La necessitat de la bioinformàtica en el marc del sistema sanitari

12 nov.

AnaRipollAna Ripoll, Presidenta de l’Associació Bioinformatics Barcelona – BIB

Vivim en una societat que és capaç de generar ingents quantitats de dades en pocs segons. De fet, s’estima que en dos dies generem tantes dades com les creades des del naixement de la civilització fins a la finalització del Projecte Genoma Humà el 2003. El sistema sanitari no escapa a l’era del big data, ja que actualment disposa de dades que provenen d’una gran varietat de fonts, com ara de les històries clíniques electròniques, laboratoris, sistemes d’imatge mèdica o anotacions dels metges. A més d’aquestes fonts més clàssiques, s’hi afegeixen les que genera el pacient a través de dispositius electrònics de monitoratge a temps real, aplicacions mòbils, xarxes socials o fòrums de pacients. Actualment aquestes dades es troben disperses, desconnectades, en diversos formats i, fins i tot, en alguns casos, sense digitalitzar, i en conseqüència és complicat el seu processat i anàlisi. Extreure la informació valuosa que contenen totes aquestes dades del sistema sanitari ajudarà a augmentar el coneixement biomèdic per avançar cap a una medicina preventiva, personalitzada, predictiva i participativa. Continue reading →

Necesidad de acelerar la innovación en salud

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comisionado del Departamento de Salud en el Centro Tecnológico LEITAT

Uno de los retos de cualquier país que apueste por la economía del conocimiento es, sin duda, situar la innovación como eje estratégico de crecimiento y desarrollo, y conseguir que esta innovación revierta en valor económico. Es decir, que se devuelvan a la sociedad los beneficios de la inversión en investigación básica y aplicada realizada.

Sin embargo, cualquier país prioriza los sectores productivos donde tiene importantes fortalezas, favoreciendo las condiciones para hacerlo posible -lo que se llama ecosistema innovador-, y completando así la cadena de valor desde la investigación hasta el mercado.

En nuestra casa, Cataluña, es bien sabida la notable disociación entre el elevado nivel de la investigación biomédica, que es puntera en Europa y tiene relevancia mundial (se pueden consultar los resultados de los centros en el informe de Central de Resultados) y el moderado grado de innovación reflejado por los estándares europeos y publicados por la Comisión Europea en los Regional Innovation Scoreboard. Continue reading →

Necessitat d’accelerar la innovació en salut

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, comissionat del Departament de Salut al Centre Tecnològic LEITAT

Un dels reptes de qualsevol país que aposti per l’economia del coneixement és, sens dubte, situar la innovació com a eix estratègic de creixement i desenvolupament, i aconseguir que aquesta innovació reverteixi en valor econòmic. És a dir, que es retornin a la societat els beneficis de la inversió en recerca bàsica i aplicada realitzada.

Tanmateix, qualsevol país prioritza els sectors productius on hi té importants fortaleses, afavorint les condicions per fer-ho possible –el que s’anomena ecosistema innovador-, i completant així la cadena de valor des de la recerca fins al mercat.

A casa nostra, Catalunya, és ben sabuda la notable dissociació entre l’elevat nivell de la recerca biomèdica, que és puntera a Europa i té rellevància mundial (es poden consultar els resultats dels centres a l’informe de Central de Resultats) i el moderat grau d’innovació reflectit pels estàndards europeus i publicats per la Comissió Europea en els Regional Innovation Scoreboards. Continue reading →

We need to speed up innovation in health

5 nov.

Manel BalcellsManel Balcells, Department of Health Commissioner at LEITAT Technology Centre

One of the challenges of any country relying on a knowledge economy is undoubtedly to look at innovation as a strategic element for the country’s growth and development, and to manage to turn innovation into economic value. That is to say, to return the benefits derived from investments conducted in basic and applied research, back to society.

However, any country prioritizes productive sectors which provide significant benefits, promoting the conditions that make the so called innovation – ecosystem possible, thus completing the value chain from research to market.

