això suposi un daltabaix financer. Tal com diu el manifest, actualment cada any 150 milions de persones cauen en la pobresa per haver d’assumir despeses en salut. La cobertura universal permetria als països poder oferir serveis de major qualitat de manera gratuïta o a un menor cost (more value for money). Els experts estimen que els beneficis d’invertir en una cobertura bàsica de salut són 10 vegades més grans que els costos. Continue reading →