Yearly Archives: 2018

Conexiones HTA

9 ag.

 

Desde el blog AQuAS hemos hablado del proyecto europeo EUnetHTA, del registro de artroplastias de Cataluña, de los cambios de paradigma en la atención a los ictus agudos y de la melatonina.

Empezamos con EUnetHTA, un proyecto europeo integrado por diferentes instituciones que trabajan para unir esfuerzos y metodologías para evitar duplicidades, con el objetivo de disponer, adaptar y compartir conocimiento útil para los sistemas de salud. Cuando hablamos de HTA, básicamente hablamos de evaluación.

Emmanuel Giménez puso de manifiesto que en un mundo en movimiento es necesario un sistema robusto metodológicamente pero también ágil que pueda adaptarse a la velocidad de las diferentes innovaciones.

“La determinación y priorización de los productos para ser evaluados (a modo de Horizon Scanning), así como el equilibrio entre innovación y desinversión, son temas extensamente abordados y en debate continuo”

Marta Millaret aportó el elemento de la comunicación y la diseminación de un proyecto porque es importante hacer pero explicar y compartir lo que se hace también es importante.

“Implicar en la diseminación significa conseguir que las personas que trabajan en un proyecto difundan, al mismo tiempo, su trabajo y el proyecto. De este modo todos salen ganando”

Continuamos con el Registro de Artroplastias de Cataluña, una herramienta del sistema de salud con impacto en buena parte de la ciudadanía.

A partir de una entrevista, Olga Martínez y Xavier Mora compartieron aspectos sobre la indicación y el pronóstico de las artroplastias y aportaron claridad al valor de los registros.

“Los registros de artroplastias pueden ayudar a detectar modelos de prótesis con un mal funcionamiento, a corto y a largo plazo, e identificar a los pacientes a quienes se haya implantado estas prótesis”

Justamente este verano se han publicado dos informes de AQuAS que han podido realizarse gracias al registro.

Quisimos más y realizamos una segunda entrevista a Olga Martínez y Xavier Mora. En esta ocasión el foco se puso en los materiales que se utilizan para las prótesis.

“Con la nueva legislación europea aprobada el 2016 sobre productos sanitarios se quiere aumentar la supervisión sobre la industria, con normas más estrictas y la obligatoriedad de la evaluación clínica, además que se incentiva la innovación”

Cambiamos hacia otro tema. El conocimiento avanza y tiene implicaciones en la práctica médica. Ejemplo de ésto lo encontramos en este texto de Sònia Abilleira que mostraba un cambio de paradigma que obliga a repensar los sistemas organizados de atención a las personas con ictus agudo.

“Esta tendencia recentralizadora de la realización del tratamiento endovascular contrasta con la descentralización que en su momento se hizo para asegurar un acceso adecuado al tratamiento trombolítico que necesariamente debe ser administrado en las primeras 4,5 horas posteriores al inicio de los síntomas”

Para acabar este recorrido, un tema 100% cotidiano: la melatonina. Joan MV Pons compartió consideraciones después de hacer un informe de evaluación.

“Cada día se descubren nuevas acciones fisiológicas de esta hormona que hace que casi adquiera la cualidad de “molécula milagrosa” por su ubicuidad y número de actividades en las que participa (antioxidante, neuroprotectora, anticáncer, inmunomoduladora,etc.)”

¿Qué tienen en común todas estas iniciativas tan diferentes? La evaluación. Dondequiera que exista la voluntad de identificar, analizar y utilizar el conocimiento de mejor calidad usando la mejor metodología disponible, considerando el contexto y toda la complejidad posible. ¡Que no es poco!

Connexions HTA

9 ag.

 

Des del blog AQuAS hem parlat del projecte europeu EUnetHTA, del registre d’artroplàsties de Catalunya, dels canvis de paradigma en l’atenció als ictus aguts i de la melatonina.

Comencem amb EUnetHTA, un projecte europeu integrat per diferents institucions que treballen per unir esforços i metodologies per evitar duplicitats, amb l’objectiu de disposar, adaptar i compartir coneixement útil per als sistemes sanitaris. Quan parlem d’HTA, bàsicament parlem d’avaluació.

Emmanuel Giménez posava de manifest que en un món en moviment és necessari un sistema robust metodològicament però també àgil que pugui adaptar-se a la velocitat de les diferents innovacions.

“La determinació i priorització dels productes per a ser avaluats (a mode d’Horizon Scanning), així com l’equilibri entre innovació i desinversió, són temes extensament abordats i en debat continu”

Marta Millaret aportava l’element de la comunicació i la disseminació d’un projecte perquè fer és important, però explicar i compartir el que es fa, també és important.

“Implicar en la disseminació significa aconseguir que les persones que treballen en un projecte difonguin, al mateix temps, la seva feina i el projecte. Així tots hi surten guanyant”

Continuem amb el Registre d’Artroplàsties de Catalunya, una eina del sistema de salut amb impacte en bona part de la ciutadania.

A partir d’una entrevista, Olga Martínez i Xavier Mora van compartir aspectes sobre la indicació i el pronòstic de les artroplàsties i, sobretot, van aportar claredat al valor dels registres.

“Els registres d’artroplàsties poden ajudar a detectar models de pròtesis amb un mal funcionament, a curt i llarg termini, i identificar els pacients als quals s’hagi implantat aquestes pròtesis”

Justament aquest estiu s’han publicat dos informes d’AQuAS que s’han pogut fer gràcies al registre.

En vam voler més i vam fer una segona entrevista a Olga Martínez i Xavier Mora. En aquesta ocasió van posar el focus en els materials que s’utilitzen per fer pròtesis.

“Amb la nova legislació europea aprovada el 2016 sobre productes sanitaris es vol augmentar la supervisió sobre la indústria, amb normes més estrictes i l’obligatorietat de l’avaluació clínica, alhora que s’incentiva la innovació”

Canviem cap a un altre tema. El coneixement avança i té implicacions en la pràctica mèdica. Exemple d’això és aquest text de Sònia Abilleira que mostrava un canvi de paradigma que obliga a repensar els sistemes organitzats d’atenció de les persones amb ictus agut.

“Aquesta tendència recentralitzadora de la realització del tractament endovascular contrasta amb la descentralització que en el seu moment es va fer per assegurar un accés adequat al tractament trombolític que necessàriament ha de ser administrat en les primeres 4,5 hores posteriors a l’inici dels símptomes”

Per acabar aquest recorregut, un tema 100% quotidià: la melatonina. Joan MV Pons va compartir consideracions després de la realització d’un informe d’avaluació.

“Cada dia es descobreixen noves accions fisiològiques d’aquesta hormona que fa que quasi adquireixi la qualitat de “molècula miraculosa” per la seva ubiqüitat i nombre d’activitats en les quals participa (antioxidant, neuroprotectora, anticàncer, immunomoduladora, etc.)”

Què tenen en comú totes aquestes iniciatives tan diferents? L’avaluació. A tot arreu on hi hagi la voluntat d’identificar, analitzar i utilitzar el coneixement de millor qualitat usant la millor metodologia disponible, considerant el context i tota la complexitat possible. No és pas poca cosa!

Gender issues: here and now

2 ag.

 

 

 

 

One of the editorial lines of the AQuAS blog is on gender. In recent years, we have had the collaborations of Mercè Piqueras shedding light on the silenced contributions of some women in science with the example of Nettie Maria Stevens (Who discovered the Y chromosome?), of Esther Vizcaino with a call for the involvement of all of society (men and women) in subjects of equality, of Paula Adam with the initiative to include gender in research impact assessment and of Dolores Ruiz-Muñoz bringing to light what happens with women (in biomedical research) and the famous glass ceiling.

What else have we published on gender? Since last summer we have put the emphasis on a more practical approach (apparently) from a health profession perspective and on a more theoretical approach (apparently) within a conceptual framework and related to public policies.

The first approach emerges from several concerns and events in the media which alerted us and we found it interesting to do a group exercise with Núria Rodriguez-Valiente, Marc Fortes and Mercè Salvat that generated an inspiring conversation about nursing and gender. The result was a very enriching text which is an invitation to question multiple elements of daily life based on a very specific case.

El primer enfocament sorgeix de diverses inquietuds i esdeveniments en mitjans de comunicació que ens van alertar i vam trobar interessant fer un exercici en grup amb Núria Rodríguez-Valiente, Marc Fortes i Mercè Salvat que va generar una conversa inspiradora sobre infermeria i gènere. El resultat va ser un text molt ric, que és una invitació al qüestionament de múltiples elements de la vida quotidiana, a partir d’un cas molt concret.

“Why the term caregiving is associated with women in our society, why this care does not have nor has had social recognition when opinion is favourable in the processes of health-illness, how the men who have chosen this profession experience it and finally, how it would be possible to “deconstruct” this social and cultural construct”

The second approach emerges from the sum of different initiatives having a clearly informative purpose. Iria Caamiña laid down the basics about gender from the perspective of public policies in the context of health. It is a dense and solid text which shows the ground that has been covered (available, public, within reach of everybody) and which stated that although the journey has begun, there is still a long way to go.

“The media systematically show us examples of the persistence of discriminatory situations for women such as the gender wage gap, the lack of women in managerial positions and the violence towards women, among other things. These situations are a result of our social construct which is still based on an androcentric model where man is placed at the centre, as a reference of values and of the view of the world while at the same time subordinating women and rendering them  invisible”

All these different and complementary perspectives, despite still needing to be explored further and considered, all form part of our daily lives in society. What is more, they affect us and explain where we come from, who we are, where we are and where we want to go.

The concept of “gender mainstreaming” means incorporating the perspective of gender in all policies and actions by a government, an entity or an institution; in a health system and in assessment too.

We recommend reading this document by the catalan Health Department:

Cuestiones de género: aquí y ahora

2 ag.

 

 

 

 

Una de les líneas editoriales del blog AQuAS son los temas de género. En los últimos años hemos contado con colaboraciones de Mercè Piqueras poniendo luz a las contribuciones silenciadas de algunas mujeres en la ciencia con el ejemplo de Nettie Maria Stevens (¿Quién descubrió el cromosoma Y?), de Esther Vizcaino invitando a la implicación de toda la sociedad (hombres y mujeres) en temas de igualdad, de Paula Adam con la iniciativa de incluir el género en la evaluación del impacto de la investigación y de Dolores Ruiz-Muñoz poniendo de manifiesto qué sucede con las mujeres (en investigación biomédica) y el famoso techo de cristal.

¿Qué más hemos publicado sobre género? Desde el verano pasado hemos puesto el acento en un enfoque (aparentemente) más práctico desde una profesión sanitaria y a un enfoque (aparentemente) más teórico con un marco conceptual y de políticas públicas.

El primer enfoque surge de distintas inquietudes y sucesos en medios de comunicación  que nos alertaron y nos pareció interesante hacer un ejercicio en grupo con Núria Rodríguez-Valiente, Marc Fortes y Mercè Salvat que generó una conversación inspiradora sobre enfermería y género. El resultado fue un texto muy rico, una invitación al cuestionamiento de múltiples elementos de la vida cotidiana, a partir de un caso muy concreto.

“surgen preguntas como por qué en nuestra sociedad el término cuidar está asociado a la mujer, por qué este cuidar no tiene ni ha tenido reconocimiento social cuando la valoración es positiva durante los procesos de salud-enfermedad, cómo lo viven los hombres que has escogido esta profesión y, finalmente, cómo sería posible “deconstruir” este constructo social y cultural”

El segundo enfoque surge de la suma de diferentes iniciativas y tiene una clara voluntad  divulgativa. Iria Caamiña puso encima de la mesa los básicos sobre género desde las políticas públicas en el contexto de salud. Es un texto denso y sólido que muestra el recorrido hecho (disponible, público, al alcande de todo el mundo) y que plantea que el viaje está empezado però todavía queda mucho recorrido para hacer.

“Sistemáticamente los medios de comunicación nos muestran ejemplos de la persistencia de situaciones de discriminación de las mujeres, la brecha salarial de género, la baja presencia de mujeres en cargos directivos, la violencia ejercida hacia las mujere, entre otros. Estas situaciones responden a la construcción de un modelo social basado aún en el androcentrismo que hace del hombre el sujeto de referencia de valores y concepción del mundo, al mismo tiempo que subordina e invisibiliza a las mujeres”

Todas estas perspectivas diversas y complementarias todavía es necesario que sean exploradas y consideradas, forman parte del día a día de nuestra sociedad. És más, nos afectan y nos explican de dónde venimos, quién somos, dónde estamos y hacia dónde queremos ir.

El concepto de “transversalización de género” significa incorporar la perspectiva de género en todas las políticas y actuaciones de un gobierno, una entidad o una institución. Desde un sistema de salud y desde la evaluación, también.

Recomendamos la lectura de este documento del Departamento de Salud:

Qüestions de gènere: aquí i ara

2 ag.

 

 

 

 

Una de les línies editorials del blog AQuAS són els temes de gènere. En els últims anys hem comptat amb col·laboracions de Mercè Piqueras posant llum a les contribucions silenciades d’algunes dones a la ciència amb l’exemple de Nettie Maria Stevens (Qui va descobrir el cromosoma Y?), d’Esther Vizcaino convidant a la implicació de tota la societat (homes i dones) en temes d’igualtat, de Paula Adam amb la iniciativa d’incloure el gènere en l’avaluació de l’impacte de la recerca i de Dolores Ruiz-Muñoz posant de manifest què passa amb les dones (a recerca biomèdica) i el famós sostre de vidre.

Què més hem publicat sobre gènere? Des de l’estiu passat hem posat l’accent a un enfocament (aparentment) més pràctic des d’una professió sanitària i a un enfocament (aparentment) més teòric amb un marc conceptual i de polítiques públiques.

El primer enfocament sorgeix de diverses inquietuds i esdeveniments en mitjans de comunicació que ens van alertar i vam trobar interessant fer un exercici en grup amb Núria Rodríguez-Valiente, Marc Fortes i Mercè Salvat que va generar una conversa inspiradora sobre infermeria i gènere. El resultat va ser un text molt ric, que és una invitació al qüestionament de múltiples elements de la vida quotidiana, a partir d’un cas molt concret.

“sorgeixen preguntes com per què a la nostra societat el terme cuidar està associat a la dona, per què aquest cuidar no té ni ha tingut reconeixement social quan la valoració és positiva durant els processos de salut-malaltia, com ho viuen els homes que han triat aquesta professió i, finalment, com seria possible “deconstruir” aquest constructe social i cultural”

El segon enfocament sorgeix de la suma de diferents iniciatives i té una clara voluntat divulgativa. Iria Caamiña va posar damunt de la taula els bàsics sobre gènere des de les polítiques públiques en el context de salut. És un text dens i sòlid que mostra el recorregut fet (disponible, públic, a l’abast de tothom) i que planteja que si bé el viatge està començat, encara queda molt recorregut per fer.

“Sistemàticament els mitjans de comunicació ens mostren exemples de la persistència de situacions de discriminació de les dones, la bretxa salarial de gènere, la baixa presència de dones en càrrecs directius, la violència exercida vers les dones, entre d’altres. Aquestes situacions responen a la construcció d’un model social basat encara en l’androcentrisme que fa de l’home el subjecte de referència de valors i concepció del món, al mateix temps que subordina i invisibilitza les dones”

Totes aquestes perspectives diverses i complementàries encara és necessari que siguin explorades i considerades, formen part del dia a dia de la nostra societat. És més, ens afecten i ens expliquen d’on venim, qui som, on som i cap a on volem anar.

El concepte de “transversalització de gènere” vol dir incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques i actuacions d’un govern, una entitat o una institució. Des d’un sistema de salut i des de l’avaluació, també.

Recomanem la lectura d’aquest document del Departament de Salut:

The impact of research in retrospect

26 jul.

It was last autumn, with cooler temperatures than this mid summer’s, that we published some interesting reflections by Ramon Gomis on biomedical research in Catalonia  mentioning the CAPRIS programme (Advisory Board in Research and Innovation Policy) and the ICREA programme (Catalan Institute of Research and Advanced Studies).

These questions marked the start of a powerful reflection by Núria Radó about nursing research where the aspects of participation and impact of research were combined (multifactorial), and where the aspect of involvement came into play. All of this in the context of SARIS (The Health Research and Innovation Assessment System) and PERIS (Strategic Plan for Research and Innovation in Health 2016-2020).

Doing research and publishing on this research are actions which often go hand in hand, be it in scientific contexts (articles, communications at congresses) or in informative contexts (the traditional media  or  social networks).

In this study we saw an analysis of the critical tone of news about medical innovations published in the daily written press. These are the generous reflections by Gaietà Permanyer on the reservations of a doctor when publishing in newspapers or books of a non-professional nature, of the concepts of patient autonomy, of informed decisions and health literacy, and of how everything fits together, to ideally arrive at balanced information in non-specialist media.

We continue highlighting publications. However, we are now focusing on scientific publications and the impact that can be derived from two very different but inspiring subjects:

On the one hand we saw the phenomenon known as “the sleeping beauties of science” thanks to Joan MV Pons and the case of a discovery (published) by Francis Mojica (25 years ago) which has been key in the development of the CRISPR genome editing technique..

“Sleeping Beauties is also said of those scientific articles which seem to go by unacknowledged until someone comes to their late rescue and gives them the recognition they deserve”

On the other hand, two days before the start of spring, we had the collaboration of Ernest Abadal from Newcastle who explained the altmetrics and the strengths and weaknesses of systems (traditional and not so traditional) in the assessment of the quality of a scientific publication.

“From 2010, people started talking about altmetrics, a set of indicators (for example, how often an article is shared, its re-dissemination, the comments it has generated, mentions (likes), etc…) that measure the presence of a publication in social and academic networks, which complement citation indexes considerably”

The aspect of involvement also comes up here:

“From a researcher’s perspective, it is clear that at present publishing an article in a journal is not enough and one needs to be fully involved in its dissemination in social networks and also in academic networks so as to give visibility to the contents published”

We end this journey on the assessment and impact of research with Ion Arrizabalaga with the challenge of measuring involvement in this context.

“Participation of the actors in research is a key element in research to transform and generate impact in society”

If you would like to read more about participation and research, we recommend reading these two documents published at AQuAS:

Impacto de la investigación en perspectiva

26 jul.

Fue el otoño pasado, con unas temperaturas menos cálidas que las actuales de pleno verano cuando publicamos unas interesantes reflexiones de Ramon Gomis sobre la investigación sanitaria en Cataluña mencionando el programa CAPRIS (Consejo Asesor en Política de Investigación e Innovación) y el programa ICREA (Institución Catalana de Investigación y Estudios Avanzados).

“¿Que hace que una investigación determinada tenga un impacto en la sociedad más allá de lo estrictamente académico y sea, realmente, transformadora?”

Esta pregunta marcaba el inicio de una potente reflexión de Núria Radó sobre investigación enfermera donde se combinaba el elemento de la participación y del impacto (multifactorial) de la investigación, y entraba en juego el elemento de la implicación. Y todo esto en el contexto del SARIS (Sistema de Evaluación de la Investigación e Innovación en Salud) y el PERIS (Plan Estratégico de Investigación en Innovación en Salud 2016-2020).

Hacer investigación y publicar sobre esta investigación son acciones que a menudo van cogidas de la mano, ya sea en contextos políticos (artículos, comunicaciones en congresos) como en contextos más bien divulgativos (medios de comunicación tradicionales, redes sociales).

Vimos en este estudi un análisis sobre el tono crítico de las noticias sobre innovaciones médicas publicadas en prensa diaria escrita. Estas son las generosas reflexiones de Gaietà Permanyer sobre las reticencias de un médico respecto a publicar en periódicos o libros de ámbito no profesional, los conceptos de autonomía del paciente, de las decisiones informadas y del alfabetismo sanitario, y como se relaciona todo, para aterrar en dirección de un ideal de información equilibrada en medios de comunicación generalistas.

Seguimos poniendo el acento en las publicaciones. Pero ahora nos centramos en las publicaciones científicas y en el impacto que se pueda derivar con dos temáticas muy diferentes pero inspiradoras:

Por un lado vimos el fenómeno conocido como las “bellas durmientes de la ciencia” gracias a Joan MV Pons y el caso de un descubrimiento (publicado) de Francis Mojica (ahora hace 25 años) que ha sido clave en el desarrollo de la técnica de edición genética CRISPR.

“Bellas Durmientes son los artículos que parecen pasar sin reconocimiento hasta que alguien los rescata tardíamente y les da el crédito que merecen”

Y por otro lado, dos días antes de empezar la primavera, desde Newcastle nos llegó la colaboración de Ernest Abadal explicando las altmétricas y los puntos fuertes y débiles de los sistemas (tradicionals y no tan tradicionales) de evaluación de la calidad de una publicación científica.

“A partir de 2010 se empieza a hablar de las altmétricas, un conjunto de indicadores que miden la presencia de una publicación en las redes sociales y académicas y complementan de forma notable los índices de citaciones”

Y aparece aquí también el elemento de la implicación:

“Desde el punto de vista del investigador, está claro que actualmente no es suficiente con publicar un artículo en una revista, sinó que hay que implicarse a fondo en su difusión en las redes sociales y también en las redes académicas para dar visibilidad a los contenidos publicados”

Acabamos este recorrido sobre evaluación e impacto de la investigación de la mano de Ion Arrizabalaga con el reto de medir la participación en este contexto.

“La participación de los actores en investigación es un elemento clave en investigación para transformar y generar impacto en la sociedad”

Si queréis leer más sobre participación e investigación, os recomendamos la lectura de estos dos documentos publicados desde AQuAS:

Impacte de la recerca en perspectiva

26 jul.

Va ser a la tardor passada, amb unes temperatures menys càlides que les actuals de ple estiu, quan vam publicar unes interessants reflexions de Ramon Gomis sobre la recerca biosanitària a Catalunya esmentant el programa CAPRIS (Consell Assessor en Política de Recerca i Innovació) i el programa ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats).

“Què fa que una recerca determinada tingui un impacte a la societat més enllà de l’estrictament acadèmic i sigui, realment, tranformadora?”

Aquesta pregunta marcava l’inici d’una potent reflexió de Núria Radó sobre recerca infermera on es combinava l’element de la participació i de l’impacte (multifactorial) de la recerca, i entrava en joc l’element de la implicació. I tot això en el context del SARIS (Sistema d’Avaluació de la Recerca i Innovació en Salut) i el PERIS (Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020).

Fer recerca i publicar sobre aquesta recerca són accions que sovint van agafades de la mà, ja sigui en contextos científics (articles, comunicacions en congressos) com en contextos més aviat divulgatius (mitjans de comunicació tradicionals, xarxes socials).

Vam veure en aquest estudi una anàlisi sobre el to crític de les notícies sobre innovacions mèdiques publicades en premsa diària escrita. Aquestes són les generoses reflexions de Gaietà Permanyer al voltant de les recances d’un metge a l’hora de publicar en diaris o llibres d’àmbit no professional, els conceptes d’autonomia del pacient, de les decisions informades i de l’alfabetisme sanitari, i com lliga tot plegat, per aterrar cap a un ideal d’informació equilibrada en mitjans de comunicació generalistes.

Seguim posant l’accent en les publicacions. Però ara ens centrem en les publicacions científiques i en l’impacte que se’n pot derivar amb dues temàtiques molt diferents però inspiradores:

D’una banda vam veure el fenomen conegut com les “belles dorments de la ciència” gràcies a en Joan MV Pons i el cas d’un descobriment (publicat) de Francis Mojica (ara fa 25 anys) que ha estat clau en el desenvolupament de la tècnica d’edició genètica CRISPR.

“Belles Dorments són els articles que semblen passar sense reconeixement fins que algú els rescata tardanament i els dona el crèdit que mereixen”.

I d’altra banda, dos dies abans de començar la primavera, des de Newcastle vam comptar amb la col·laboració d’Ernest Abadal explicant les altmètriques i els punts forts i febles dels  sistemes (tradicionals i no tan tradicionals) d’avaluació de la qualitat d’una publicació científica.

“A partir de 2010 es comença a parlar de les altmètriques, un conjunt d’indicadors que mesuren la presència d’una publicació a les xarxes socials i acadèmiques i complementen de manera notable els índexs de citacions”

I apareix aquí també l’element de la implicació:

“Des del punt de vista de l’investigador, està clar que actualment no n’hi ha prou amb publicar un article en una revista, sinó que cal implicar-se a fons en la seva difusió a les xarxes socials i també a les xarxes acadèmiques per tal de donar visibilitat als continguts publicats”

Acabem aquest recorregut sobre avaluació i impacte de la recerca de la mà de Ion Arrizabalaga amb el repte de mesurar la participació en aquest context.

“La participació dels actors en recerca és un element clau en la recerca per transformar i generar impacte en la societat”

Si voleu llegir més sobre participació i recerca, us recomanem la lectura d’aquests dos documents publicats des d’AQuAS: