Con el objetivo de compartir conocimiento y generar un espacio de reflexión, este 2018 hemos publicado 48 posts.
La línea editorial del blog contempla temas de evaluación y de sistema de salud, de participación de pacientes y ciudadanía, de prácticas de poco valor (proyecto Essencial), de eHealth y salud conectada, de analítica de datos, de investigación, de cuestiones de género, de desigualdades en salud, de innovación y de actualidad; con contenidos elaborados por autores de AQuAS y autores invitados.
Los cinco posts más leídos de 2018 han sido los siguientes (por orden alfabético del título del post):
Amb l’objectiu de compartir coneixement i generar un espai de reflexió, aquest 2018 hem publicat 48 posts.
La línia editorial del blog contempla temes d’avaluació i de sistema de salut, de participació de pacients i ciutadans, de pràctiques de poc valor (projecte Essencial), d’eHealth i salut connectada, d’analítica de dades, de recerca, de qüestions de gènere, de desigualtats en salut, d’innovació i d’actualitat; amb continguts elaborats per autors d’AQuAS i convidats.
Els cinc posts més llegits de 2018 han estat els següents (per ordre alfabètic del títol del post):
Innovation has been present in the AQuAS blog with projects such as Antisuperbugs and Ritmocore but there are many more on the go right now. Today we put the focus on the purchase of innovation and on how this innovative methodology can have an impact on clinical practice.
We interview Ramon Maspons, engineer specialised in the management of innovation and technology, coordinator of innovation at AQuAS.
What tools does the health system at present have within its reach to add value to healthcare?
The public procurement of innovation is one of the facilitating instruments when adopting innovation and developing policies for technology and innovation. Due to the characteristics of the health sector this becomes a strategic element. There are other sectors where this does not happen because the public purchaser does not have market power.
In what way does innovation provide added value?
At a first level, we could say that if there is no application no value is generated. At a second level, I would say that the changes in the process are what add value. And at a third level, we could talk directly about the user.
A very brief article was published not long ago on this subject in the journal Annals de Medicina. Recently, in another context, the King’s Fund published a report on models of innovation.
Could you highlight an innovative project within the field of innovation?
Yes, the PIPPI project, coordinated by the Karolinska University Hospital in which AQuAS is involved, together with six other institutions in the hospital and university environment in Sweden, Holland, Italy, Austria, Spain, Finland and the United Kingdom. It is a platform made up of hospitals from the European Hospital Alliance, which is the network of the most relevant European hospitals, and then AQuAS. The focus of this work group is the new models of procurement based on value using digital technologies as an element to transform health services.
Work group of the PIPPI project
Have you considered changing the name of the project?
No, but in fact yes, because the name has curious meanings and connotations in different languages. This was one of the subjects that arose in the Kickoff meeting of the project.
Jokes aside, what is the involvement of AQuAS in the PIPPI project?
The expertise of AQuAS in assessment, innovation and the procurement of innovation is key. This project proposes an environment where the different stakeholders involved in change can come to an agreement and work together, both when revealing the needs of a health system, of hospitals, as well as when involving companies, technological centres, universities, patients and caregivers.
It is a very ambitious aim. What would you say is special about this project?
Its strategic focus of putting the different stakeholders involved in improving healthcare in the same project but having the support of the leadership of hospitals and an assessment agency. Identifying needs and solutions using this vast network of diverse expertise is one of the strengths of this project.
How will the PIPPI project work?
The project needs to develop a community of practice where challenges can be posed and solutions considered within an international framework.
Could you be a little more specific about which environments digital technologies will have an impact on in the health services?
By all means. We can include very different subjects such as co-creation with clinicians, telemedicine, data analytics, artificial intelligence, and so on. Some aspects are nearer on the horizon and others more distant. There exists a powerful reflection on digital technologies: it is said that everything that is digitalised is dematerialised and demonetised (it may be a subject too complex to go into here) and there are also those who say that, in the end, what is digitalised is democratised, but now that really would be going into other subjects.
Earlier you mentioned involving patients – who and what are we talking about exactly?
The patient is a key element in procurement based on value because the patient generates value and this is something difficult for other sectors to understand. When we talk of digital transformation, the involvement of patients is often as necessary as it is a sensitive issue and a certain methodology is therefore required, or specific game rules. We are talking about complex systems which require complex ways of working where, among other things, very diverse sensitivities, organisational models, governances, health systems or types of providers are involved. In short, what we are talking about is getting patients to become a part of identifying needs and taking decisions; we are talking about expert patient concepts, the participation of citizens and about health literacy.
And how are you going to achieve all this?
As members of this consortium, we have the experience, knowledge, methodologies and leadership to forge ahead with a project of this nature. I recommend looking at the presentation of Romualdo Ramos and Tanja Stamm of the Medical University of Vienna to know more about this project.
What is the aim of the PIPPI project in a few words?
Impossible in just a few words, but can I do it in nine? Facilitating the joint design of the best healthcare possible.
La innovación ha estado presente en el blog AQuAS con proyectos como Antisuperbugs y Ritmocore pero hay muchos más en marcha ahora mismo. Hoy pondremos el foco en la compra de innovación y en cómo esta metodología innovadora puede tener impacto en la práctica clínica.
Entrevistamos Ramon Maspons, ingeniero especializado en gestión de la innovación y de la tecnología, coordinador de innovación en AQuAS.
¿Qué instrumentos tiene a su alcance el sistema de salud actual para añadir valor a la atención sanitaria?
La compra pública de innovación es uno de los instrumentos facilitadores en la adopción de las innovaciones y el desarrollo de políticas tecnológicas y de innovación. En el sector salud, por sus características, se convierte en un elemento estratégico. Hay otros sectores donde ésto no sucede porque el comprador público no tiene poder de mercado.
¿De qué forma la innovación aporta valor?
En un primer nivel, podríamos decir que si no hay aplicación, no se genera valor. En un segundo nivel, el valor lo aportan los cambios en el proceso. Y en un tercer nivel, podríamos hablar directamente del usuario.
Hace poco se publicó en la revista Annals de Medicina (publicación de la Academia de Ciencias Médicas y de la Salud de Cataluña y Baleares) un artículo muy breve sobre este tema. En otro contexto, recientemente, el King’s Fund ha publicado un informe sobre modelos de innovación.
¿Quieres destacar algun proyecto innovador dentro del ámbito de innovación?
Sí, el proyecto PIPPI, coordinado por el Hospital Universitario Karolinska y con implicación de AQuAS, junto con seis instituciones más de ámbito hospitalario y universitario de Suecia, Holanda, Italia, Austria, España, Finlandia y Reino Unido. Se trata de una estructura formada por hospitales de la European University Hospital Alliance, que es la red de hospitales europeos más relevantes, y AQuAS. El foco de este grupo de trabajo son los nuevos modelos de compra basada en valor usando las tecnologías digitales como elemento transformador de los servicios de salud.
Grupo de trabajo del proyecto PIPPI
¿Os habéis planteado cambiar el nombre al proyecto?
No. Pero en realidad sí. El nombre tiene acepciones y connotaciones curiosas en los diferentes idiomas. Éste fue uno de los temas que surgió en el Kickoff meeting del proyecto.
Bromas a parte, ¿Qué implicación tiene AQuAS en el proyecto PIPPI?
El conocimiento experto de AQuAs en evaluación, innovación y compra de innovación es clave. Este proyecto plantea un entorno donde los diferentes agentes implicados en el cambio puedan ponerse de acuerdo y trabajar juntos. Tanto en el momento de hacer aflorar las necesidades del sistema de salud, de los hospitales, como en el momento de implicar empresas, centros tecnológicos, universidades, pacientes y cuidadores.
El objetivo es muy ambicioso, ¿qué dirías que tiene de especial este proyecto?
El enfoque estratégico de poner en un mismo proyecto los diferentes stakeholders implicados en la mejora de la atención sanitaria pero contando con el liderazgo de hospitales y de una agencia de evaluación. La identificación de necesidades y de soluciones, con todo este mapa de conocimiento experto diverso, es una de las fortalezad de este proyecto.
¿Cómo funcionará el proyecto PIPPI?
El proyecto tiene que desarrollar una comunidad de práctica donde se podrán plantear retos y soluciones en un marco internacional.
¿Podríamos concretar un poco en qué ámbitos impactarían las tecnologías digitales en los servicios de salud?
Por supuesto. Podemos incluir temas muy diferentes como la cocreación con clínicos, telemedicina, analítica de datos, inteligencia artificial… Algunos aspectos están más cerca en el horizonte y otros más lejos. Existe una reflexión muy potente sobre tecnologías digitales: se dice que todo lo que se digitaliza, se desmaterializa y se desmonetiza (quizá es un tema demasiado complejo para desarrollar ahora) y también hay quien dice que, finalmente, lo que se digitaliza se democratiza, però sería entrar en otros temas.
Antes hablabas de implicar pacientes, ¿de quién y de qué hablamos exactamente?
El paciente es un elemento clave en la compra basada en valor porque el paciente genera valor y ésto puede ser complicado de entender desde otros sectores. Cuando hablamos de transformación digital a menudo la implicación de los pacientes es tan necesaria como delicada y requiere una cierta metodología y reglas de juego específicas. Estamos hablando de sistemas complejos que requieren formas de trabajar complejas y con la implicación de sensibilidades, modelos organizativos, gobernanzas, sistemas de salud, tipos de proveidores… muy diversos. De lo que estamos hablando, en definitiva, es de hacer que los pacientes formen parte de la identificación de necesidades, de la toma de decisiones; hablamos de conceptos de paciente experto, participación ciudadana y health literacy.
¿Y cómo haréis todo ésto?
Los miembros de este consorcio tenemos experiencia, conocimiento, metodologías y liderazgo para sacar adelante un proyecto de estas características. Recomiendo la presentación de Romualdo Ramos y Tanja Stamm de la Universidad de Viena para saber más de este proyecto.
¿El objetivo del proyecto PIPPI en dos palabras?
Imposible con solo dos palabras, ¿puedo usar diez palabras? Diría: Facilitar el diseño conjunto de la mejor atención sanitaria posible.
La innovació ha estat present en el blog AQuAS amb projectes com l’Antisuperbugs i el Ritmocore però n’hi ha molts més en marxa ara mateix. Avui posarem el focus en la compra d’innovació i en com aquesta metodologia innovadora pot tenir impacte en la pràctica clínica.
Entrevistem Ramon Maspons, enginyer especialitzat en gestió de la innovació i de la tecnologia, coordinador d’innovació a AQuAS.
Quins instruments té a l’abast el sistema de salut actual per afegir valor a l’atenció sanitària?
La compra pública d’innovació és un dels instruments facilitadors en l’adopció de les innovacions i el desenvolupament de polítiques tecnològiques i d’innovació. En el sector salut, per les seves característiques, es converteix en un element estratègic. Hi ha altres sectors on això no passa perquè el comprador públic no té poder de mercat.
De quina manera la innovació aporta valor?
En un primer nivell, podríem dir que si no hi ha aplicació, no es genera valor. En un segon nivell, diria que el valor l’aporten els canvis en el procés. I en un tercer nivell, podríem parlar directament de l’usuari.
Ara fa poc es va publicar a la revista Annals de Medicina un article molt breu sobre aquest tema. En un altre context, recentment, el King’s Fund ha publicat un informe sobre models d’innovació.
Vols destacar algun projecte innovador dins de l’àmbit d’innovació?
Sí, el projecte PIPPI, coordinat per l’Hospital Universitari Karolinska i amb implicació d’AQuAS, juntament amb sis institucions més d’àmbit hospitalari i universitari de Suècia, Holanda, Itàlia, Àustria, Espanya, Finlàndia i Regne Unit. Es tracta d’una estructura formada amb hospitals de l’European University Hospital Alliance, que és la xarxa d’hospitals europeus més rellevants, i AQuAS. El focus d’aquest grup de treball són els nous models de compra basada en valor usant les tecnologies digitals com a element transformador dels serveis de salut.
Grup de treball del projecte PIPPI
Us heu plantejat canviar el nom al projecte?
No. Però en realitat, sí. El nom té accepcions i connotacions curioses en els diferents idiomes. Aquest va ser un dels temes que va sortir al Kickoff meeting del projecte.
Bromes a part, quina és la implicació d’AQuAS en el projecte PIPPI?
L’expertesa d’AQuAs en avaluació, innovació i compra d’innovació és clau. Aquest projecte planteja un entorn on els diferents agents implicats en el canvi puguin posar-se d’acord i treballar junts. Tant a l’hora de fer aflorar les necessitats del sistema de salut, dels hospitals, com a l’hora d’implicar empreses, centres tecnològics, universitats, pacients i cuidadors.
L’objectiu és molt ambiciós, què diries que té d’especial aquest projecte?
L’enfocament estratègic de posar en un mateix projecte els diferents stakeholders implicats en la millora de l’atenció sanitària però comptant amb el lideratge d’hospitals i d’una agència d’avaluació. La identificació de necessitats i de solucions, amb tot aquest mapa d’experteses diverses és una de les fortaleses d’aquest projecte.
Com funcionarà el projecte PIPPI?
El projecte ha de desenvolupar una comunitat de pràctica, on es podran plantejar reptes i solucions en un marc internacional.
Podríem concretar una mica en quins àmbits impactarien les tecnologies digitals en els serveis de salut?
I tant. Podem incloure temes molt diversos com ara cocreació amb els clínics, telemedicina, analítica de dades, intel·ligència artificial… Alguns aspectes són més a prop en l’horitzó i altres més lluny. Hi ha tota una reflexió potent sobre tecnologies digitals: es diu que tot allò que es digitalitza, es desmaterialitza i es desmonetitza (potser és un tema massa complex per desenvolupar ara) i també hi ha qui diu que, finalment, el que es digitalitza es democratitza, però això sí que ja seria entrar en altres temes.
Abans parlaves d’implicar pacients, de qui i de què parlem exactament?
El pacient és un element clau en la compra basada en valor perquè el pacient genera valor i això costa d’entendre des d’altres sectors. Quan parlem de transformació digital sovint la implicació dels pacients és tan necessària com delicada i requereix una certa metodologia o regles de joc específics. Estem parlant de sistemes complexos que requereixen maneres de treballar complexes i amb la implicació de sensibilitats, models organitzatius, governances, sistemes de salut, tipus de proveïdors… molt diversos. Del que estem parlant, en definitiva, és de fer que els pacients formin part de la identificació de necessitats, de la presa de decisions; parlem de conceptes de pacient expert, participació ciutadana i health literacy.
I com ho fareu tot això?
Els membres d’aquest consorci tenim experiència, coneixement, metodologies i lideratge per tirar endavant un projecte d’aquestes característiques. Recomano la presentació de Romualdo Ramos i Tanja Stamm de la Universitat de Viena per saber més d’aquest projecte.
L’objectiu del projecte PIPPI en dues paraules?
Impossible amb només dues paraules, puc fer-ho amb deu paraules? Facilitar el disseny conjunt de la millor atenció sanitària possible.
Seguimos con la temática del Preventing Overdiagnosis que vimos en este otro post pero desde una perspectiva más práctica con experiencias de implementación para reducir prácticas de poco valor y, por tanto, el sobrediagnóstico y el sobretratamiento, en la línea del proyecto Essencial de AQuAS.
Y es que nos siguen interesando temas de este congreso. Desde la perspectiva de la implementación, se realizaron talleres y comunicaciones que trataron estos temas. Entre ellos se puede destacar: “The difficult art of un-doing”, que ofreció un marco teórico de implementación enfocado en “dejar de hacer” junto con una dinámica de “role play” entre médicos y pacientes. Este taller, liderado por John Brodersen y Iona Heath, expuso los desafíos a los que los profesionales actualmente se enfrentan al incorporar nuevas herramientas tanto para comunicar estos temas, como para utilizar las decisiones compartidas en su práctica clínica.
A medida que incrementa la evidencia acerca de estos temas, el nuevo reto es saber cómo utilizar este conocimiento. A partir de la experiencia de los médicos de familia se describieron ejemplos de visitas clínicas par demostrar como el conocimento de los conceptos de sobrediagnóstico y sobretratamiento pueden integrarse en el proceso de toma de decisiones compartidas en la consulta.
También durante el congreso hubo una formación orientada a los profesionales que estaban interesados en aprender sobre los conceptos básicos del sobrediagnóstico y que hasta el momento desconocían. La mayor parte eran profesionales asistenciales que tratan pacientes en su práctica clínica habitual. Este espacio les permitió adquirir este tipo de conocimiento para poder integrarlo en sus visitas.
Así mismo, se presentó la iniciativa “Practising Wisely” de médicos de familia del Ontario College (OFCP) que han desarrollado una intervención basada en talleres prácticos dirigidos a médicos de familia para reducir la sobreutilización en atención primaria. Esta iniciativa empezó en 2011 y se está implementando en la mayor parte del Canadá.
El objetivo es que los profesionales puedan desarrollar habilidades para mantener conversaciones complejas con sus pacientes (por ejemplo, relacionadas con el sobrediagnóstico) y poner en práctica el proceso de decisiones compartidas.
El taller se basa en cuatro módulos de una hora y media e introduce una reflexión sobre las pruebas diagnósticas y los tratamientos excesivos, la detección del cáncer y la vigilancia excesiva de la enfermedad. Se abordan prácticas clínicas de poco valor como las pruebas de imagen en dolores lumbares, prescripción de inhibidores de la bomba de protones y estatinas, desprescripción en adultos mayores y analíticas anuales en población sana. Así mismo, se presentó cómo se llevó a cabo la evaluación a los profesionales centrada en la adquisición de conocimientos y de satisfacción para poder identificar barreras y posibles aspectos de mejora en los talleres.
Por otra parte, también se presentaron experiencias interesantes desarrolladas en Cataluña. Carolina Requeijo, del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, presentó la iniciativa de DianaSalud y el impacto que ha tenido como una herramienta útil para mejorar la adecuación de la práctica clínica y la identificación de recomendaciones que eviten prácticas de poco valor. Así mismo, Karla Salas, desde el mismo hospital, mostró los resultados de una encuesta para evaluar el conocimiento y la aplicabilidad clínica de las recomendaciones de las prácticas de poco valor entre médicos y gestores en España.
Finalmente, este congreso puso de relieve la necesidad de utilizar herramientas de comunicación para integrar los conceptos de sobrediagnóstico y sobretratamiento en la práctica clínica y abordar estos temas con los pacientes. Cada vez son más las experiencias sobre implementación de intervenciones para dejar de hacer y la adecuación de la práctica clínica, experiencias que se presentan en este foro científico y que ponen de manifiesto su relevancia en la provisión de servicios y la calidad de la atención sanitaria, elementos que también están en el horizonte del proyecto Essencial.
Entrada elaborada por Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).
Seguim amb la temàtica del Preventing Overdiagnosis que vam veure en aquest altre post però des d’una perspectiva més pràctica amb experiències d’implementació per reduir pràctiques de poc valor i, per tant, el sobrediagnòstic i el sobretractament, en la línia del projecte Essencial d’AQuAS.
I és que ens continuen interessant temes d’aquest congrés. Des de la perspectiva d’implementació, es van realitzar tallers i comunicacions que van poder tractar aquests temes. Destacaria: “The difficult art of un-doing”, que va oferir un marc teòric d’implementació enfocat a “deixar de fer” amb una dinàmica de “role play” entre metges i pacients. Aquest taller, liderat per John Brodersen i Iona Heath, va exposar els desafiaments a què els professionals actualment s’enfronten a l’hora d’incorporar noves eines tant per comunicar aquests temes, com per utilitzar les decisions compartides en la seva pràctica clínica.
A mesura que augmenta l’evidència sobre aquests temes, el nou repte és saber com utilitzar aquest coneixement. A partir de l’experiència dels metges de família es van descriure exemples de visites clíniques que van demostrar com el coneixement dels conceptes de sobrediagnòstic i sobretractament poden integrar-se en el procés de decisions compartides en el moment de la consulta.
També durant el congrés va haver-hi una formació orientada als professionals que estaven interessats en aprendre sobre els conceptes bàsics del sobrediagnòstic i que desconeixien fins aquell moment. La major part eren professionals assistencials que tracten pacients en la seva pràctica clínica habitual. Aquest espai els va permetre adquirir aquest tipus de coneixement per poder integrar-lo en les seves visites.
Així mateix, es va presentar la iniciativa “Practising Wisely” dels metges de família de l’Ontario College (OFCP), que han desenvolupat una intervenció basada en tallers pràctics dirigits a metges de família per reduir la sobreutilització en atenció primària. Aquesta iniciativa va començar el 2011 i s’està implementant en la major part del Canadà.
L’objectiu és que els professionals puguin desenvolupar habilitats per mantenir converses complexes amb els seus pacients (per exemple, relacionades amb el sobrediagnòstic) i posar en pràctica el procés de decisions compartides.
El taller consta de quatre mòduls d’una hora i mitja i introdueix una reflexió sobre les proves diagnòstiques i els tractaments excessius, la detecció del càncer i la vigilància excessiva de la malaltia. S’aborden pràctiques clíniques de poc valor com ara les proves d’imatge en dolors lumbars, prescripció d’inhibidors de la bomba de protons i estatines, desprescipció en adults d’edat avançada i analítiques anuals en població sana. També es va presentar com es va dur a terme l’avaluació dels professionals centrada en l’adquisició de coneixements i de satisfacció per poder identificar barreres i possibles aspectes de millora en els tallers.
D’altra banda, també es van presentar experiències interesants desenvolupades a Catalunya. Carolina Requeijo, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va presentar la iniciativa de DianaSalud i l’impacte que ha tingut com a eina útil per millorar l’adequació de la pràctica clínica i la identificació de recomanacions que evitin pràctiques de poc valor. Així mateix, Karla Salas, des del mateix hospital, va mostrar els resultats d’una enquesta per avaluar el coneixement i l’aplicabilitat clínica de les recomanacions de les pràctiques de poc valor entre metges i gestors a Espanya.
En l’àmbit de l’atenció primària, Carles Brotons, de l’Equip d’Atenció Primària Barcelona Sardenya, va presentar els resultats d’un estudi sobre l’impacte d’utilitzar una guia americana, britànica i europea sobre l’avaluació del risc cardiovascular i Carles Llor, de l’institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, va presentar l’estudi de sobrediagnòstic de l’etiologia bacteriana en les exacerbacions agudes de malaltia pulmonar obstructiva crònica i les discrepàncies de les guies de pràctica clínica actuals a nivell estatal.
Finalment, aquest congrés va posar en relleu la necessitat d’utilitzar eines de comunicació per integrar els conceptes de sobrediagnòstic i sobretractament en la pràctica clínica i abordar aquests temes amb els pacients. Cada vegada són més les experiències sobre implementació d’intervencions per deixar de fer i l’adequació de la pràctica clínica, experiències que es presenten en aquest fòrum científic i que posen de manifest la seva rellevància en la provisió de serveis i en la qualitat de l’atenció sanitària, elements que són també l’horitzó del projecte Essencial.
Entrada elaborada per Johanna Caro Mendivelso (@jmcaro103).
La salud depende mayoritáriamente de factores situados fuera del sistema sanitario, como son los determinantes socioeconómicos, y es por este motivo que se considera que la acción intersectorial y la participación son elementos clave para una atención integral centrada en la persona y la comunidad. La Estrategia Nacional de Atención Primaria y Comunitaria (ENAPISC) pretende implementar un nuevo modelo de atención primaria con el objetivo de fortalecerla para que sea el eje vertebrador del sistema sanitario. Además, situa la orientación comunitaria como eje transversal y prioritario.
La orientación comunitaria tiene que ver con actuaciones a nivel de los y las profesionales de salud, actuaciones en la consulta individual y de la organización del equipo de atención primaria y tiene que ver también con la acción comunitaria a nivel de barrio o municipo, donde trabajan conjuntamente profesionales de salud pública, del municipio, entidades y ciudadanía. La acción comunitaria supone poner en funcionamiento un proceso dinámico e iterativo, que se distribuye en una serie de “fases”, como se muestra en la siguiente figura. La identificación de activos y necesidades a partir de la cual definir intervenciones es un punto muy importante del proceso.
En este contexto es fundamental disponer de datos fiables y robustos por áreas pequeñas, que permitan hacer una primera aproximación al diagnóstico comunitario y que aseguren la homogeneidad de cálculo para cada territorio. Para facilitar esta parte metodológica de la acción comunitaria, en el marco del Plan Interdepartamental e Intersectorial de Salud Pública (PINSAP), se han seleccionado, definido y calculado un conjunto de indicadores básicos a nivel de áreas básicas de salud (ABS) que permitan la comparativa tanto entre territorios como con los datos de Cataluña.
Grupo de trabajo de indicadores por área básica de salud del Departamento de Salud de Cataluña
Dolores Ruiz, Iria Caamiña, Adriana C. Freitas, Angelina González, Carmen Cabezas
Anna Mompart, Anna Puigdefàbregas, Antònia Medina, Anna Schiaffino
A partir de este trabajo, finalmente se seleccionaron 38 indicadores (4 demográficos, 3 socioeconómicos, 9 de morbilidad, 6 de mortalidad, 4 de estilos de vida, 1 de prácticas preventivas, 9 de recursos y uso de servicios sanitarios, y 2 de entorno físico).
Los indicadores se facilitan en forma de tabla dinámica, que permite visualizar de una manera sencilla los resultados de los diferentes indicadores para cada área básica de salud, y en formato de tabla por pestañas y de tabla en formato plano, formatos que permetin realizar otros cálculos a partir de los datos, ya que disponen de los numeradores y denominadores de cada indicador, además de las tablas brutas y estandardizadas, cuando es el caso.
Todos los indicadores se presentan sistemáticamente por sexo y territorio, y se actualizarán anualmente. A modo de ejemplo, mostramos detalle de estas visualizaciones.
Detalle de la tabla dinámica
Detalle de la tabla por pestañas
Detalle de la tabla en formato plano
También se ha publicado una guía para la creación del informe de salud a partir de estos indicadores. La guía incluye un apartado sobre la metodología y fuentes de datos de los indicadores seleccionados, a la vez que hace recomendaciones de cómo realizar el informe de salud, proponiendo algunas tablas y y gráficos para presentar los resultados.
Estos indicadores facilitan la realización de un informe de salud de forma ágil y sistemática. Se contempla ir revisando, en cada actualización, las mejoras que se vayan detectando a medida que los indicadores se utilicen, ya sea en la definición concreta de los indicadores como en la incorporación de nuevos indicadores. Próximamente se hará una actividad formativa sobre la utilización de esta herramienta.
La priorización a nivel político-estratégico de la salud comunitaria y el trabajo colaborativo de expertas ha permitido disponer de unos indicadores básicos que facilitan la implementación de la salud comunitaria y permite agilizar procesos metodológicos hasta ahora complejos.
Entrada elaborada por Angelina González Viana y Dolores Ruiz Muñoz, del grupo de trabajo de indicadores por área básica de salud del Departamento de Salud de Cataluña.
La salut depèn majoritàriament de factors situats fora del sistema sanitari, com són els determinants socioeconòmics i és per això que es considera que l’acció intersectorial i la participació són elements clau per a una atenció integral centrada en la persona i la comunitat. L’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Comunitària (ENAPISC), pretén implementar un nou model d’atenció primària amb l’objectiu d’enfortir-la perquè sigui l’eix vertebrador del sistema sanitari. A més, situa l’orientació comunitària com a eix transversal i prioritari.
L’orientació comunitària té a veure amb actuacions a nivell dels i les professionals de salut, actuacions a la consulta individual i de l’organització de l’equip d’atenció primària i també té a veure amb l’acció comunitària a nivell del barri o municipi, on treballen conjuntament professionals de salut pública, del municipi, entitats i ciutadania. L’acció comunitària suposa posar en marxa un procés dinàmic i iteratiu, que es distribueix en un seguit de “fases”, com es mostra a la següent figura. La identificació d’actius i necessitats a partir de la qual definir intervencions és un punt molt important del procés.
En aquest context és fonamental disposar de dades fiables i robustes per àrees petites, que permetin fer una primera aproximació al diagnòstic comunitari i que assegurin l’homogeneïtat de càlcul per a cada territori. Per tal de facilitar aquesta part metodològica de l’acció comunitària, en el marc del Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP), s’han seleccionat, definit i calculat un conjunt d’indicadors bàsics a nivell d’àrees bàsiques de salut (ABS) que permeten la comparativa tant entre territoris com amb les dades de Catalunya.
Grup de treball d’indicadors per àrea bàsica de salut del Departament de Salut de Catalunya
Dolores Ruiz, Iria Caamiña, Adriana C. Freitas, Angelina González, Carmen Cabezas
Anna Mompart, Anna Puigdefàbregas, Antònia Medina, Anna Schiaffino
A partir d’aquest treball, finalment es van seleccionar 38 indicadors (4 demogràfics, 3 socioeconòmics, 9 de morbiditat, 6 de mortalitat, 4 d’estils de vida, 1 de pràctiques preventives, 9 de recursos i ús de serveis sanitaris, i 2 d’entorn físic).
Els indicadors es faciliten en forma de taula dinàmica, que permet visualitzar d’una manera senzilla els resultats dels diferents indicadors per a cada àrea bàsica de salut, i en format de taula per pestanyes i de taula en format pla, formats que permeten fer altres càlculs a partir de les dades, ja que disposen dels numeradors i denominadors de cada indicador, així com de les taules brutes i estandarditzades, quan és el cas.
Tots els indicadors es presenten sistemàticament per sexe i territori, i s’actualitzaran anualment. A tall d’exemple, mostrem detall d’aquestes visualitzacions.
Detall de la taula dinàmica
Detall de la taula per pestanyes
Detall de la taula en format pla
A més a més, s’ha publicat una guia per a la creació de l’informe de salut a partir d’aquests indicadors. La guia inclou un apartat sobre la metodologia i fonts de dades dels indicadors seleccionats, a la vegada que fa recomanacions de com realitzar l’informe de salut, proposant algunes taules i gràfics per presentar els resultats.
Aquests indicadors faciliten la realització d’un informe de salut de forma àgil i sistemàtica. Es contempla anar revisant, en cada actualització, les millores que es vagin detectant a mesura que els indicadors s’utilitzin, ja sigui en la definició concreta dels indicadors com en la incorporació de nous indicadors. Properament es farà una activitat formativa sobre la utilització d’aquesta eina.
La priorització a nivell polític-estratègic de la salut comunitària i el treball col·laboratiu d’expertes ha permès disposar d’uns indicadors bàsics que faciliten la implementació de la salut comunitària i permet agilitzar processos metodològics fins ara complexos.
Entrada elaborada per Angelina González Viana i Dolores Ruiz Muñoz, del grup de treball d’indicadors per àrea bàsica de salut del Departament de Salut de Catalunya.
In this AQuAS blog post we’ll continue talking about registries. Last month Jorge Arias focused on registry collaboration between clinics and researchers, and at the beginning of the year we touched on the same topic during interviews with Olga Martínez and Xavier Mora, where the focus was on arthroplasties and new materials used in protheses. A few years ago, in 2015, we celebrated 10 years of the Catalan Arthroplasty Register (RACat), managed and coordinated by the Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS). In that post, Olga Martínez and Laia Domingo discussed the experience of the registry as a whole, in terms of history and function.
We’ll start today’s post with the importance of registries.
1. What do we mean by ‘registry’?
A registry is a collection of standardized information that can range from patient diagnoses, outcomes, procedures, diseases, device performance, among other aspects, and uses this data to evaluate specific outcomes for predetermined clinical, scientific, or research purposes.
More concisely, a registry collects standardized information, to be used for a specific purpose, about patients who share a condition or certain characteristics. Patient registries have existed for decades, with the first arthroplasty registries, in the Nordic region, making their debut in the 1970s: the Swedish Hip Arthroplasty and the Swedish Knee Arthroplasty Registers, in 1975 and 1979, respectively, followed by the Finnish Arthroplasty Registry in 1980.
This post will focus specifically on implant registries and their importance at the local, national, and international levels, though other types of registries exist.
2. Why are they important?
Registries are of vital importance for a number of reasons.
In terms of the health sector, since a standardized set of data is collected, a registry enables health professionals and researchers to make systematic comparisons across multiple datasets and traverse geographic locations. Healthcare personnel are kept abreast of other variables that different registries take into account and they can draw conclusions based on the experiences of others. Registries can facilitate professional development while simultaneously bringing clinical practices, outcomes, and possible areas of improvement to light.
With this data, we can highlight best practices, using previous outcomes as a guide, as well as glean important information, quickly, if a need arises for implant recalls.
A brief example focuses on Poly Implant Prothèse (PIP) breast implants, which were made in France from a cheaper, industrial-grade silicone that was not approved for medical use. The implants were rupturing twice as frequently as the industry average and causing health problems in thousands of women.
Following this occurrence, the NHS created and implemented a register, The Breast and Cosmetic Implant Registry (2016), for patients in England with breast and other cosmetic implants that allows them to be traced quickly and efficiently, should any similar safety concerns arise.
3. Strengths and barriers of international registries?
Registries are not only important when keeping track of information at the local or national levels, they are also extremely helpful in an international context as techniques and methods can be easily shared among countries.
However, certain barriers can play a part in international data access. Recent changes in European law, specifically in terms of patient data protection, could have effects on international registries.
According to an expert with the Dutch Arthroplasty Register (LROI), these laws, introduced in May 2018, could be detrimental to registries whose national regulations are flexible and who are now forced to adapt to more rigid regulations.
In terms of the personnel involved in international registries, whether they are stakeholders, policy makers, healthcare professionals, or others, they have to keep abreast of potential barriers resulting from encompassing multiple countries as well as other regulatory aspects at the regional, state, and European levels to ensure correct implementation and functioning of the registry itself.
Experts from two international registries, the Nordic Arthroplasty Register Association (NARA) and the International Collaboration of Breast Registry Activities (ICOBRA), have both stated that multiple countries, and thus multiple jurisdictions, participating in a single registry could prove difficult, given that the registry as a whole is obliged to function using the regulations imposed by the strictest country.
Though there could be a few barriers to international registries, they continue to be a fountain of useful information. They facilitate advancement in knowledge, processes, and data regarding types of implants to use and/or avoid.
4. What can this knowledge do for AQuAS?
Registry implementation, long-term functionality, and best practices are of great importance to AQuAS, who created and is in charge of the RACat, the Catalan Arthroplasty Register.
The RACat currently collects information on hip and knee arthroplasty procedures from 53 out of 61 health centers in the Integrated Healthcare System of Public Healthcare Network of Catalonia (SISCAT), and is on the cusp of including shoulder arthroplasty procedures.
Given the breadth and depth of existing knowledge in the international community, AQuAS, and those involved closely with the RACat, are interested in the information available in terms of best practices for implementation and sustainability, as well as the types of variables that other registries collect.
With the ability to follow in the footsteps of registries that are already well established, AQuAS, the Catalan health system, and the international community as a whole, can improve the care given to their respective populations.
Post elaborado por Marta Millaret (@MartaMillaret), editora del blog AQuAS.
