Person-centred (especially) care

23 ag.

Person-centred care is increasingly the focus of discussion these days, that which incorporates the preferences, circumstances and values of patients. It is also about results related to the life quality of people and clinical variables. This is the guiding theme of the journey we propose today in this summer post. We hope it is inspiring.

Johanna Caro reflected on the challenges faced by the Essencial project and low-value practices, from Quebec (where the international congress, Preventing Over-diagnosis, was held last year).

Johanna Caro reflexionava des del Quebec (on es va fer l’any passat el congrés internacional Preventing Overdiagnosis) sobre els reptes del projecte Essencial i les pràctiques de poc valor.

“Patients are also important decision makers in relation to their needs and in the demand for certain health services. Hence, the project must be accompanied by a communications strategy aimed not only at patients but also at citizens in general”

Cari Almazan was only recently interviewed, in fact, in relation to the Essencial project.

“In usual medical practice, there are known routines that do not offer any benefit to the patient and it is difficult to understand why these occur but it is even more difficult to try and avoid them”

Assumpció González Mestre highlighted the strengths of the patient and expert caregiver programmes (Pacient Expert Catalunya and Cuidador Expert Catalunya, respectively).

“This type of learning programme among equals manages to improve the quality of life of people which find themselves in the environment of a disease in the context of chronicity in Catalonia, be it as patients, as caregivers or both things together”

Gaietà Permanyer – already mentioned several days ago within the context of research and the press, reflected from her experience as a physician on the information which reaches the general population.

“I have witnessed the growth of citizens’ autonomy, now widely acknowledged, and their right to take “informed decisions”. This position, which has come to define the 21st Century as “the patients’ century”, acknowledges their right to know relevant professional data so as to be able to take accurate decisions autonomously”

Felip Miralles i Joan Escarrabill situated us in the process of preparing the XPatient congress which is being held this September and which is based on an innovative vision to foster the empowerment of the patient and caregiver.

“Hi ha moltes estratègies per identificar les necessitats no cobertes dels pacients i dels seus cuidadors”

Finally, Montse Moharra placed value on the importance of language and communication in order to successfully facilitate access to information in a clear and understandable way.

“There is a growing need, therefore, to provide this (medical information) within a comprehensible format which includes the need to ensure that the medical message a patient receives is effective.”

We have a lot of challenges on top of many other challenges, both old and new, in an ever changing world. These challenges add to the limitations but also the opportunities within a health system, to those of the process in disease and those of the entire population.

Atención centrada (especialmente) en las personas

23 ag.

Cada vez se habla más de la atención centrada en las personas, aquella que incorpora las preferencias, las circunstancias y los valores de los pacientes, y también los resultados más relacionados con la calidad de vida de la persona, además de las variables clínicas. Éste será el hilo conductor del recorrido que os proponemos hoy en este post de verano. Esperamos que os resulte inspirador.

Johanna Caro reflexionaba desde Quebec (donde se hizo el año pasado el congreso internacional Preventing Overdiagnosis) sobre los retos del proyecto Essencial y las prácticas de poco valor.

“Los pacientes son también decisores relevantes en relación a sus necesidades y a la demanda de determinados servicios sanitarios. Por tanto, el proyecto debe de ir acompañado de una estrategia de comunicación dirigida, no sólo a los pacientes, sinó a toda la ciudadanía en general”

Cari Almazan justament fue entrevistada en relación al proyecto Essencial.

“En la práctica médica habitual hay rutinas que se sabe que no aportan ningún beneficio al paciente y es complejo entender por qué pasan pero todavía es más complejo tratar de evitar estas rutinas”

Assumpció González Mestre destacaba los puntos fuertes de los programas de pacientes y cuidadores expertos (Pacient Expert Catalunya y Cuidador Expert Catalunya, respectivamente).

“Este tipo de programas de aprendizaje entre iguales consiguen mejorar la calidad de vida de las personas que se situan alrededor de una enfermedad en el contexto de cronicidad en Cataluña, ya sea como pacientes, como cuidadores, o las dos cosas a la vez”

Gaietà Permanyer -ya fue mencionado hace unos días en el contexto de investigación y prensa- reflexionaba desde su experiencia como médico sobre la información que se hace llegar a la población.

“He presenciado el predominio creciente que actualmente se reconoce a la autonomía del ciudadano y a su derecho a tomar “decisiones informadas”. Esta postura, que ha llevado a definir el siglo XXI como “el siglo de los pacientes”, reconoce su derecho a conocer los datos profesionales relevantes para tomar decisiones autónomas correctas”

Felip Miralles y Joan Escarrabill nos situaron en el proceso de preparación del congreso XPatient que tendrá lugar el próximo septiembre y que parte de una visión innovadora para potenciar el empoderamiento del paciente y del cuidador.

“Hay muchas estrategias para identificar las necesidades no cubiertas de los pacientes y de sus cuidadores”

Finalmente, Montse Moharra dio valor a la importancia del lenguaje y de la comunicación pra conseguir el éxito en facilitar el acceso a la información de forma clara y comprensible.

“Se incrementa la necesidad de proporcionarla (la información en salud) con un formato comprensible y asegurar que el mensaje médico que reciba el paciente sea válido”

Tenemos muchos retos que se suman a muchos otros retos, antiguos y nuevos, en una realidad cambiante, que se suman a las limitaciones y también a las oportunidades propias de un sistema de salud, de un proceso de enfermedad, de una persona y de todo el conjunto de la población.

Atenció centrada (especialment) en les persones

23 ag.

Cada vegada es parla més de l’atenció centrada en les persones, aquella que incorpora les preferències, les circumstàncies i els valors dels pacients, i també els resultats més relacionats amb la qualitat de vida de la persona, a més a més de les variables clíniques. Aquest serà el fil conductor del recorregut que us proposem avui en aquest post d’estiu. Esperem que us resulti inspirador.

Johanna Caro reflexionava des del Quebec (on es va fer l’any passat el congrés internacional Preventing Overdiagnosis) sobre els reptes del projecte Essencial i les pràctiques de poc valor.

“Els pacients són també decisors rellevants en relació a les seves necessitats i a la demanda de determinats serveis sanitaris. Per tant, el projecte ha d’anar acompanyat d’una estratègia de comunicació dirigida, no només als pacients, sinó a tota la ciutadania en general”

Cari Almazan justament va ser entrevistada en relació al projecte Essencial.

“A la pràctica mèdica habitual hi ha rutines que se sap que no aporten cap benefici al pacient i és complex entendre per què passen però encara és més complex tractar d’evitar-les”

Assumpció González Mestre destacava els punts forts dels programes de pacients i cuidadors experts (Pacient Expert Catalunya i Cuidador Expert Catalunya, respectivament).

“Aquest tipus de programes d’aprenentatge entre iguals aconsegueixen millorar la qualitat de vida de les persones que se situen a l’entorn d’una malaltia en el context de cronicitat a Catalunya, ja sigui com a pacients, com a cuidadors, o les dues coses a la vegada”

Gaietà Permanyer -ja esmentat fa uns dies en el context de recerca i premsa- reflexionava des de la seva experiència com a metge sobre la informació que es fa arribar a a la població.

“He presenciat el predomini creixent que actualment es reconeix a l’autonomia del ciutadà i al seu dret a prendre “decisions informades”. Aquesta postura, que ha portat a definir el segle XXI com “el segle dels pacients”, reconeix el seu dret a conèixer les dades professionals rellevants per prendre decisions autònomes correctes”

Felip Miralles i Joan Escarrabill van situar-nos en el procés de preparació del congrés XPatient que tindrà lloc el proper setembre i que parteix d’una visió innovadora a l’hora de potenciar l’apoderament del pacient i del cuidador.

“Hi ha moltes estratègies per identificar les necessitats no cobertes dels pacients i dels seus cuidadors”

Finalment, Montse Moharra va donar valor a la importància del llenguatge i de la comunicació per aconseguir l’èxit en facilitar l’accés a la informació de manera clara i entenedora.

“S’incrementa la necessitat de proporcionar-la (la informació en salut) amb un format comprensible i assegurar que el missatge mèdic que rep el pacient sigui vàlid”

Tenim mols reptes que se sumen a molts altres reptes, antics i nous, en una realitat canviant, que se sumen a les limitacions i també a les oportunitats pròpies d’un sistema de salut, d’un procés de malaltia, d’una persona i de tot el conjunt de la població.

Datos de salud para mejorar el sistema: tres pinceladas

16 ag.

