Apnea del son: cap a la medicina de precisió

18 gen.
Ferran Barbé

L’apnea obstructiva del son és un trastorn crònic que es caracteritza per episodis recurrents de bloqueig de la via aèria superior durant el son i afecta entre el 5% i el 14% d’adults de 30 a 70 anys, majoritàriament en els homes. A més a més, l’apnea del son implica una disminució de l’entrada d’oxigen (hipòxia) durant el son. Per tal de contrarestar aquesta falta d’oxigen, el cervell reacciona causant un microdespertar, anomenat arousal, que reactiva els músculs de la via aèria superior i permet el pas de l’aire (reoxigenació).

Aquests cicles d’hipòxia-reoxigenació produeixen un estrès a nivell del sistema circulatori i fan que augmenti el risc de malalties cardiovasculars, hipertensives, metabòliques, cerebrovasculars, neoplàsies i, per últim, el risc de mort. Al mateix temps, els arousal impedeixen un bon descans, produeixen sensació de fatiga i de somnolència diürna excessiva, la qual cosa s’associa a un augment de la taxa d’accidentabilitat vial i a una pitjor qualitat de vida.

Existeix una aproximació estandarditzada en el tractament de l’apnea del son: l’aplicació nocturna de pressió positiva continua en la via aèria (CPAP) per tal de mantenir obertes les vies respiratòries superiors i, per tant, ajudar a descansar.

No obstant això, el tractament amb CPAP mostra resultats contradictoris. Per una banda, s’ha demostrat que l’ús de la CPAP d’almenys 4 h/nit augmenta la qualitat de vida i disminueix la pressió arterial en certes poblacions d’hipertensos. D’altra banda, no s’ha arribat a demostrar que l’ús de la CPAP disminueixi el risc d’esdeveniments cardiovasculars majors ni la mortalitat. Per tant, l’apnea del son és un trastorn heterogeni i l’ús de la CPAP no és igual d’efectiu en tots els pacients. Quins són els pacients que es poden beneficiar més del tractament? S’haurien de tractar tots els pacients de la mateixa manera?

Pensem que és important buscar perfils de pacients amb apnea del son que puguin beneficiar-se del tractament amb CPAP. La creació del programa PADRIS (Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut) que té com a missió posar a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades per impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació de salut, ens ha donat l’oportunitat de poder analitzar tots els subjectes amb apnea del son i tractats amb CPAP a Catalunya. Parlem de 71.217 persones, aproximadament l’1% de la població general, que van ser ateses pel sistema sanitari públic a Catalunya (atenció primària, hospital, sociosanitari i/o farmàcia) entre el 2012-2013.

Per establir aquests perfils (és a dir, grups de pacients similars entre ells, però alhora molt diferents de la resta) s’han tingut en compte les comorbiditats més freqüents dels pacients amb apnea del son i les comorbiditats clínicament rellevants. Es van identificar sis perfils de pacients diferents entre els pacients amb apnea del son i tractats amb CPAP a Catalunya.

Tot i haver definit aquests sis perfils de pacients diferents podem dir que la població  de Catalunya amb CPAP es distribueix majoritàriament en dos grans grups: per una banda pacients d’edats avançades, alta mortalitat i un ús de recursos elevat i, d’altra banda, pacients amb menys comorbiditats, baixa mortalitat i poc ús de recursos, tal com podem llegir en aquest article publicat a la revista Plos ONE recentment.

Cal tractar ambdós grups de la mateixa manera? Sembla que no. En el grup amb menys comorbiditats, baixa mortalitat i poc ús de recursos sembla que l’apnea del son sigui el determinant més important del pronòstic d’aquests pacients i dóna indicis que aquest seria el grup que més podria beneficiar-se del tractament amb CPAP. En canvi, en l’altre grup sembla que l’apnea del son es troba en segon pla, ja que les malalties predominants són més greus.

L’estudi ens ha permès avaluar l’associació entre el tractament amb CPAP i la mortalitat; és dir, moren més aquelles persones que estan tractades amb CPAP o moren més les persones amb les mateixes comorbiditats però sense apnea del son?

Per poder dur a terme aquest objectiu es va buscar per a cada pacient tractat amb CPAP tres persones de característiques similars però sense apnea del son. El que vàrem observar, de forma sorprenent, va ser que malgrat presentar un major nombre de comorbiditats, el tractament amb CPAP està associat a una reducció de la mortalitat a nivell poblacional (Am J Respir Crit Care Med 2018).

Ara cal continuar treballant per estudiar què passa en cada un dels perfils de pacients. Disposar d’aquest volum de dades ens ajuda a donar una aproximació dels grups de pacients amb apnea de la son que tindran millors beneficis amb el tractament amb CPAP i això fa que cada dia estiguem més a prop de la medicina de precisió.

No existeixen malalties, sinó malalts

Entrada elaborada per Ferran Barbé, Hospital Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

Blog AQuAS Awards 2017

11 gen.

Today we are inaugurating the AQuAS Blog Awards 2017 to reward the most read post of the year.

In this first edition, the award was a contest between five finalists: Assumpció Mestre, Lluís Bohígas, Emili Vela, Paula Traver and Cristina Colls, as we explained a few days ago here.

The winner of the first edition is Emili Vela with the following post:

Congratulations Emili!

Blog AQuAS Awards 2017

11 gen.

Hoy inauguramos los premios Blog AQuAS Awards 2017 para premiar el post con más lecturas del año pasado.

En esta primera edición, el premio se debatía entre cinco finalistas: Assumpció González Mestre, Lluís Bohígas, Emili Vela, Paula Traver y Cristina Colls, como ya avanzamos hace unos días aquí.

El ganador de la primera edición ha estado Emili Vela con el siguiente post:

¡Muchas felicidades, Emili!

Blog AQuAS Awards 2017

11 gen.

Avui inaugurem els premis Blog AQuAS Awards 2017 per premiar el post amb més lectures de l’any.

En aquesta primera edició, el premi es debatia entre cinc finalistes: Assumpció González Mestre, Lluís Bohígas, Emili Vela, Paula Traver i Cristina Colls, tal com avançàvem fa uns dies aquí.

El guanyador de la primera edició ha estat Emili Vela amb el següent post:

Moltes felicitats, Emili!

Let’s begin the year…

4 gen.

We begin the year by giving thanks to all the people that have collaborated in the blog AQuAS during 2017: Laura Muñoz, Laia Domingo, Mercè Piqueras, Emili Vela, Xavier Serra-Picamal, Xavier Trabado, Angelina González-Viana, Andreu Segura, Daniel Chaverri, Miquel Pons, Luis Lobo, Glòria Ruiz, Neus Méndez, Toñi Parra, Jordi Fàbrega, Núria Radó, Paula Adam, Cristina Colls, Lluís Bohígas, Dolores Ruiz-Muñoz, Guillem López Casasnovas, Anna García-Altés, Òscar Solans, Paula Traver, Víctor M. Montori, Jean Patrick Mathieu, Rossana Alessandrello, Marc Fortes, Dolors Benítez, Ioan Arrizabalaga, Esther Vizcaino, Emmanuel Giménez, Johanna Caro, Assumpció González Mestre, Elisa Puigdomènech, Rosa Maria Vivanco, Ramon Gomis, Sònia Abilleira, Joan MV Pons and Toni Dedéu.

Many thanks to everybody!

Empezamos el año…

4 gen.

Empezamos el año dando las gracias a todas las personas que han colaborado en el blog AQuAS en el 2017: Laura Muñoz, Laia Domingo, Mercè Piqueras, Emili Vela, Xavier Serra-Picamal, Xavier Trabado, Angelina González-Viana, Andreu Segura, Daniel Chaverri, Miquel Pons, Luis Lobo, Glòria Ruiz, Neus Méndez, Toñi Parra, Jordi Fàbrega, Núria Radó, Paula Adam, Cristina Colls, Lluís Bohígas, Dolores Ruiz-Muñoz, Guillem López Casasnovas, Anna García-Altés, Òscar Solans, Paula Traver, Víctor M. Montori, Jean Patrick Mathieu, Rossana Alessandrello, Marc Fortes, Dolors Benítez, Ioan Arrizabalaga, Esther Vizcaino, Emmanuel Giménez, Johanna Caro, Assumpció González Mestre, Elisa Puigdomènech, Rosa Maria Vivanco, Ramon Gomis, Sònia Abilleira, Joan MV Pons y Toni Dedéu.

¡Muchas gracias a todos!

Comencem l’any…

4 gen.

Comencem l’any donant les gràcies a totes les persones que han col·laborat en el blog AQuAS l’any 2017: Laura Muñoz, Laia Domingo, Mercè Piqueras, Emili Vela, Xavier Serra-Picamal, Xavier Trabado, Angelina González-Viana, Andreu Segura, Daniel Chaverri, Miquel Pons, Luis Lobo, Glòria Ruiz, Neus Méndez, Toñi Parra, Jordi Fàbrega, Núria Radó, Paula Adam, Cristina Colls, Lluís Bohígas, Dolores Ruiz-Muñoz, Guillem López Casasnovas, Anna García-Altés, Òscar Solans, Paula Traver, Víctor M. Montori, Jean Patrick Mathieu, Rossana Alessandrello, Marc Fortes, Dolors Benítez, Ioan Arrizabalaga, Esther Vizcaino, Emmanuel Giménez, Johanna Caro, Assumpció González Mestre, Elisa Puigdomènech, Rosa Maria Vivanco, Ramon Gomis, Sònia Abilleira, Joan MV Pons i Toni Dedéu.

Moltes gràcies a tots!

From Tokyo to Tarragona: connected health

28 des.

Over the last few years, the number of medical applications for mobile phones or health apps has increased exponentially. Thus, in 2017, it is estimated that there are nearly 200.000 health apps on the market.

They are related to technological solutions that monitor data such as blood pressure, the steps we take, the minutes we run, our pulse, the calories we ingest and even whether we sleep well or badly. There are also mobile devices that can be synchronised with other devices such as a calculator of the levels of blood glucose.

Four years ago, the FDA published its guide on medical applications for mobile phones aimed at manufacturers. The regulatory agencies take into consideration aspects which could present a risk to users of a particular product; in the context of health apps, on the one hand, this refers to applications that function with a regulated medical instrument (for example, medical imaging) and on the other, to applications that function as a medical device (for example, ECG electrocardiograms for cardiovascular patients).

But what happens with the remainder of medical apps? The Agency for Health Quality and Assessment of Catalonia (AQuAS) has worked on a proposed theoretical framework to assess medical apps. It is important to identify what scales can be useful when assessing a health app in terms of scientific evidence, safety and aspects of privacy.

HTA agencies can play an active role in assessment as well as in the development of technological solutions. The role of the AQuAS is worthy of mention in its pilot experiences in different projects of connected health: PEGASO, centred on the promotion of healthy lifestyles among adolescents, DECIPHER, as a comprehensive solution to facilitate the geographic mobility of patients with chronic diseases and m-Resist, centred on schizophrenia and patients who have resistance to treatment.

In addition to these experiences, the AQuAS has recently signed an agreement of collaboration for the design and development of the mobile application Human-Castle, aimed at professionals and citizens. A delegation of Japanese health professionals from the company Kikkoman has been on an extended visit to the AQuAS with this objective in mind.

“It has been 25 years since Barcelona shared the human castle phenomenon with the rest of the world at the opening ceremony of the 1992 Barcelona Olympic Games. It is a historical coincidence that coincides with the birth of technological assessment in Catalonia two years later, in 1994. We have a considerable challenge ahead that could mean a change of paradigm, both sustainable and scalable.”

“If we bring all knowledge together and join forces, the probabilities of raising a human castle successfully will increase.”

These are two of the highlights of a brief article published in The Economist on this emerging Catalan-Japanese initiative which will probably become a reality in the setting of the upcoming Summer Olympics in 2020, officially known as The Games of the XXXII Olympiad, a sporting event which will take place between 24 July and 9 August, 2020, in the city of Tokyo.

It concerns a multidisciplinary and inclusive project that highlights the strength of the human castle phenomenon, Catalan architecture applied to the computing architecture of technological solutions and the methodology of assessment.

De Tokio a Tarragona: salud conectada

28 des.

Durante los últimos años, el número de aplicaciones médicas para móviles o apps de salud ha aumentado exponencialmente. De este modo, en el año 2017 se calcula que hay casi 200.000 apps de salud en el mercado.

Se trata de soluciones tecnológicas que monitorizan datos como la presión sanguínea, los pasos que damos, los minutos que corremos, las pulsaciones que tenemos, las calorías que ingerimos e, incluso, si dormimos bien o mal. También hay dispositivos móviles que pueden funcionar sincronizados con otros dispositivos, como por ejemplo, para calcular los niveles de glucosa en sangre.

Hace 4 años, la FDA publicaba una guía sobre aplicaciones médicas para móviles dirigida a fabricantes. Las agencias reguladoras contemplan aspectos que pueden suponer un riesgo para los usuarios de un producto; en el contexto de apps de salud, esto hace referencia por un lado a las aplicaciones que funcionan con un instrumento médico regulado (por ejemplo, de imagen médica) y, por otro lado, a las aplicaciones que funcionan como un dispositivo médico (por ejemplo,  electrocardiograma ECG para pacientes cardiovasculares).

¿Pero qué pasa con la evaluación de apps médicas? AQuAS ha trabajado en una propuesta de marco teórico al respecto. Es importante identificar qué dimensiones pueden ser útiles para evaluar una app de salud en términos de evidencia científica, seguridad y aspectos de privacidad.

Las agencias de evaluación pueden tener un rol activo en evaluación y también en el desarrollo de soluciones tecnológicas. Destaca el papel de AQuAS en experiencias piloto de diferentes proyectos de salud conectada: PEGASO centrado en la promoción de estilos de vida saludable entre adolescentes, DECIPHER como solución integral para facilitar la movilidad geográfica de los pacientes con enfermedades crónicas y m-resist centrado en esquizofrenia y pacientes resistentes al tratamiento.

Más allá de estas experiencias, AQuAS ha firmado recientemente un convenio de colaboración para el diseño y el desarrollo de la aplicación móvil Human-Castle dirigida a professionales y ciudadanía. Una delegación de profesionales de la salud japoneses de la empresa Kikkoman ha realizado una estancia en AQuAS con este objetivo.

“Hace veinticinco años que Barcelona abría el hecho casteller a las puertas del mundo en la ceremonia inaugural de los Juegos Olímpicos de Barcelona de 1992. Es una coincidencia histórica que coincide con el nacimiento dos años después de la evaluación de las tecnologías médicas en Cataluña, el año 1994. Tenemos ante nosotros un reto importante que puede suponer un cambio de paradigma sostenible y escalable”

“Si juntamos todo el conocimiento y hacemos piña, las probabilidades de levantar un castillo con éxito se incrementarán”

Estos son dos de los titulares de un breve artículo publicado en The Economist sobre esta incipiente iniciativa catalano-japonesa que verá probablemente la luz en el marco de los próximos juegos olímpicos de verano de 2020, oficialmente los Juegos de la XXXII Olimpíada, un evento deportivo que se celebrará entre los días 24 de julio y 9 de agosto de 2020 en la ciudad de Tokio.

Se trata de un trabajo multidisciplinar e integrador que pone en valor el músculo del hecho casteller, la arquitectura catalana aplicada a la arquitectura informática de soluciones tecnológicas y la metodología de evaluación.

De Tòquio a Tarragona: salut connectada

28 des.

Durant els últims anys, el nombre d’aplicacions mèdiques per a mòbils o apps de salut ha augmentat exponencialment. Així, l’any 2017 es calcula que hi ha prop de 200.000 apps de salut al mercat.

Es tracta de solucions tecnològiques que monitoritzen dades com la pressió sanguínia, els passos que fem, els minuts que correm, les pulsacions que tenim, les calories que ingerim i, fins i tot, si dormim bé o malament. També hi ha dispositius mòbils que poden funcionar sincronitzats amb altres dispositius, com per exemple un mesurador dels nivells de glucosa en sang.

Ara fa 4 anys, la FDA publicava la seva guia sobre aplicacions mèdiques per a mòbils dirigida a fabricants. Les agències reguladores contemplen aspectes que poden suposar un risc per als usuaris d’un producte; en el context d’apps de salut, això fa referència d’una banda a les aplicacions que funcionen amb un instrument mèdic regulat (per exemple, d’imatge mèdica) i, d’altra banda, a les aplicacions que funcionen com a dispositiu mèdic (per exemple, electrocardiograma ECG per a pacients cardiovasculars).

Però què passa amb l’avaluació d’apps mèdiques? L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) ha treballat en una proposta de marc teòric al respecte. És important identificar quines dimensions poden ser útils cara a avaluar una app de salut en termes d’evidència científica, de seguretat i d’aspectes de privacitat.

Les agències d’avaluació poden tenir un rol actiu en avaluació i també en el desenvolupament de les solucions tecnològiques. Destaca el paper d’AQuAS en experiències pilot de diferents projectes de salut connectada: PEGASO centrat en la promoció d’estils de vida saludable entre adolescents, DECIPHER com a solució integral per facilitar la mobilitat geogràfica dels pacients amb malalties cròniques i m-resist centrat en esquizofrènia i pacients resistents al tractament.

A més a més d’aquestes experiències, AQuAS ha signat recentment un conveni de col·laboració per al disseny i el desenvolupament de l’aplicació mòbil Human-Castle dirigida a professionals i a ciutadans. Una delegació de professionals de la salut japonesos de l’empresa Kikkoman han realitzat una estada a AQuAS amb aquest objectiu.

“Fa vint-i-cinc anys que Barcelona obria el fet casteller a les portes del món a la cerimònia inaugural del Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. És una coincidència històrica que coincideix amb el naixement dos anys després de l’avaluació de les tecnologies mèdiques a Catalunya, l’any 1994. Tenim al davant un repte important que pot suposar un canvi de paradigma sostenible i escalable”

“Si ajuntem tot el coneixement i fem pinya, les probabilitats d’aixecar un castell amb èxit s’incrementaran”

Aquests són dos dels titulars d’un breu article publicat a The Economist sobre aquesta incipient iniciativa catalano-japonesa que veurà probablement la llum en el marc dels propers jocs olímpics d’estiu de 2020, oficialment els Jocs de la XXXII Olimpíada, un esdeveniment esportiu que se celebrarà entre els dies 24 de juliol i 9 d’agost de 2020 a la ciutat de Tòquio.

Es tracta d’un treball multidisciplinar i integrador que posa en valor el múscul del fet casteller, l’arquitectura catalana aplicada a l’arquitectura informàtica de solucions tecnològiques i la metodologia d’avaluació.