Back home in Catalonia, we are well aware of the detachment between the high level of biomedical research – leader in Europe with global significance (you can view the results of the centres in the report from the Central de Resultats) and the moderate degree of innovation reflected by European standards and published by the European Commission in the Regional Innovation Scoreboard. Continue reading →

21 experiences receive the certificate at the Third Edition of Centre for Innovation in Health Management in Catalonia (OIGS)

29 oct.

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez and Anna García-Altés (@annagaal)

Students at the Pompeu Fabra University can respond to the challenges arising from the  OIGS (Centre for Innovation in Health Management in Catalonia) innovation community

Over 600 health professionals met in Barcelona on Monday September 21st during the Third Edition of the Centre for Innovation in Health Management in Catalonia (OIGS), which was attended by the Minister of Health, Boi Ruiz. During the ceremony, 21 innovative experiences received the quality certificate.

The Minister welcomed the involvement of health professionals in “responding to our major concern, which is to improve healthcare» and gave «thanks to the people who believed that the best way to change things is do it from within.” It also found that OIGS is a project of «an extraordinary dimension» and that its current numbers (189 experiences and more than 500 users) denote its consolidation. He also stressed that in times of budgetary constraints, they are undertaking pioneering improvements in the health system to help improve the health care for citizens. Continue reading →

21 experiencias reciben el certificado a la III Jornada del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña

29 oct.

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez y Anna García-Altés (@annagaal)

Los estudiantes de la Universidad Pompeu Fabra podrán responder a los retos que se planteen desde la comunidad de innovación del OIGS

Más de 600 profesionales de la sanidad se reunieron en Barcelona el pasado lunes 21 de septiembre en el transcurso de la III Jornada del Observatorio de Innovación en Gestión de la Sanidad en Cataluña (OIGS), que contó con la presencia del conseller de Salud, Boi Ruiz. Durante el acto 21 experiencias innovadoras recibieron el certificado de calidad.

El conseller agradeció la implicación de los profesionales de la salud «para dar respuesta a lo que nos preocupa, que es mejorar la atención» y dio las «gracias a la gente que cree que la mejor manera de cambiar las cosas es hacerlo desde dentro». Asimismo consideró que el OIGS es un proyecto «de una dimensión extraordinaria» y que sus cifras actuales (189 experiencias y más de 500 usuarios) denotan su consolidación. Además, destacó que, en momentos de dificultades presupuestarias, se estén emprendiendo mejoras pioneras en el sistema sanitario que ayuden a mejorar la atención a la ciudadanía. Continue reading →

21 experiències reben el certificat a la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya

29 oct.

Sense títol

Montse Moharra (@mmoharra), Dolors Benítez i Anna García-Altés (@annagaal)

Els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra podran respondre als reptes que es plantegin des de la comunitat d’innovació de l’OIGS

Més de 600 professionals de la sanitat es van reunir a Barcelona el passat dilluns 21 de setembre en el decurs de la III Jornada de l’Observatori d’Innovació en Gestió de la Sanitat a Catalunya (OIGS), que va comptar amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz. Durant l’acte 21 experiències innovadores van rebre el certificat de qualitat.

El conseller va agrair la implicació dels professionals de la salut “per donar resposta a allò que ens preocupa, que és millorar l’atenció” i va donar les “gràcies a la gent que creu que la millor manera de canviar les coses és fer-ho des de dins”. Tanmateix va considerar que l’OIGS és un projecte “d’una dimensió extraordinària” i que les seves xifres actuals (189 experiències i més de 500 usuaris) denoten la seva consolidació. A més, va destacar que, en moments de dificultats pressupostàries, s’estiguin endegant projectes pioners en el sistema sanitari que ajudin a millorar l’atenció a la ciutadania. Continue reading →

Angus Deaton: el Nobel a qui li interessen les desigualtats en salut

22 oct.

Sense títolAnna García-Altés, @annagaal. Responsable de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya

Dilluns de la setmana passada vàrem saber que la Reial Acadèmia Sueca de Ciències atorgava el premi Nobel d’Economia a l’escocès de 69 anys Angus Deaton. 

El Dr. Deaton, matemàtic de formació, va fer el doctorat a la Universitat de Cambridge, però ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Princeton. El comitè li ha donat el premi pel seu treball en l’anàlisi del consum, la pobresa i el benestar, i per les seves aplicacions en microeconomia, macroeconomia i economia del desenvolupament, que ha tingut influència tant en els polítics (en tant que policy-makers) com en la comunitat científica.

deaton A

Un dels seus principals assoliments ha sigut el desenvolupament del sistema per estimar la demanda de diferents béns, que actualment és l’eina estàndard per mesurar els efectes de la política econòmica, per construir els índexs de preus i per comparar el nivell de benestar entre països i entre períodes. D’altres estudis seus relacionen consum i ingressos, i el seus treballs més recents mesuren el benestar i la pobresa principalment –però no exclusivament- en els països en vies de desenvolupament. A banda dels seus temes de recerca, el Dr. Deaton també destaca per l’amplitud dels enfocs metodològics que ha utilitzat: des dels models teòrics, a l’us de mètodes economètrics utilitzant principalment enquestes de llars, en les que és un expert, i el seu coneixement de la qualitat de les dades comunament disponibles i la seva cura en la construcció de mesures ajustades de resultat. Continue reading →

Angus Deaton: the Nobel laureate concerned about health inequalities

22 oct.

Sense títolAnna García-Altés, @annagaal, Head of the Catalan Health System Observatory

Last week, on Monday, we found out that the Swedish Royal Academy of Sciences awarded the Nobel Prize in Economics to Angus Deaton a 69 years old Scottish laureate. 

Dr. Deaton, qualified in mathematics, did his PhD at Cambridge University, but has developed his academic career at Princeton University. The committee granted him the award for his work in consumption analysis, poverty and welfare and their applications in microeconomics, macroeconomics and development economics, which has influenced both the politics (and policy-makers) and the scientific community.

deaton A

One of his main achievements has been the development of a system used to estimate the demand for various goods, which is currently the standard tool for measuring the effects of the economic policy, in order to build price indices and to compare the welfare levels of different countries and different timeframes. He also undertook various studies linking consumption and income whilst his most recent work is assessing welfare and poverty mainly -but not exclusively- in the developing countries. In addition to his research subjects, Dr. Deaton’s work is also remarkable for the breadth of methodological approaches used, from theoretical models to the use of econometric methods, mainly household surveys (which is one of his areas of expertise); his knowledge of the data quality commonly available and his careful construction of accurate measurement results. Continue reading →

Angus Deaton: el Nobel al que le interesan las desigualdades en salud

22 oct.

Sense títolAnna García-Altés, @annagaal, Responsable del Observatorio del Sistema de Salud de Cataluña

El lunes de la semana pasada supimos que la Real Academia Sueca de Ciencias otorgaba el premio Nobel de Economía al escocés de 69 años Angus Deaton. 

El Dr. Deaton, matemático de formación, hizo su doctorado en la Universidad de Cambridge, pero ha desarrollado su carrera académica en la Universidad de Princeton. El comité le ha dado el premio por su trabajo en el análisis del consumo, la pobreza y el bienestar, y por sus aplicaciones en microeconomía, macroeconomía y economía del desarrollo, que ha tenido influencia tanto en los políticos (en tanto que policy-makers) como en la comunidad científica.

deaton A

Uno de sus principales logros ha sido el desarrollo del sistema para estimar la demanda de diferentes bienes, que actualmente es la herramienta estándar para medir los efectos de la política económica, para construir los índices de precios y para comparar el nivel de bienestar entre países y entre períodos. Otros estudios suyos relacionan consumo e ingresos, y sus trabajos más recientes miden el bienestar y la pobreza principalmente -pero no exclusivamente- en los países en vías de desarrollo. Aparte de sus temas de investigación, el Dr. Deaton también destaca por la amplitud de los enfoques metodológicos que ha utilizado: desde los modelos teóricos, en el uso de métodos econométricos utilizando principalmente encuestas de hogares, en las que es un experto, y su conocimiento de la calidad de los datos comúnmente disponibles y su cuidado en la construcción de medidas ajustadas de resultado. Continue reading →