Si pensamos en datos de salud es fácil que pensemos en la Central de Resultados. Se trata de una iniciativa orientada a la medida, evaluación y difusión de los resultados alcanzados por los diferentes centros del sistema sanitario público en el ámbito de la asistencia sanitaria. En concreto, nos referimos a hospitales, equipos de atención primaria, centros sociosanitarios, centros de salud mental y adicciones, centros de investigación e institutos de investigación sanitaria.

El blog AQuAS ha contado desde sus inicios con colaboraciones de Central de Resultados sobre datos abiertos, desigualdades, crisis, ciudadanía, metodología, innovación y resultados (salud mental y adicciones, ámbito sociosanitario, ámbito atención primaria, ámbito hospitalario).

Desde el verano pasado hasta hoy hemos publicado dos colaboraciones con temáticas muy diferentes que son un buen ejemplo de la heterogeneidad de productos y datos con que trabaja Central de Resultados.

Alícia Avila contextualizó la medida de la calidad docente de la formación especializada en el contexto de salud y de la Central de Resultados. La formación de los futuros especialistas se realiza en centros sanitarios y unidades docentes acreditadas y desde el Departamento de Salud hay en marcha un Plan de Gestión de la Calidad Docente. Esta línea de trabajo permite hacer una fotografía de la calidad docente y analizarla cada año.

“La capacidad de atracción de los centros sanitarios docentes en Cataluña ni ha retrocedido, ni ha variado sustancialmente en los últimos años; seguimos teniendo los mismos hospitales y unidades docentes de atención familiar y comunitaria entre los más deseados para los nuevos residentes a nivel estatal”

Anna García-Altés puso el foco de las desigualdades socioeconómicas en la salud infantil y reflexionó sobre la necesidad de fortalezar el estado de bienestar con reformas estructurales e institucionales.

“El estado de salud de los niños depende en buena parte de la economía de sus progenitores y los que pertenecen a familias con menor nivel socioeconómico presentan más problemas de salud, un hecho que puede tener consecuencias nefastas en otros ámbitos como el educativo y el social, y que condiciona su futuro”

Comentábamos la heterogeneidad pensando que el texto sobre formación especializada está totalmente orientado a la mejora constante del sistema de salud y que es un enfoque muy diferente al del estudio de las desigualdades, totalmente vinculado al análisis de los determinantes sociales y su impacto en la salud de la población.

Pero el elemento en común de estas dos aproximaciones es el uso de los datos con la mirada pueta en la mejora del sistema. Se trata de dos pinceladas que hemos visto desde el blog AQuAS entre el volum inmenso de datos al alcance de toda la ciudadanía que se gestionan desde Central de Resultados.

Para acabar, la tercera pincelada la ponemos en el futuro inmediato. El próximo 14 de septiembre se presentarán en Tarragona los últimos datos de la Central de Resultados. Medir, evaluar y difundir estos datos es un reto que se mantiene año tras año. El reto máximo es cómo interpretamos todos estos datos.

Dades de salut per millorar el sistema: tres pinzellades

16 ag.

Si pensem en dades de salut podem fàcilment pensar en la Central de Resultats. Es tracta d’una inciativa orientada a la mesura, avaluació i difusió dels resultats assolits pels diferents centres del sistema sanitari públic en l’àmbit de l’assistència sanitària. En concret, ens referim a hospitals, equips d’atenció primària, centres sociosanitaris, centres de salut mental i addicions, centres de recerca i instituts d’investigació sanitària.

El blog AQuAS ha comptat des dels seus inicis amb col·laboracions de Central de Resultats sobre dades obertes, desigualtats, crisi, ciutadania, metodologia, innovació i resultats (salut mental i addiccions, àmbit sociosanitari, àmbit atenció primària, àmbit hospitalari).

Des de l’estiu passat fins avui hem publicat dues col·laboracions de temàtiques molt diferents que són un bon exemple de l’heterogeneïtat de productes i de dades amb què treballa Central de Resultats.

Alícia Avila va contextualitzar la mesura de la qualitat docent de la formació especialitzada en el context de salut i de la Central de Resultats. La formació dels futurs especialistes es realitza en centres sanitaris i unitats docents acreditats i des del Departament de Salut hi ha en marxa un Pla de Gestió de la Qualitat Docent. Aquesta línia de treball permet fer una fotografia de la qualitat docent i analitzar-la cada any.

“La capacitat d’atracció dels centres sanitaris docents de Catalunya ni ha retrocedit, ni ha variat substancialment en els darrers anys; continuem tenint els mateixos hospitals i unitats docents d’atenció familiar i comunitària entre els més desitjats per als nous residents a nivell estatal”

Anna García-Altés va posar el focus de les desigualtats socioeconòmiques en la salut infantil i va reflexionar sobre la necessitat d’enfortir l’estat de benestar amb reformes estructurals i institucionals.

“L’estat de salut dels infants depèn en bona part de l’economia dels seus progenitors i els que pertanyen a famílies amb menor nivell socioeconòmic presenten més problemes de salut, un fet que pot tenir conseqüències nefastes en altres àmbits com l’educatiu i el social, i que condiciona el seu futur”

Comentàvem l’heterogeneïtat pensant que el text sobre formació especialitzada està totalment orientat a la millora constant del sistema de salut i que és un enfocament molt diferent al de l’estudi de les desigualtats, totalment lligat a l’anàlisi dels determinants socials i del seu impacte en la salut de la població.

Però l’element en comú d’aquestes dues aproximacions és l’ús de les dades amb la mirada posada en la millora del sistema. Es tracta de dues pinzellades que hem vist en el blog AQuAS enmig del volum immens de dades a l’abast de tota la ciutadania que es gestionen des de Central de Resultats.

Per acabar, la tercera pinzellada la posem en el futur immediat. El proper 14 de setembre es presentaran a Tarragona les últimes dades de la Central de Resultats. Mesurar, avaluar i difondre aquestes dades és un repte que es manté any rere any. El repte màxim és com interpretem totes aquestes dades.

 

HTA connections

9 ag.

In our blog at AQuAS, we have spoken about the European EUnetHA project, of the arthroplasty registry of Catalonia, of the paradigm shifts in acute stroke care and of melatonin.

Let us begin with EUnetHA, a European project made up of different institutions working towards joining forces and methodologies to avoid duplicities with the aim of providing, adapting and sharing useful knowledge for health systems. When we speak of HTA, we are basically speaking about assessment.

Emmanuel Giménez highlighted that in a world of constant change a robust system is needed in terms of method which is at the same time agile and which can adapt to the speed of innovations.

“The identification and prioritisation of products to be assessed (the Horizon Scanning system), as well as the balance between innovation and divestment, are also extensively discussed subjects and under continuous debate”

Marta Millaret focused on the aspect of communication and dissemination in a project because although doing is important, explaining and sharing what is being done is equally so.

“Involvement in dissemination means getting the people that work on a project to disseminate both their work and their project at the same time. In this way, everyone stands to gain”

We continue with the Arthroplasty Registry of Catalonia, a tool of the health system with an impact on a large part of the population.

In an interview with Olga Martínez and Xavier Mora, aspects of the suitability and prognosis of arthroplasties were discussed, and in particular, they shed light on the value of registries.

“Arthroplasty registries can help detect models of prosthesis with a malfunction, both in the short and long term, and identify the patients who have received these implants”

Precisely this summer, two reports from the AQuAS have been published thanks to the registries.

We wanted more so we held a second interview with Olga Martínez and Xavier Mora. On this occasion, we put the spotlight on the materials used in making prostheses.

“The new European legislation passed in 2016, regarding implants used in health, aims to increase the supervision of the industry by implementing stricter norms and regulations including the obligation of clinical assessment, while at the same time fostering innovation in this field”

Moving on to another subject. Knowledge advances, which has implications in medical practice. An example is this text by Sònia Abilleira which shows a paradigm shift forcing one to rethink organised systems of care for people with acute stroke.

“This recentralising tendency in carrying out endovascular treatment contrasts with the decentralisation which was done in its day to ensure an adequate access to thrombolytic therapy which by nature needs to be administered in the first 4,5 hours after the onset of symptoms”

To finish this journey, a 100% current topic: melatonin. Joan MV Pons shared his thoughts after an assessment report.

“New physiological actions of this hormone are discovered every day which means that it almost acquires the quality of a “miraculous molecule” due to its ubiquity and the number of activities in which it takes part (antioxidant, neuro-protector, anti-cancerous, immunomodulation, etc..).”

What do these initiatives, all so different from each other, have in common? The answer is assessment. Wherever, with the will to identify, analyse and use knowledge of better quality using the best methodology available while considering the context in all its complexity. This is no mean feat!

Conexiones HTA

9 ag.

 

Desde el blog AQuAS hemos hablado del proyecto europeo EUnetHTA, del registro de artroplastias de Cataluña, de los cambios de paradigma en la atención a los ictus agudos y de la melatonina.

Empezamos con EUnetHTA, un proyecto europeo integrado por diferentes instituciones que trabajan para unir esfuerzos y metodologías para evitar duplicidades, con el objetivo de disponer, adaptar y compartir conocimiento útil para los sistemas de salud. Cuando hablamos de HTA, básicamente hablamos de evaluación.

Emmanuel Giménez puso de manifiesto que en un mundo en movimiento es necesario un sistema robusto metodológicamente pero también ágil que pueda adaptarse a la velocidad de las diferentes innovaciones.

“La determinación y priorización de los productos para ser evaluados (a modo de Horizon Scanning), así como el equilibrio entre innovación y desinversión, son temas extensamente abordados y en debate continuo”

Marta Millaret aportó el elemento de la comunicación y la diseminación de un proyecto porque es importante hacer pero explicar y compartir lo que se hace también es importante.

“Implicar en la diseminación significa conseguir que las personas que trabajan en un proyecto difundan, al mismo tiempo, su trabajo y el proyecto. De este modo todos salen ganando”

Continuamos con el Registro de Artroplastias de Cataluña, una herramienta del sistema de salud con impacto en buena parte de la ciudadanía.

A partir de una entrevista, Olga Martínez y Xavier Mora compartieron aspectos sobre la indicación y el pronóstico de las artroplastias y aportaron claridad al valor de los registros.

“Los registros de artroplastias pueden ayudar a detectar modelos de prótesis con un mal funcionamiento, a corto y a largo plazo, e identificar a los pacientes a quienes se haya implantado estas prótesis”

Justamente este verano se han publicado dos informes de AQuAS que han podido realizarse gracias al registro.

Quisimos más y realizamos una segunda entrevista a Olga Martínez y Xavier Mora. En esta ocasión el foco se puso en los materiales que se utilizan para las prótesis.

“Con la nueva legislación europea aprobada el 2016 sobre productos sanitarios se quiere aumentar la supervisión sobre la industria, con normas más estrictas y la obligatoriedad de la evaluación clínica, además que se incentiva la innovación”

Cambiamos hacia otro tema. El conocimiento avanza y tiene implicaciones en la práctica médica. Ejemplo de ésto lo encontramos en este texto de Sònia Abilleira que mostraba un cambio de paradigma que obliga a repensar los sistemas organizados de atención a las personas con ictus agudo.

“Esta tendencia recentralizadora de la realización del tratamiento endovascular contrasta con la descentralización que en su momento se hizo para asegurar un acceso adecuado al tratamiento trombolítico que necesariamente debe ser administrado en las primeras 4,5 horas posteriores al inicio de los síntomas”

Para acabar este recorrido, un tema 100% cotidiano: la melatonina. Joan MV Pons compartió consideraciones después de hacer un informe de evaluación.

“Cada día se descubren nuevas acciones fisiológicas de esta hormona que hace que casi adquiera la cualidad de “molécula milagrosa” por su ubicuidad y número de actividades en las que participa (antioxidante, neuroprotectora, anticáncer, inmunomoduladora,etc.)”

¿Qué tienen en común todas estas iniciativas tan diferentes? La evaluación. Dondequiera que exista la voluntad de identificar, analizar y utilizar el conocimiento de mejor calidad usando la mejor metodología disponible, considerando el contexto y toda la complejidad posible. ¡Que no es poco!

Connexions HTA

9 ag.

 

Des del blog AQuAS hem parlat del projecte europeu EUnetHTA, del registre d’artroplàsties de Catalunya, dels canvis de paradigma en l’atenció als ictus aguts i de la melatonina.

Comencem amb EUnetHTA, un projecte europeu integrat per diferents institucions que treballen per unir esforços i metodologies per evitar duplicitats, amb l’objectiu de disposar, adaptar i compartir coneixement útil per als sistemes sanitaris. Quan parlem d’HTA, bàsicament parlem d’avaluació.

Emmanuel Giménez posava de manifest que en un món en moviment és necessari un sistema robust metodològicament però també àgil que pugui adaptar-se a la velocitat de les diferents innovacions.

“La determinació i priorització dels productes per a ser avaluats (a mode d’Horizon Scanning), així com l’equilibri entre innovació i desinversió, són temes extensament abordats i en debat continu”

Marta Millaret aportava l’element de la comunicació i la disseminació d’un projecte perquè fer és important, però explicar i compartir el que es fa, també és important.

“Implicar en la disseminació significa aconseguir que les persones que treballen en un projecte difonguin, al mateix temps, la seva feina i el projecte. Així tots hi surten guanyant”

Continuem amb el Registre d’Artroplàsties de Catalunya, una eina del sistema de salut amb impacte en bona part de la ciutadania.

A partir d’una entrevista, Olga Martínez i Xavier Mora van compartir aspectes sobre la indicació i el pronòstic de les artroplàsties i, sobretot, van aportar claredat al valor dels registres.

“Els registres d’artroplàsties poden ajudar a detectar models de pròtesis amb un mal funcionament, a curt i llarg termini, i identificar els pacients als quals s’hagi implantat aquestes pròtesis”

Justament aquest estiu s’han publicat dos informes d’AQuAS que s’han pogut fer gràcies al registre.

En vam voler més i vam fer una segona entrevista a Olga Martínez i Xavier Mora. En aquesta ocasió van posar el focus en els materials que s’utilitzen per fer pròtesis.

“Amb la nova legislació europea aprovada el 2016 sobre productes sanitaris es vol augmentar la supervisió sobre la indústria, amb normes més estrictes i l’obligatorietat de l’avaluació clínica, alhora que s’incentiva la innovació”

Canviem cap a un altre tema. El coneixement avança i té implicacions en la pràctica mèdica. Exemple d’això és aquest text de Sònia Abilleira que mostrava un canvi de paradigma que obliga a repensar els sistemes organitzats d’atenció de les persones amb ictus agut.

“Aquesta tendència recentralitzadora de la realització del tractament endovascular contrasta amb la descentralització que en el seu moment es va fer per assegurar un accés adequat al tractament trombolític que necessàriament ha de ser administrat en les primeres 4,5 hores posteriors a l’inici dels símptomes”

Per acabar aquest recorregut, un tema 100% quotidià: la melatonina. Joan MV Pons va compartir consideracions després de la realització d’un informe d’avaluació.

“Cada dia es descobreixen noves accions fisiològiques d’aquesta hormona que fa que quasi adquireixi la qualitat de “molècula miraculosa” per la seva ubiqüitat i nombre d’activitats en les quals participa (antioxidant, neuroprotectora, anticàncer, immunomoduladora, etc.)”

Què tenen en comú totes aquestes iniciatives tan diferents? L’avaluació. A tot arreu on hi hagi la voluntat d’identificar, analitzar i utilitzar el coneixement de millor qualitat usant la millor metodologia disponible, considerant el context i tota la complexitat possible. No és pas poca cosa!

Gender issues: here and now

2 ag.

 

 

 

 

One of the editorial lines of the AQuAS blog is on gender. In recent years, we have had the collaborations of Mercè Piqueras shedding light on the silenced contributions of some women in science with the example of Nettie Maria Stevens (Who discovered the Y chromosome?), of Esther Vizcaino with a call for the involvement of all of society (men and women) in subjects of equality, of Paula Adam with the initiative to include gender in research impact assessment and of Dolores Ruiz-Muñoz bringing to light what happens with women (in biomedical research) and the famous glass ceiling.

What else have we published on gender? Since last summer we have put the emphasis on a more practical approach (apparently) from a health profession perspective and on a more theoretical approach (apparently) within a conceptual framework and related to public policies.

The first approach emerges from several concerns and events in the media which alerted us and we found it interesting to do a group exercise with Núria Rodriguez-Valiente, Marc Fortes and Mercè Salvat that generated an inspiring conversation about nursing and gender. The result was a very enriching text which is an invitation to question multiple elements of daily life based on a very specific case.

El primer enfocament sorgeix de diverses inquietuds i esdeveniments en mitjans de comunicació que ens van alertar i vam trobar interessant fer un exercici en grup amb Núria Rodríguez-Valiente, Marc Fortes i Mercè Salvat que va generar una conversa inspiradora sobre infermeria i gènere. El resultat va ser un text molt ric, que és una invitació al qüestionament de múltiples elements de la vida quotidiana, a partir d’un cas molt concret.

“Why the term caregiving is associated with women in our society, why this care does not have nor has had social recognition when opinion is favourable in the processes of health-illness, how the men who have chosen this profession experience it and finally, how it would be possible to “deconstruct” this social and cultural construct”

The second approach emerges from the sum of different initiatives having a clearly informative purpose. Iria Caamiña laid down the basics about gender from the perspective of public policies in the context of health. It is a dense and solid text which shows the ground that has been covered (available, public, within reach of everybody) and which stated that although the journey has begun, there is still a long way to go.

“The media systematically show us examples of the persistence of discriminatory situations for women such as the gender wage gap, the lack of women in managerial positions and the violence towards women, among other things. These situations are a result of our social construct which is still based on an androcentric model where man is placed at the centre, as a reference of values and of the view of the world while at the same time subordinating women and rendering them  invisible”

All these different and complementary perspectives, despite still needing to be explored further and considered, all form part of our daily lives in society. What is more, they affect us and explain where we come from, who we are, where we are and where we want to go.

The concept of “gender mainstreaming” means incorporating the perspective of gender in all policies and actions by a government, an entity or an institution; in a health system and in assessment too.

We recommend reading this document by the catalan Health Department:

Cuestiones de género: aquí y ahora

2 ag.

 

 

 

 

Una de les líneas editoriales del blog AQuAS son los temas de género. En los últimos años hemos contado con colaboraciones de Mercè Piqueras poniendo luz a las contribuciones silenciadas de algunas mujeres en la ciencia con el ejemplo de Nettie Maria Stevens (¿Quién descubrió el cromosoma Y?), de Esther Vizcaino invitando a la implicación de toda la sociedad (hombres y mujeres) en temas de igualdad, de Paula Adam con la iniciativa de incluir el género en la evaluación del impacto de la investigación y de Dolores Ruiz-Muñoz poniendo de manifiesto qué sucede con las mujeres (en investigación biomédica) y el famoso techo de cristal.

¿Qué más hemos publicado sobre género? Desde el verano pasado hemos puesto el acento en un enfoque (aparentemente) más práctico desde una profesión sanitaria y a un enfoque (aparentemente) más teórico con un marco conceptual y de políticas públicas.

El primer enfoque surge de distintas inquietudes y sucesos en medios de comunicación  que nos alertaron y nos pareció interesante hacer un ejercicio en grupo con Núria Rodríguez-Valiente, Marc Fortes y Mercè Salvat que generó una conversación inspiradora sobre enfermería y género. El resultado fue un texto muy rico, una invitación al cuestionamiento de múltiples elementos de la vida cotidiana, a partir de un caso muy concreto.

“surgen preguntas como por qué en nuestra sociedad el término cuidar está asociado a la mujer, por qué este cuidar no tiene ni ha tenido reconocimiento social cuando la valoración es positiva durante los procesos de salud-enfermedad, cómo lo viven los hombres que has escogido esta profesión y, finalmente, cómo sería posible “deconstruir” este constructo social y cultural”

El segundo enfoque surge de la suma de diferentes iniciativas y tiene una clara voluntad  divulgativa. Iria Caamiña puso encima de la mesa los básicos sobre género desde las políticas públicas en el contexto de salud. Es un texto denso y sólido que muestra el recorrido hecho (disponible, público, al alcande de todo el mundo) y que plantea que el viaje está empezado però todavía queda mucho recorrido para hacer.

“Sistemáticamente los medios de comunicación nos muestran ejemplos de la persistencia de situaciones de discriminación de las mujeres, la brecha salarial de género, la baja presencia de mujeres en cargos directivos, la violencia ejercida hacia las mujere, entre otros. Estas situaciones responden a la construcción de un modelo social basado aún en el androcentrismo que hace del hombre el sujeto de referencia de valores y concepción del mundo, al mismo tiempo que subordina e invisibiliza a las mujeres”

Todas estas perspectivas diversas y complementarias todavía es necesario que sean exploradas y consideradas, forman parte del día a día de nuestra sociedad. És más, nos afectan y nos explican de dónde venimos, quién somos, dónde estamos y hacia dónde queremos ir.

El concepto de “transversalización de género” significa incorporar la perspectiva de género en todas las políticas y actuaciones de un gobierno, una entidad o una institución. Desde un sistema de salud y desde la evaluación, también.

Recomendamos la lectura de este documento del Departamento de Salud: